LA SINGULARITAT D'UN SISTEMA
Recórrer el món del suro: tot un repte pel viatger. Un viatge llarg, múltiple, intens, ric en sensacions, que el portarà, finalment, al coneixement de la diversitat d’un sistema. Un magnífic objectiu pel nostre temps de vacances i oci.
Lluís Medir HuertaEls paisatges i els assentaments humans que els habiten estan, a la major part del món, íntimament lligats. L’homo sapiens, en tant que espècie, ha modelat, fent-los evolucionar, els paisatges originals.
No obstant, aquesta activitat ha tingut, té i tindrà, formes i intensitats diverses que donen com a resultat paisatges més o menys humanitzats, més o menys substituïts després de la seva destrucció parcial o total, més o menys conservats després de patir el seu procés de colonització.
Les suredes ocupen únicament una petita part del nostre planeta: es desenvolupen al Mediterrani (des de Croàcia fins a la Península Ibèrica a Europa i a bona part del Magreb), així com a la vessant atlàntica de Marroc, Portugal i el sud-oest de França. L’extensió és gran en si mateixa però reduïda a escala planetària. La seva ubicació és estratègica per ocupar bona part d’un dels nusos de les principals civilitzacions mundials: la grecoromana primer, l’islam i el cristianisme després.
Degut a tot això, la sureda ha estat explotada al llarg de milers d’anys, cosa que no ha impedit que hagi arribat al nostre temps en un estat de conservació més que acceptable. Aquesta situació s’explica ja que el més apreciat de l’alzina surera és l’escorça de l’arbre, el suro, una part renovable que es pela periòdicament i d’aquesta manera assegura la continuació del sistema.
És sobradament conegut que el Mediterrani i les seves zones adjacents constitueixen un extraordinari trencaclosques de llengües, cultures, paisatges i climes. A moltes d’elles, les que convenen a les exigències del sòl i clima de l’alzina surera, s’adapta el nostre arbre, constituint un paisatge singular i divers.
L’ús principal del suro, els taps, ha obligat a les comunitats sureres a colonitzar el món, molt més extens, del seu principal aliat: el vi. Això ha obligat a les àrees sureres a evolucionar i a les seves poblacions a viatjar, els ha donat un caràcter cosmopolita fruit dels intercanvis i de la progressiva revolució industrial que va exigir l’esmentada producció.
Per tot això hem arribat a una interessantíssima situació: el món del suro ha evolucionat cap a la modernitat conservant les seves essències. Avui, els pobles surers i els seus paisatges són un mosaic irrepetible de gran riquesa natural i antropològica.
Pel viatge constitueixen tot un món a descobrir: muntanyes i planes amb boscos espessos, impenetrables per la densitat del seu estrat arbustiu, deveses immenses amb exemplars magnífics i nets horitzons interminables, boscos atlàntics menys avars en l’economia de l’aigua, a la vegada que generosos mostrant-nos la seva flora de molses i líquens. I ben a prop de tots ells, petites viles, pobles i ciutats que s’han industrialitzat, que s’han especialitzat en la cura silvícola, que conserven, orgullosos, la seva ancestral condició de municipis surers.
A tots aquests nuclis existeix un urbanisme peculiar, tenen la seva arquitectura, el seu patrimoni cultural, la seva arqueologia, ofereixen una gastronomia pròpia i en les seves moltes llengües ens parlen i expliquen el comú: l’alzina surera, el suro, la seva història i aplicacions, el seu ús i bellesa.
Recórrer el món del suro: tot un repte pel viatger. Un viatge llarg, múltiple, intens, ric en sensacions, que el portarà, finalment, al coneixement de la diversitat d’un sistema. Un magnífic objectiu pel nostre temps de vacances i oci.