Palafrugell

El municipi de Palafrugell es troba situat a la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà, en plena Costa Brava.

El seu terme municipal ocupa la vall de l’Aubi, la plana fèrtil situada entre el massís de Les Gavarres, les Muntanyes de Begur i el mar. Posseeix un litoral caracteritzat per la presència de vegetació fins a la mateixa riba. Palafrugell és el centre comercial i cultural, però a la costa té tres nuclis de població de prestigi turístic reconegut: Calella, Llafranc i Tamariu, juntament amb Llofriu a l’interior.

Es té constància de presència ibera i romana en el litoral, però no és fins els segles V i VI quan la població s’estableix a l’interior, per protegir-se de les freqüents incursions marítimes, i aquest va ser l’origen de Palafrugell.

De caràcter fonamentalment agrari complementat amb activitats pesqueres, la seva economia canvia radicalment el segle XIX i es converteix en una ciutat industrial que va arribar a tenir 31 fàbriques de manufactura de suro. És una època de prosperitat per als habitants i el consistori, que construeix edificis emblemàtics com Can Mario.

Institut de Promoció Econòmica
Calella. Foto: Lluís Maimí

 

Després de la guerra, el turisme va substituir a la indústria surera com a principal motor econòmic del municipi, i va propiciar el creixement dels nuclis costaners i de Palafrugell com a centre de serveis.

 

municipio-palafrugell-2
Antic dipòsit de l’aigua de la fàbrica surera de Can Mario. Foto: Àlex Cebollero

EL SURO I PALAFRUGELL

Ben comunicat, prop del port de Palamós, Girona i Les Gavarres, des d’on venia part de la matèria primera, Palafrugell va ser seu d’importants indústries sureres, les quals encara segueixen presents en el municipi.

Actualment compta amb diferents empreses de fabricació surera que posseeixen el certificat de qualitat Systecode. És seu de l’Institut Català del Suro, d’AECORK (Associació d’Empresaris Surers de Catalunya) i del Museu del Suro, així com de RETECORK (Xarxa Europea de Territoris Surers).

A més de les indústries dedicades al tap de suro, existeixen també empreses com Articor i Cork 2000, especialitzades en la fabricació de laminats de suro per a múltiples usos com la marroquineria, calçat, tèxtil, arts gràfiques, packaging, interiorisme i altres usos industrials.

 

ALGUNES DADES MUNICIPALS

  • Població: 22.942 habitants (2013)
  • Extensió: 26,93 km²

 

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

  • Espai d’Interès Natural massís de Les Gavarres

    El massís de Les Gavarres constitueix l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió prop dels 350 km², repartits per una vintena de municipis.

    El territori de Les Gavarres, com passa ara i ha passat sempre amb qualsevol altre espai habitat, és el reflex de les activitats i de les formes de vida dels diferents col·lectius humans que l’han poblat. Les cases assenyalen la importància de l’organització de la societat en famílies; les parets en forma de terrassa per al cultiu, les regues, els molins, els forns, etc., indiquen les maneres en què aquestes famílies han pogut obtenir la seva subsistència; les esglésies i els camins recorden la manera en què les famílies s’han organitzat; i els noms dels llocs i les llegendes reflecteixen una manera de pensar i de percebre el món.

    L’alzinar, d’un verd fosc tot l’any, és presidit per l’alzina, acompanyada d’alzina surera i roure martinenc, i presenta un sotabosc atapeït amb una gran quantitat d’arbustos i lianes. Els conjunts d’alzines més ben conservats es concentren als cims més elevats i zones profundes ombrívoles.

    Per les seves condicions d’humitat i clima temperat, l’alzinar és molt ric en fauna invertebrada que passa molt desapercebuda als nostres ulls i és, malgrat tot, poc coneguda.

    Aquests boscos alberguen també una gran diversitat de vertebrats. Així, a les zones més humides, prop de punts d’aigua, viuen amfibis com la granota pintada, el tritó palmat o gripau comú. Les aus més freqüents observades són el gaig i el tudó, però els ocells més abundants són els petits, com el pit-roig, el mosquiter comú o el cargolet. També estan representades les rapinyaires diürnes, com l’esparver comú, o nocturnes com el gamarús i el mussol reial.

    Si bé ens serà difícil observar mamífers salvatges en els alzinars, passejant per les senderes tindrem oportunitat de sentir els moviments entre la fullaraca del ratolí de bosc o de trobar rastres d’animals més grans, com la femta de guilles i genetes, les petjades i barrinades dels senglars i teixons, espècies totes elles amb poblacions importants en el massís.

  • Espai d’Interès Natural Muntanyes de Begur

    L’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Begur té una superfície total de 855,87 ha, repartides entre els municipis de Begur, Mont-ras, Palafrugell i Palamós. Des de 1993, la zona denominada Ses Negres -una franja litoral d’1,2 km situada entre les cales de Sa Riera i Aiguafreda- està protegida, com a Reserva Marina Integral, per un pla especial que suposa la prohibició de qualsevol activitat extractiva, professional o esportiva, de la navegació, l’ancoratge d’embarcacions i l’entrada de bussejadors.

    La vegetació predominant està formada per alzines sureres, pins, estepes i bruguerars. La fauna característica és la típica dels boscos de pins, amb aus com la mallerenga petita, la mallerenga emplomallada, el bruel i el colltort. També es poden veure mamífers petits, com esquirols i guineus. La zona més rica pel que fa a la fauna aquàtica és la reserva de Ses Negres, la protecció de la qual s’està traduint en una regeneració notable de la biodiversitat.

municipio-palafrugell-3
Llofriu. Foto: Joan Guitart

 

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

  • El suro

    Una de les principals fonts de riquesa del municipi va ser la indústria surera que, actualment, com hem comentat amb anterioritat, encara gaudeix d’un gran prestigi. Podem trobar objectes fabricats amb aquest material en diferents botigues del poble i en el Museu del Suro.

 

RECURSOS TURÍSTICS

municipio-palafrugell-4
Far de Sant Sebastià. Foto: Joan Guitart

  • Patrimoni històric construït:
    • Dipòsit Modernista de Can Mario

      Aquest dipòsit d’estil modernista, situat a l’antiga fàbrica surera de Can Mario, s’ha convertit en un símbol identificador de Palafrugell. L’any 2000 va ser declarat Bé d’Interès Nacional, degut a la seva estructura i valors artístics poc comuns per a aquest tipus de construccions.

      La necessitat de garantir el subministrament i la pressió d’aigua a la fàbrica va propiciar la construcció d’aquesta torre-dipòsit, entre els anys 1904 i 1905. 

      El centre d’interpretació, recentment inaugurat, permet descobrir la història d’aquest element emblemàtic i accedir a la seva terrassa, a 35 metres d’alçada, accessible a través de 182 graons des d’on podran gaudir d’una panoràmica privilegiada de Palafrugell i l’Empordanet.

    • Fundació d’Art Contemporani Vila Casas

      Can Mario és el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, inaugurat l’any 2004. Acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat i pertanyen a diferents artistes nascuts o residents a Catalunya. A més, cada any s’organitzen exposicions temporals.

      Des d’abril de 2011 s’han succeït diverses novetats com la col·locació de 33 escultures d’artistes de l’Empordà en el Jardí de Can Mario, exposició permanent a l’aire lliure. A l’octubre del mateix any es va inaugurar la Sala Empordà a l’interior del Museu, dedicada exclusivament a la celebració de mostres d’autors vinculats a aquesta comarca.

       

    • Conjunt monumental de Sant Sebastià

      El Far de Sant Sebastià és un enclavament únic des d’on es pot gaudir de les vistes al Mediterrani i a la plana del Baix Empordà. Va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857 i la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, el més potent del litoral català. Està situat a 169 metres sobre el nivell del mar i s’engloba en el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.

      Des d’allà, els ibers controlaven el mar, però també les terres interiors. Les excavacions arqueològiques han descobert unes enormes sitges, un element significatiu del jaciment, que demostren la importància de l’agricultura per als seus pobladors, com també la ramaderia i, molt especialment, la pesca.

      A la part alta del cap de Sant Sebastià s’erigeix la més antiga de les torres. Aquesta, que porta el nom del copatró de la vila, va ser començada el 1441 i a la planta baixa hi havia una capella dedicada al màrtir. El segle XVIII es va construir el santuari de Sant Sebastià i es va incorporar a la torre ermita una nova església i també una hostatgeria que va rebre a pelegrins de tot el país.

       

    • Jardí botànic i Castell de Cap Roig
      Acabada la postguerra, el turisme i tots els sectors derivats van substituir al suro com a principal motor econòmic. El turisme, però, no era un fenomen nou ni desconegut. Abans de la guerra havia estat una activitat reduïda, circumscrita a les classes més acomodades de la societat catalana, espanyola i europea. Els russos de Cap Roig, Nicolas Woevodsky i Dorothy Webster, són l’exemple més revelador d’aquest tipus de turistes. A mitjans anys vint van arribar al municipi i van construir a la part alta del Cap Roig un castell d’inspiració tardo medieval i un jardí botànic que ha arribat a acollir més de 500 espècies botàniques d’arreu del món.

    • Conjunt històric de Port Bo

      El Port Bo és el barri marítim de Calella de Palafrugell. És un conjunt històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i com element destacat podem mencionar el conjunt de Les Voltes, un enclavament idíl·lic que rememora el seu passat de pescadors.
       

    • Sa Perola de Calella

      Vinculada a la història de Calella de Palafrugell i la història de la pesca, trobem Sa Perola, l’edifici que els pescadors utilitzaven per dur a terme la tasca de tenyir regularment les xarxes amb l’objectiu de conservar-les el major temps possible. Actualment, en aquest edifici es situa una oficina de turisme i centre d’interpretació.

municipio-palafrugell-5
Sa Perola. Foto: Fons IPEP

 

Institut de Promoció Econòmica
Tamariu. Foto: Fons IPEP

  • Patrimoni natural:
    • Les Gavarres

      Les Gavarres són l’entorn ideal per descobrir el bosc mediterrani. Un bosc que ens ensenya el paisatge surer i la vegetació que podem trobar en el mateix. Existeixen diferents entitats que ofereixen rutes i activitats.
       

    • Platges i cales

      El litoral del municipi està format per infinitat de roques, penya-segats, platges i racons de vegades molt amagats i de gran bellesa. Us recomanem una excursió amb barca o caiac pel litoral per descobrir tot el seu encant.

      Les platges de Tamariu, Llafranc, el Canadell i el Golfet (Calella) compten amb el distintiu de bandera blava que atorga anualment la Fundació Europea d’Educació Ambiental. També Tamariu i Llafranc, han estat certificades amb la “Q” de qualitat turística de l’ICTE.

    • Camins de ronda i rutes

      Els camins de ronda del municipi us permetran conèixer detalladament els racons més encantadors de la Costa Brava i gaudir d’unes vistes al mar espectaculars. A més d’aquests camins de ronda, Palafrugell disposa de xarxes de cicloturisme i senderisme, així com itineraris per conèixer el seu patrimoni arquitectònic, cultural i natural.

  • Patrimoni cultural:

    Palafrugell compta amb un ampli nombre d’instal·lacions culturals així com de gran oferta cultural. La Fundació Josep Pla, el Centre d’Interpretació del Dipòsit d’Aigua Modernista de Can Mario, l’Espai d’Art Contemporani Can Mario (Fundació Vilà – Casas), la Fundació Ernest Morató, el Teatre Municipal de Palafrugell, l’edifici Sa Perola i el centre d’interpretació, el Jardí Botànic del Cap Roig i el Festival Jardins de Cap Roig, els concerts de Joventuts Musicals de Palafrugell, la Cantada d’Havaneres de Calella, el Festival de Jazz Costa Brava i l’off Festival, les Festes de Primavera, el Museu del Suro, etc.
     

  • Festes i tradicions:

    En el municipi es celebren infinitat d’activitats durant les festes que es duen a terme durant l’any. Cal destacar, per exemple, la Cantada d’Havaneres, que té lloc a Calella de Palafrugell des de l’any 1966, les Festes de Primavera, amb el Carrusel Costa Brava o el Festival Jardins de Cap Roig, que gaudeix de gran fama amb cantants de renom internacional.

  • Gastronomia:

    La gastronomia de Palafrugell es la típica mediterrània, rica i variada, amb ingredients de primera qualitat.

    Les dues campanyes gastronòmiques de més prestigi són:
     

    • La Garoinada

      Campanya gastronòmica que es du a terme els mesos de gener, febrer i març, que té com plat principal la garoina i es pot degustar en diversos restaurants del municipi.
       

    • Es Niu

      Campanya gastronòmica que es realitza de mitjans d’octubre a principis de novembre, en la que diferents restaurants del municipi ofereixen la possibilitat de degustar un dels plats més emblemàtics de la cuina de Palafrugell.

municipio-palafrugell-7
La Garoinada. Foto: Lluís Maimí

 

Institut de Promoció Econòmica
Llafranc. Foto: Fondo IPEP

OFERTA TURÍSTICA

El municipi, de clara orientació turística, disposa de tipologia variada d’allotjaments així com d’establiments de restauració.

 

 

MÉS INFORMACIÓ

Ajuntament de Palafrugell
C. Cervantes 16
17200 Palafrugell, Girona
T. 972 613 100
ajuntament@palafrugell.cat
www.palafrugell.cat

Oficina de Turisme de Palafrugell
Av. de la Generalitat 33
17200 Palafrugell, Girona
T. 972 300 228
turisme@palafrugell.cat
www.visitpalafrugell.cat

Museu del Suro
Placeta del Museu s/n
17200 Palafrugell, Girona
T. 972 307 825
info@museudelsuro.cat
www.museudelsuro.cat

 

Fonts: Informació extreta de www.palafrugell.cat, www.visitpalafrugell.cat i Viquipèdia.