Llagostera

Llagostera es troba a l’extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca, limita amb els municipis de Santa Cristina d’Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.

El poble està envoltat pel massís de Les Gavarres i el massís de Cadiretes-l’Ardenya, tots dos amb un ric patrimoni natural i una vegetació formada fonamentalment per alzines, sureres, brucs, pins, roures i zones de castanyers a l’ombra, encara que també compta amb àmplies extensions de terreny agrícola.

Es té constància d’ocupació humana al territori des del paleolític, amb diversos dòlmens i restes funeràries repartides per la zona. De l’època medieval daten el castell del segle XII i la declaració de baronia de Llagostera, al segle XIV. A partir del segle XVIII, amb la implantació de la indústria surera, el municipi viu una època de creixement i esplendor. Cases senyorials, el casal l’Agrícola o el Casino, símbol d’un important moviment associatiu sindical lligat a la indústria del suro, són avui testimoniatge històric d’aquell temps.

municipio-llagostera-1
Llagostera. Foto: Ajuntament de Llagostera

Llagostera no ha deixat de créixer fins a l’actualitat. Els seus valors naturals, l’estratègica situació entre Girona i la Costa Brava, i recursos turístics com la Ruta del Carrilet, una de les vies verdes cicloturistes més transitades i conegudes, continuen mantenint la vitalitat del municipi.

 

municipio-llagostera-2
Antiga estació El Carrilet, actualment punt d’informació. Foto: Marc Sureda

EL SURO I LLAGOSTERA

La relació de Llagostera amb el suro és intensa i, durant gairebé dos segles, va ser l’eix vital del municipi juntament amb l’activitat agrícola. Si bé els massissos de Les Gavarres i Cadiretes-l’Ardenya tenen una gran superfície de sureda, són les fàbriques i manufactures les que marcaran l’apogeu econòmic del poble, amb l’exportació de la seva mercaderia a través del mar o de Girona, amb els quals comunicava per via fèrria, El Carrilet, actualment reconvertit a via cicloturista.

A més de les indústries dedicades al tap de suro, també podem destacar la presència de Prunell Aglomerats de Suro, empresa dedicada a la fabricació i manufactura d’aglomerats de suro. Disposen de productes propis i estudien la viabilitat de qualsevol tipus de peça en suro.

 

ALGUNES DADES MUNICIPALS

  • Població: 8.448 habitants (2013)
  • Extensió: 76,61 km²

 

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

  • Espai d’Interès Natural massís de Les Gavarres

    Les Gavarres constitueixen l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana. Aquest massís, de reconeguts valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, va ser declarat Espai d’Interès Natural el desembre de 1992, amb una superfície de 28.672 hectàrees. L’objectiu d’aquesta figura de protecció és compatibilitzar els usos i la conservació en aquest singular espai natural.

    Les muntanyes són molt antigues, de l’Era paleozoica, formades bàsicament per esquists i pissarres que cap al sud es troben en contacte amb granit litoral, mentre les calcàries apareixen puntualment en l’extrem nord occidental. La situació i orientació, de nord-oest a sud-est, així com els diferents tipus de substrat, confereixen a aquest massís un notable grau de diversitat.

    Encara essent de relleu suau, on el principal agent modelador han estat els cursos fluvials, i no aconseguint grans alçades, aquest massís constitueix una veritable barrera física entre el Baix Empordà i la Selva. El pic més elevat, el Puig de la Gavarra, té 532 metres d’altitud, seguit del Puig d’Arques amb 527 metres.

    Es tracta d’un espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i inclòs a la Xarxa Natura 2000.

  • Espai d’Interès Natural massís de Cadiretes-l’Ardenya

    Aquest massís està format per una superfície total de 8.552 ha. Quan arriba al mar, el massís dóna lloc a una costa indomable, d’una gran bellesa.

    El seu punt més alt és la muntanya de Cadiretes, amb una alçada de 518 metres. El patrimoni històric-cultural d’aquest espai és molt ric i interessant –dòlmens, ermites, castells…- i s’alterna amb uns penya-segats que formen cales i paisatges espectaculars.

    Les característiques orogràfiques i la situació del massís han determinat la implantació a la zona d’una flora i fauna de clara afinitat atlàntica. Així, abunden els alzinars, les pinedes, els boscos de ribera i els petits joncs, típicament mediterranis, però també espècies pròpies d’ambients atlàntics com la Drosera rotundifolia i la molsa.

    Pel que fa a la fauna, observem ocells de matolls. L’abundància de petits mamífers, rèptils i ocells, dóna vida a aus rapinyaires o carnívores i també a mamífers més grans com la geneta, la mostela, el teixó o la guineu.

    El massís té una xarxa de senderes de diferent tipus de recorregut i un centre BTT, molt ben senyalitzats.

PRODUCTE LOCAL

Llagostera és molt ric en productes elaborats a la zona i típics d’aquesta. Destaquen, per exemple:
 

  • Botifarra pinyonera
  • Carbó de l’Ardenya
  • Aigua de Salenys
  • Oli Can Companyó
  • Recuits l’Eixerit

municipio-llagostera-3
L’Ardenya. Foto: Marc Sureda

RECURSOS TURÍSTICS

municipio-llagostera-4
La Muralla de Llagostera. Foto: Marc Sureda

  • Patrimoni històric construït:
    Llagostera disposa d’un ampli patrimoni arquitectònic, algun catalogat com Bé d’Interès Nacional, com la muralla. Un passeig pel nucli antic del municipi permet fer un recorregut per nombrosos edificis amb un important interès històric. La Ruta de la Muralla inclou, entre d’altres, l’església parroquial de Sant Feliu (S. XVII), el castell (S.XIV-XV) i el mirador de la plaça del Castell, que ofereix al visitant una vista de Les Gavarres i el Prepirineu. Al llarg dels carrers del centre també trobem edificacions d’estil modernista o bé fruit de l’esplendor econòmica sorgida de la indústria suro-tapera dels segles XIX i XX, que configuren la coneguda Ruta Arquitectònica.

    • Ajuntament, castell i muralla
      El seu origen es situa al segle XII, encara que les restes actuals pertanyen a un gran conjunt fortificat dels segles XIV i XV, del qual es conserven tres torres. L’ajuntament actual conserva unes voltes a la Sala de Sessions que daten del segle XV. 
       
    • Església de Sant Feliu
      L’edifici actual data del segle XVII, encara que ja es tenen referències des de l’any 855. És de planta rectangular, d’una sola nau i absis poligonal. Destaca la portada d’estil gòtic català. A l’interior de la fornícula hi ha una reproducció d’una imatge de Sant Fèlix, ja que l’original va desaparèixer durant la Guerra Civil. 
       
    • Casino de Llagostera
      Va ser construït a mitjans del segle XIX en estil noucentista, moment en què va sorgir a Llagostera un gran moviment associatiu molt lligat a la indústria del suro. El primer edifici (1891-1903) va ser substituït per l’actual l’any 1936. 
       
    • Torre Albertí
      És un exemple de les masies dels grans propietaris rurals del segle XVI. La masia compta amb una torre de vigilància i de defensa i una capella que data de 1588. 
       
    • Casa Ca les Vídues
      Casa pairal construïda al segle XVI. Propietat d’una important família i lloc on vivien les vídues de la mateixa per estar prop de l’església. El 1957 va ser donada a l’Ajuntament. 
       
    • Casa de Can Coris
      És un clar exemple de residència d’un empresari de la indústria del suro. Correspon a l’època més esplendorosa de la indústria, finals del segle XIX i principis del XX. 
       
    • Casal el Agrícola
      Casa pairal modernista construïda el 1903 per acollir entitats i associacions. Va ser seu del centre Regionalista i de la Cambra agrària.
  • Patrimoni cultural:
    • Can Caciques. Centre d’Interpretació de Llagostera
    • Oficina de l’Estació
    • Museu Fundació Emili Vilà
    • Llegendes
       
  • Festes i tradicions:

    Llagostera destaca a la comarca per la seva àmplia oferta d’activitats socioculturals, algunes de les quals traspassen l’àmbit estrictament local com la Fira del Bolet, la Fira del Batre i el Mercat Romà. Durant l’estiu s’organitzen diferents activitats, revetlles, concerts i teatre a l’aire lliure.
     

    • Mercat Romà

      El diumenge de Ram, el Mercat Romà ofereix als visitants una reculada en el temps a través d’un mercat amb productes tradicionals, un campament de soldats romans, exhibicions de tir amb arc i de dansa del ventre, activitats a cavall, lluita de gladiadors, jocs infantils, espectacle de foc, gastronomia romana i moltes activitats més. 
       

    • Fira del Batre

      Cada any a finals de juliol, Llagostera celebra la Festa del Batre. És una iniciativa dels col·lectius de camperols, agricultors i caçadors del municipi amb la finalitat de mostrar quina és la seva tasca i de quina tradició procedeixen. Entre les activitats programades trobem exhibicions de trilla, concurs de tall de troncs, concentració de cotxes i motos antigues, música tradicional, cercaviles de gegants, fira del comerç, concurs de munyiment de vaca, etc. 
       

    • Fira del Bolet

      És la fira per excel·lència de les comarques gironines. Cada 12 d’octubre, Llagostera celebra la Fira del Bolet amb un conjunt d’activitats que s’allarguen durant tot el dia en el casc antic del municipi. Podreu trobar un mercat tradicional, concursos de recol·lecció de bolets, xerrades, conferències, exposicions, lliurament de premis… El 2013 es va celebrar l’onzena edició, a la qual van acudir més de 10.000 visitants, consolidant així la fira. 
       

  • Gastronomia:

    Al llarg de l’any, a Llagostera s’organitzen 4 jornades gastronòmiques que promocionen els productes autòctons i de temporada a través dels diferents menús que proposen els restaurants del municipi adherits a l’Associació de Restaurants:
     

    • La Cuina dels Manaies, cuina d’inspiració Romana

      A Setmana Santa, dels plats més tradicionals als més atrevits, inspirats en la cuina dels romans. La campanya s’emmarca dins de les activitats del Mercat Romà que es celebra cada any el diumenge de Ram. 
       

    • La Cuina de la Festa Major

      Coincidint amb la Festa Major de Llagostera, els restaurants preparen i ofereixen diversos menús amb els plats més típics i tradicionals de la cuina catalana. 
       

    • La Cuina del Batre

      A la fi de juliol i emmarcat dins dels actes de la tradicional Fira del Batre, els restaurants ofereixen plats típics de l’estiu amb productes frescos del camp i de l’horta. 
       

    • La Cuina del Bolet

      La Fira del Bolet marca l’inici de les Jornades Gastronòmiques del Bolet, on els bolets són els principals protagonistes dels menús. Llagostera compta amb una gran tradició micològica arrelada des de fa segles gràcies als fructífers boscos de Les Gavarres i l’Ardenya, d’on provenen els preuats i cotitzats ous de rei i els sempre saborosos rovellons i pinetells.

 

OFERTA TURÍSTICA

El municipi disposa de vàries tipologies d’allotjament així com una àmplia oferta de restauració.

Llagostera ofereix la possibilitat de realitzar visites guiades a diferents llocs del  municipi:

  • Visites guiades al casc històric
  • Visites guiades als voltants de Llagostera
  • Visites guiades Llegendes de Llagostera en el casc antic

Aquestes activitats s’ofereixen durant tot l’any i estan dirigides a escoles, grups, particulars, etc.

Més informació: T. 972 805 525 / www.actiescola.cat

municipio-llagostera-5
Llagostera. Foto: Marc Sureda

A més, compta amb una àmplia oferta d’ecoturisme, és a dir, el municipi és propici a la realització del senderisme, rutes a cavall, cicloturisme…

 

MÉS INFORMACIÓ

Ajuntament de Llagostera
Plaça del Castell 1
17240 Llagostera, Girona
T. 972 830 375 / 972 830 218
ajuntament@llagostera.cat
www.llagostera.cat

Oficina de Turisme de Llagostera
L’Estació, Passeig Romeu s/n
17240 Llagostera, Girona
T. 972 832 180 / T. 972 832 322
turisme@llagostera.cat
aodl@llagostera.cat
www.visitallagostera.com

Consorci de Les Gavarres
Finca Camps i Armet s/n
Can Geronès
17121 Monells, Girona
T. 972 643 695
consorci@gavarres.cat
www.gavarres.cat

Consorci de Cadiretes-l’Ardenya
http://ardenyacadiretes.cat/

 

 

Fonts: Informació extreta de www.llagostera.cat, www.visitemporda.com i Viquipèdia.