ELS SEUS VALORS

Els territoris surers són exclusius d’una part molt concreta del Mediterrani Occidental. Els boscos de sureda i el suro només es troben a set països del món: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Marroc, Argèlia i Tunísia.

Aquests territoris gaudeixen d’un entorn de qualitat, d’un patrimoni cultural ric i ofereixen la possibilitat de realitzar múltiples i diverses activitats.

PATRIMONI NATURAL

Els paisatges surers són destacablement rics en relació a flora i fauna, amb uns índexs de biodiversitat superiors als de molts altres ecosistemes. La presència d’espècies en perill d’extinció i una rica avifauna, els converteix en un gran atractiu pels naturalistes.

No ens ha d’estranyar la seva elevada biodiversitat si tenim en compte que la seva àrea de distribució té característiques climàtiques molt diferents i un relleu bastant variable en tot el Mediterrani, entre altres factors que li atorguen diferències en el grau de maduresa del bosc, la seva estructura o la presència de determinada fauna endèmica.

Les espècies més emblemàtiques i conegudes que habiten aquests territoris en quant a fauna són el cérvol comú (Cervus elaphus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el linx ibèric (Lynx pardinus). Pel que respecta a flora, destaca l’arbust conegut com ojaranzo (Rhododendron ponticum ssp. baeticum).

La presència i conservació de les suredes suposa uns beneficis ambientals pel nostre entorn immediat i pel planeta:

Redueix el risc d’incendis:

L’alzina surera és molt resistent al foc gràcies a la protecció que li proporciona la capa de suro que l’envolta i la seva ràpida i alta capacitat de rebrotar.

És una reserva de biodiversitat:

La pèrdua de biodiversitat és un dels estigmes del nostre temps contra el que hem de lluitar en benefici, a llarg termini, de tota la humanitat. La sureda és, precisament, molt diversa i alberga una gran riquesa biològica.

Frena la desertificació:

La desertificació és un procés de degradació ecològica en la que el sòl fèrtil i productiu perd el seu potencial de producció, principalment per causes antròpiques. Els principals factors de desertificació són la destrucció de la coberta vegetal, l’erosió del terreny i la falta d’aigua. En molts indrets, la sureda constitueix una veritable frontera amb zones de sòls empobrits.

Té un paper rellevant al cicle de l’aigua:

L’efecte de les copes, el sotabosc i la matèria orgànica del sòl frenen l’aigua de la pluja i, a més de mitigar el seu efecte erosiu, facilita que el sòl pugui absorbir més, el que significa un factor favorable a l’alimentació dels aqüífers amb aigua que, sense aquesta vegetació, es perdria per vessament.

Reté CO₂ contribuint a frenar el canvi climàtic:

En el cas de la sureda, com millor sigui gestionada, més elevada serà la seva taxa de fixació d’hidrogen de carboni. Per generar la capa de suro, l’alzina surera ha d’absorbir una quantitat de CO₂ addicional. Així, segons l’Institut del Suro, la Fusta i el Carbó Vegetal d’Extremadura, una sureda ben gestionada reté 6.200 kg de CO₂ per hectàrea i any, enfront als 3.600 kg d’una sureda en la qual no es realitza cap tipus de tasca, o els 2.200 kg que, de mitjana, fixen els boscos reforestats a Espanya.

PATRIMONI CULTURAL

La vitalitat del medi rural vinculat a la indústria surera permet oferir experiències singulars davant d’un mercat turístic que valora creixentment l’autenticitat de les propostes. La sureda és un espai en que l’home i la natura han tingut una antiga, intensa i productiva relació.

Poden ser elements d’interès pel visitant:

La gestió forestal orientada a la producció del suro, especialment la pela.

Aquest és el procés que es realitza a l’arbre per l’extracció del suro. No causa cap impacte negatiu, i és clar, no requereix la tala de l’alzina surera. Es realitza a través de mitjans manuals i no necessita maquinària específica, sinó coneixements i tècnica.

Les deveses,

com a model de desenvolupament sostenible i paisatge emblemàtic.

Altres activitats forestals:

el carboneig, la caça, l’apicultura i la recol•lecció i aprofitament de diferents productes com els bolets i les herbes medicinals o aromàtiques.

L’arquitectura rural:

elements de pedra seca, sèquies, molins, pous, masos, barraques, etc.

Altres elements intangibles:

mites, rutes històriques, creences, llegendes, cançons, danses, llengües, costums i formes de vida.

En relació al patrimoni urbà, el desenvolupament de la indústria surera ha marcat profundament el caràcter dels municipis surers a partir del segle XVII. Aquesta indústria deu la seva existència a la fabricació i comercialització del tap de suro, i la seva activitat econòmica va ser molt important per un nombre elevat de municipis durant el segle XIX i principis del XX. Avui en dia s’ha transformat en una indústria competitiva que produeix sota criteris d’alta qualitat.

Per això, ha deixat i continua deixant la seva petjada a l’arquitectura, la literatura, la música, els personatges històrics o, simplement, a la vida quotidiana de les persones de l’indret.

Per descobrir tot aquest patrimoni, els municipis surers compten amb equipaments culturals i elements d’interès que podem sintetitzar en:

La tasca conjunta entre Museus i Centres d’Interpretació Surers.
El patrimoni industrial.
Las trames urbanes amb edificis singulars.
Les visites a fàbriques i tallers artesans que treballen el suro.