Cassà de la Selva - Descobreix els Territoris Surers

Cassà de la Selva està situat a 12 km de la ciutat de Girona i de l’aeroport, als peus del massís de Les Gavarres, en una zona poblada de bosc mediterrani amb una vegetació formada fonamentalment per alzines i alzines sureres.

El nucli original de població data de l’Edat Mitjana, encara que hi ha restes de poblacions del paleolític i de les civilitzacions ibera i romana. En el nucli antic es troben els principals monuments del municipi, com l’església gòtica, del segle XVI, Can Frigola i la Torre Selvatana, així com una bona quantitat d’edificis senyorials de les primeres dècades del segle XX.

La proximitat a Girona i al mar, amb bones comunicacions en tots dos sentits, ha propiciat una economia amb gran pes del teixit industrial i els serveis, i una presència cada vegada menor de l’agricultura.

La muntanya, que en temps passats va ser zona d’intens treball ramader i forestal, avui és l’espai d’oci habitual dels habitants de Cassà, tant amb activitats tradicionals com la caça o la recollida de bolets, com amb rutes BTT o senderisme, en la seva extensa xarxa de camins senyalitzats

Cassà de la Selva. Foto: Ajuntament de Cassà de la Selva, Jordi Frigola

EL SURO I CASSÀ DE LA SELVA

Durant el segle XIX es desenvolupa una important indústria suro-tapera que va ser el motor de l’explosió demogràfica i econòmica de Cassà, potenciada per la creació d’una línia de ferrocarril que facilitava la comunicació amb Girona i el port de Palamós. Aquesta mateixa via és ara part de la xarxa de cicloturisme Vies Verdes, amb un traçat de gairebé 40 km entre Girona i Sant Feliu de Guíxols.

L’activitat surera segueix essent molt important per al municipi. Actualment hi ha 16 empreses sureres i es conserven importants extensions forestals amb una gran concentració de sureda.

D’altra banda, a més de les indústries dedicades al tap de suro, en el municipi també s’assenten empreses especialitzades en aglomerat per a aïllaments, productes per a la llar i el jardí, papereria, etc.

ALGUNES DADES MUNICIPALS

Població: 9.899 habitants (2013)
Extensió: 45,2 km²

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

A la primavera, el prat de dall d’Esclet és un indret paisatgísticament impressionant, amb explosions florals que meravellen a qui vulgui apropar-se. Foto: Ajuntament de Cassà de la Selva

Espai d’Interès Natural Les Gavarres
Les Gavarres constitueixen l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana. Aquest massís, de reconeguts valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, va ser declarat Espai d’Interès Natural el desembre de 1992, amb una superfície de 28.672 hectàrees. L’objectiu d’aquesta figura de protecció és compatibilitzar els usos i la conservació en aquest singular espai natural.

Les muntanyes són molt antigues, de l’Era paleozoica, formades bàsicament per esquists i pissarres que cap al sud es troben en contacte amb granit litoral, mentre les calcàries apareixen puntualment en l’extrem nord occidental. La situació i orientació, de nord-oest a sud-est, així com els diferents tipus de substrat, confereixen a aquest massís un notable grau de diversitat.

Encara essent de relleu suau, on el principal agent modelador han estat els cursos fluvials, i no aconseguint grans alçades, aquest massís constitueix una veritable barrera física entre el Baix Empordà i La Selva. El pic més elevat, el Puig de la Gavarra, té 532 metres d’altitud, seguit del Puig d’Arques amb 527 metres.

Es tracta d’un espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i inclòs a la Xarxa Natura 2000.

El patrimoni cultural de Les Gavarres és ric i divers. Entre les restes arqueològiques més rellevants figuren més de 40 monuments funeraris, datats des del 5000 al 2200 a.C. També trobem poblats ibèrics, castells, masies i molins medievals. El patrimoni religiós compta amb restes d’esglésies preromàniques, ermites, esglésies i monestirs.

El massís té un gran interès etnològic, tal com evidencien els abundants bancals, pous de gel, masies, forns d’obra, molins, camins o fonts que hi podem trobar. Existeix també un important llegat miner.

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

A Cassà de la Selva podem trobar productes locals com la Cervesa Gavarres, la Cervesa Can Frigola o la Mel de Cal Tetei.

Pel que fa a l’artesania, hi ha una empresa dedicada al suro, trobant també altres especialitats com la taxidèrmia i l’etnobotànica aplicada.

RECURSOS TURÍSTICS

Patrimoni històric construït:

Cassà de la Selva té un patrimoni ric i divers. A Les Gavarres hi ha un jaciment ibèric, restes megalítiques i un sistema hidràulic que en 2011 va ser declarat bé d’interès nacional, mentre que en el pla, hi ha un grup de masies notables i un aeròdrom que va entrar en funcionament durant la Guerra Civil.

L’element patrimonial que dóna una major personalitat al poble el trobem dins de la xarxa urbana sota la forma d’un important conjunt arquitectònic que es va construir entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, i que es caracteritza pels estils neoclàssics, modernistes i eclèctics. D’aquests edificis centenaris, n’hi ha de diferents tipologies: industrials, com la Casa del Gas; públics, com el cementiri; recreatius, com el Centre Recreatiu, la Sala Galà, el bar el Rotllo; religiosos, com la capella de les monges i la rectoria; o de serveis, com la Cooperativa.

Malgrat tot això, la tipologia més representada és la del casal familiar: Can Trinxeria a la Plaça de la Coma, Can Nadal (actual seu de l’Ajuntament) a la Rambla Onze de Setembre, Can Figueres en el Passeig Vilaret, Can Serra a la baixada de Mossèn Jacint Verdaguer o Can Jubert al Carrer Major, entre d’altres.

Dins del nucli urbà hem de destacar elements encara més antics que els esmentats anteriorment. Aquests són, sens dubte, la impressionant església parroquial, Can Frigola i la Torre Selvatana

Aqüeducte Gran de Can Vilallonga (Consorci de Les Gavarres). Foto: Oriol Alamany

Patrimoni natural:
El territori es troba repartit entre el pla i el massís de Les Gavarres. Aquest últim, tal com hem apuntat anteriorment, és un espai natural important que durant dècades ha estat protagonista de diferents campanyes de sensibilització per al seu manteniment i que, actualment, compta amb una protecció bàsica i amb un consorci que té com a finalitat la preservació i revaloració del patrimoni i la promoció del desenvolupament de les activitats econòmiques. La importància del massís prové, sobretot, pel seu mateix caràcter de gran espai de bosc mediterrani cobert de alzines sureres i pinedes.

Contrastant amb el caràcter boscós de Les Gavarres, l’altra part del terme municipal de Cassà està formada per un pla ben conreat, a part d’alguna roureda i alguna pineda, i per espais de gran valor com els prats de dall d’Esclet.

Cassà està drenat per una nombrosa xarxa de torrents i rieres que inicien el seu curs en el contrafort de Les Gavarres i aporten el seu cabal, de vegades intermitent, a un curs principal: la riera Verneda, que transcorre pel sud del municipi, a la conca hidrogràfica del Ter. Franquegen aquests corrents d’aigua la vegetació de ribera característica amb freixes, oms, àlbers, pollancres i salzes.

La fauna del bosc de Cassà és modesta i espantadissa, encara que un passeig ens permetrà trobar rastres de nombrosos animals i pot ser que tinguem la sort de gaudir de la seva observació. Dels mamífers destaquem la presència del senglar, la guineu, l’esquirol i la fagina, i de les aus, ressaltar l’esparver, la becada o el rossinyol.

De la fauna que habita la part més agrícola del municipi destaquen les llebres i l’eriçó, així com el teixó; de les aus rapaces, esmentar l’aligot comú, el xoriguer comú i el mussol, encara que també és interessant la presència d’altres com el falcó mostatxut, l’alosa, o el cruixidell.

A més de mamífers i aus, trobem rèptils, amfibis i fins a insectes destacables, com la bellíssima papallona de l’arboç.
- Reserves de flora i fauna del Veïnat d’Esclet
  Entre els racons de Cassà, al sud del municipi, destaca una petita zona humida, de menys de 2 hectàrees: el Veïnat d’Esclet. És un punt remarcable com a zona d’alt valor natural, tal com està decretat en el plantejament urbanístic del poble.
  
  La finalitat de l’Ajuntament és protegir aquest sistema natural i assegurar que es pugui continuar gestionant, sempre que es conservin els valors florístics i faunístics dels prats humits. La millor manera de fer-ho és comptar amb la complicitat dels agricultors que treballen les terres.
- Arbres d’interès local
  El municipi compta amb un catàleg d’arbres d’interès local que es compon de diferents fitxes d’exemplars considerats, per una raó o una altra, mereixedors de la protecció municipal, de manera que s’hauria de poder garantir la seva pervivència sobre el territori. El mes de juliol de 2013 es va realitzar l’última actualització a l’esmentat catàleg, el qual compta amb 48 fitxes d’arbres.
- Rutes i itineraris de naturalesa
  Cassà ofereix 5 rutes de diversa dificultat i perfectament realitzables a peu o en bici:
  
  - Itinerari de l’aigua. Can Vilallonga
  Aquest còmode itinerari de tan sols 3 quilòmetres, dissenyat pel Consorci de Les Gavarres, dins de la Finca de Can Vilallonga, ressegueix les construccions relacionades amb l’antic aprofitament de l’aigua al voltant de Can Vilallonga.
  
  - Itinerari pel Veïnat d’Esclet
  Aquest itinerari és un passeig per la plana del sud de Cassà de la Selva. El relleu, suau, permet vistes obertes als massissos de Les Gavarres i Cadiretes.
  
  - Itinerari per les Planes de Matamala
  Aquesta assequible i tranquil·la ruta rodeja una petita plana amagada, ben a prop del nucli urbà de Cassà. La constitució d’aquest veïnat va molt lligada a la història agrícola d’aquesta plana i, concretament, al cultiu de la vinya.
  
  - La Ruta del Suro
  La ruta del suro és un recorregut per l’entorn de la finca de Can Vilallonga. A través de la caminada, descobrirem l’origen i el final del suro, des de l’arbre fins al tap.
  
  - Un passeig per Cassà i Mosqueroles
  Itinerari que ens descobreix els principals edificis històrics del nucli de Cassà i, posteriorment, transcorre pel barri rural de Mosqueroles.
Patrimoni cultural:
Des d’una gran capital, Girona, fins als pobles medievals amb encant. Gòtic, romànic, modernista, noucentista… aquests són alguns dels estils que defineixen els monuments que podem trobar a Cassà de la Selva i els seus voltants. Des de la gran catedral de Girona fins a les petites ermites de la Vall de Llémena, passant pels edificis modernistes dels pobles surers, com és el cas de Cassà, i com no, tot això ressaltat pel magnífic entorn natural.

El prat de dall d’Esclet és de règim inundable. Els anys més humits sol passar setmanes o inclús mesos inundat; aquest fet determina el seu interès natural. Foto: Ajuntament de Cassà de la Selva

Festes i tradicions:
Les festes i fires estan presents en diferents èpoques de l’any a Cassà de la Selva. Destaca la Festa Major de la Santa Espina, la Fira de Santa Tecla i la tradicional Cavalcada de Reis.

A més de les ja esmentades, podem enumerar també la Nit dels Músics de Cassà, la Mostra d’Animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva (MACCA), la Travessia de Les Gavarres i la Marxa de Primavera.

D’altra banda, una tradició als pobles de Catalunya és treure a passejar a gegants i capgrossos pels carrers del poble, normalment en el marc de festes populars i fires. Aquestes figures solen representar les arrels i història del municipi i són de gran grandària, essent passejades per persones en el seu interior. Cassà de la Selva té gegants i capgrossos de més de 50 anys que han recorregut tot el territori català. Isaura i Aldric, que així és com es diuen, s’han convertit en un dels símbols culturals més potents del municipi.
Gastronomia:
L’atractiu clau de la gastronomia de Cassà és la cuina de proximitat i tradicional.

OFERTA TURÍSTICA

Cassà es troba en una zona de pas situada prop del mar i de la muntanya que acull racons idíl·lics; per això ofereix al visitant una varietat d’establiments de restauració i allotjaments.