Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

Al nord-oest de la província de Zamora i envoltada per les comarques d’Aliste, la Carballeda, Sanabria, Tierra de Campos i Portugal, s’aixeca l’extens territori de la Sierra de la Culebra. El seu suau, modest i arrodonit relleu –la seva major alçada són els 1.243 metres del pic de Peña Mira- és el resultat de l’erosió sobre els antics materials d’un plegat aflorament de pissarres, granits, quarsites i gneis del període ordovícic. Els primitius boscos de roures i alzines han estat substituïts per repoblacions artificials de coníferes i per extenses formacions de brucs i estepes. En el seu interior viu la major població de llops de tota Europa occidental.

El seu primer tram es diu Sierra de la Atalaya, localitzada al sud de Puebla de Sanabria, estenent-se en adreça oest-nord-oest i est-sud-est per una sèrie de pics d’escassa altitud fins a arribar a Peña Mira, on es bifurca, continuant cap al sud en l’anomenada Sierra Baja, i en la direcció esmentada fins a la Sierra de Sesnández, la qual s’enfonsarà sota els terrenys sedimentaris de l’altiplà castellà. Paral·lela a aquesta cadena principal es desenvolupa una altra secundària que finalitza a les rodalies d’Otero de Bodas.

espacio-natural-sierra-culebra-1
Sierra de la Culebra. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

Els rius que solquen la Reserva pertanyen a la conca del Duero. El més important és el Tera, en el qual s’han construït diversos embassaments com el de Cernadilla, Valparaíso i Nuestra Señora del Agavanzal. 

La Sierra de la Culebra és un Espai Natural Protegit. Des de 1973 és una Reserva Nacional de Caça, i des de 1992 està inclòs en el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals. Compta amb una superfície aproximada de 65.891 ha.

 

HÀBITATS

En la Reserva de la Sierra de la Culebra podem trobar els següents tipus d’hàbitats:

  • Estanys eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition
  • Estanys temporals mediterranis
  • Bruguerars humits atlàntics de zones temperades d’Erica ciliaris i Erica tetralix
  • Bruguerars secs europeus
  • Bruguerars oro mediterranis endèmics amb argelaga
  • Matolls termo mediterranis i preestèpics
  • Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
  • Prats amb molínies sobre sostrats calcaris, torbosos o argilo-limònic
  • Prats humits mediterranis d’herbes altes del Molinion-Holoschoenion
  • Megaforbis eutrofs higròfils de les orles de plana i dels pisos montans a alpins
  • Depressions sobre sostrats torbosos
  • Vessants rocosos silícics amb vegetació casmofítica
  • Penyals silícics amb vegetació pionera del Sedo-Scleranthion o del Sedo albi-Veronicion dillenii
  • Boscos al·luvials d’Alnus glutinosa i Fraxinus excelsior
  • Rouredes galaicoportugueses amb Quercus robur i Quercus pirenaica
  • Boscos de Castanea sativa
  • Boscos galeria de Salix alba i Populus alba
  • Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia

 

VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR

Més de la meitat de la superfície de la Reserva està ocupada per masses repoblades de coníferes. L’espècie que domina és el pi silvestre, acompanyat de pi marítim, pi bord i puntualment algun xiprer d’Arizona. El sotabosc és escàs, a causa de la gran densitat i escassa il·luminació, però sol estar representat per un bruguerar baix d’Erica umbellata, bruc ros i Genista tridentata. Molt degradat, formant masses discontínues i amb un festeig florístic molt empobrit es troba l’alzinar, que no obstant això presenta un extraordinari valor.

La formació climàcica de la Sierra de la Culebra és el reboll; en l’actualitat es tracta de formacions generalment petites, a excepció dels rebollars del Barco i Rabomalo.

Esment especial requereixen les suredes, pel seu alt valor ecològic, en trobar-se aquí en el seu límit més septentrional de distribució. Destaquen també les zones higroturboses, d’elevat interès biogeogràfic: es tracta de petites zones pantanoses. De les plantes protegides s’han localitzat l’àrnica i el jonc blanc.

Aquest espai natural acull 9 espècies de peixos, de les quals cap d’elles està considerada endemisme, 14 d’amfibis, on sobresurt com a endemisme específic peninsular la granota comuna, al costat d’altres espècies com la salamandra comuna, el tritó jaspiat, el Dicoglossus jeanneae… 14 espècies de rèptils, 76 espècies d’aus catalogades, on destaquen l’esparver cendrós, l’aufrany, l’àguila daurada i la marcenca, el mussol reial, etc. 

Pel que fa als mamífers, són 29 les espècies que s’han comptabilitzat, sobresortint la important població de llop ibèric, el cabirol, el gat salvatge i la llúdria.

 

espacio-natural-sierra-culebra-2
Àguila marcenca. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

 

espacio-natural-sierra-culebra-3
Llop ibèric. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

 

espacio-natural-sierra-culebra-4
Granota verda. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

 

espacio-natural-sierra-culebra-5
Cigonya blanca. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

 FAUNA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Caprimulgus europaeus  Enganyapastors
 Milvus milvus  Milà reial
 Bubo bubo  Mussol reial
 Circaetus gallicus  Àguila marcenca
 Circus pygargus  Esparver cendrós
 Aquila chrysaetos  Àguila daurada
 Hieraaetus pennatus  Àguila calçada
 Falco naumanni  Xoriguer petit
 Falco peregrinus  Falcó pelegrí
 Milvus migrans  Milà negre
 Burhinus oedicnemus  Torlit
 Asio flammeus  Mussol emigrant
 Alcedo atthis  Blauet
 Coracias garrulus  Gaig blau
 Lullula arbórea  Cotoliu
 Anthus campestris  Trobat
 Elanus caeruleus  Esparver d’espatlles negres
 Pterocles orientalis  Xurra
 Aegypius monachus  Voltor negre
 Ciconia ciconia  Cigonya blanca
 Tetrax tetrax  Sisó

 

 FAUNA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Rutilus alburnoides  
 Rutilus arcasii  
 Chondrostoma polylepis  
 Salmo trutta  Truita comuna
 Discoglossus galganoi  
 Salamandra salamandra  Salamandra
 Emys orbicularis  Tortuga d’estany
 Lacerta schreiberi  Sargantana Schreiber
 Microtus cabrerae  Talpó de cabrera
 Barbastella barbastellus  
 Rhinolophus hipposideros  Ratpenat de ferradura petit
 Myotis myotis  Ratpenat de musell llarg
 Rhinolophus ferrumequinum  Ratpenat de ferradura gran
 Galemys pyrenaicus  Almesquera
 Myotis emarginatus  Ratpenat d’orelles dentades
 Canis lupus signatus  Llop
 Capreolus capreolus  Cabirol
 Cervus elaphus  Cérvol comú
 Lutra lutra  Llúdria
 Felis silvestris  Gat salvatge
 Sus scrofa  Porc senglar

 

 FLORA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Pinus sylvestris  Pi silvestre
 Festuca elegans  
 Narcissus asturiensis  Narcís d’Astúries
 Quercus suber  Alzina surera
 Quercus pyrenaica  Reboll
 Quercus robur L.  Roure
 Pinus nigra  Pinassa

 

PATRIMONI

La zona posseeix una important densitat de llocs arqueològics, entre els quals destaquen les pintures rupestres esquemàtiques de l’Abrigo de El Portillón i el Canchal de Melendro. En l’actualitat estan catalogades com a béns d’interès cultural en la categoria d’art rupestre.

Cal destacar altres béns reconeguts com a interès cultural, com el conjunt històric de les viles de Puebla de Sanabria i Villadeciervos, i el conjunt etnogràfic de Santa Cruz de los Cuérragos.

La Puebla de Sanabria conserva encara en el seu centre les precioses façanes de la cases, amb boniques balconades i elaborats treballs de reixeria. A l’interior del recinte urbà trobem el Castillo de lo Condes de Benavente, l’Església de Santa María de Azogue i la Casa Consistorial, tots ells declarats bé d’interès cultural amb la categoria de monument. Villadeciervos es caracteritza per les façanes de les seves cases, amb boniques volades de galeries de fusta.

El casc urbà de Santa Cruz dels Cuérragos ha estat vinculat amb la cultura castrense, pel seu marcat caràcter primitiu. Els habitatges, que també compten amb balconades de fusta i estan construïts amb pedra i teulades de pissarra, són un bon exemple de conservació d’arquitectura tradicional.

espacio-natural-sierra-culebra-6
Església de l’entorn. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

Altres monuments destacats de la zona són les esglésies, com la de Santa María, a Tábara, declarada Monument Històric el 1931 i més recentment Bé d’Interès Cultural.

També cal destacar les cabanyes i corrals de la Sierra de la Culebra, un tipus d’arquitectura popular que serveix per donar recer i protecció als animals.

 

MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA

Els municipis a l’àrea protegida, tots ells a la província de Zamora, són: Ferreras de AbajoFerreras de ArribaFerreruela de TábaraFigueruela de ArribaManzanal de ArribaMahíde de AlisteOtero de BodasPedralba de la PraderíaPuebla de SanabriaRiofrío de AlisteTábara i Villardeciervos.

 

RUTES, CAMINS I ALTRES

La Sierra de la Culebra és el lloc ideal pels amants del senderisme i per aquells que a més volen conèixer la història dels seus pobles.

Més informació

Existeixen, a més, empreses que ofereixen la possibilitat de realitzar rutes d’observació del llop ibèric i la fauna de l’espai en general, així com escapades amb encant, algunes d’elles de diversos dies, com la Ruta de la Transhumància, tota una aventura per descobrir la vida dels pastors en aquesta regió muntanyenca.

Més informació: Sierra de la Culebra i www.aherca.com.

També destaquen activitats com la micologia o l’apicultura. A la Puebla de Sanabria trobem la Escuela Micológica de Ungilde, un centre d’exposició on es recreen els hàbitats dels fongs de la zona, i actua de punt turístic micològic on es realitzen rutes, xerrades i col·loquis, cursos de gastronomia i educació ambiental, a més de ser un centre de formació i recerca.

Més informació

Pel que fa a l’apicultura, és un dels oficis tradicionals de la serra, obtenint una mel de gran qualitat. A Sagallos s’està construint el Centre d’Interpretació de la Mel, amb el propòsit de revaloritzar aquesta activitat.

Poden adquirir aquest producte a diversos pobles de la serra, com per exemple a Figueruela de Arriba o Villadeciervos.

I pels amants del turisme actiu, existeix la possibilitat de realitzar escalada, kayak, tir amb arc…

Més informació: www.turismoactivoturma.es i www.tradesaventura.com.

 

SERVEIS I EQUIPAMENTS

  • Àrea de pícnic
  • Itineraris senyalitzats
  • Material divulgatiu
  • Plafons informatius

Junta de Castella i Lleó
Medi Ambient. Xarxa d’Espais Naturals
www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente

També poden dirigir-se a:

Oficina de Turisme de Zamora
Av. Príncipe de Asturias 1
49012 Zamora
T. 980 531 845
oficinadeturismodezamora@jcyl.es

Oficina de Turisme de La Puebla de Sanabria
Castillo de Puebla de Sanabria s/n
49300 Puebla de Sanabria, Zamora
T. 980 620 734
ofturismo@pueblasanabria.com
www.turismosanabria.es

espacio-natural-sierra-culebra-7
Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

 

espacio-natural-sierra-culebra-8
Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra

ACTIVITAT ECONÒMICA

Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en l’espai natural són:

  • Activitats cinegètiques: caça major
  • Activitats organitzades: esportives
  • Agricultura: fruita
  • Ramaderia: vacuna
  • Hostaleria: restauració, allotjament hoteler i de turisme rural
  • Pesca i aqüicultura: esportiva
  • Silvicultura i explotació forestal: fusta

 

PUBLICACIONS

  • Publicacions puntuals destacades
    • Guía Turística de la Sierra de la Culebra.

 

Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.ayuntamiento.es/ferreras-de-abajo, www.ayuntamiento.es/ferreras-de-arriba, www.ayuntamientoferreruela.com/es, www.ayuntamiento.es/figueruela-de-arriba, www.aytomanzanalarriba.es, www.ayuntamiento.es/mahide, www.ayuntamiento.es/otero-de-bodas, www.webdelayuntamiento.com/noticias-de-pedralba-praderia-7709.html, www.pueblasanabria.com,
www.aytotabara.com, www.aytoriofrio.com, www.aytovillardeciervos.com, www.sierradelaculebra.eu, www.mieldealiste.com, www.turismoactivoturma.es/16.html, www.tradesaventura.com, www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente/ i Viquipèdia.