Al nord-oest de la província de Zamora i envoltada per les comarques d’Aliste, la Carballeda, Sanabria, Tierra de Campos i Portugal, s’aixeca l’extens territori de la Sierra de la Culebra. El seu suau, modest i arrodonit relleu –la seva major alçada són els 1.243 metres del pic de Peña Mira- és el resultat de l’erosió sobre els antics materials d’un plegat aflorament de pissarres, granits, quarsites i gneis del període ordovícic. Els primitius boscos de roures i alzines han estat substituïts per repoblacions artificials de coníferes i per extenses formacions de brucs i estepes. En el seu interior viu la major població de llops de tota Europa occidental.
El seu primer tram es diu Sierra de la Atalaya, localitzada al sud de Puebla de Sanabria, estenent-se en adreça oest-nord-oest i est-sud-est per una sèrie de pics d’escassa altitud fins a arribar a Peña Mira, on es bifurca, continuant cap al sud en l’anomenada Sierra Baja, i en la direcció esmentada fins a la Sierra de Sesnández, la qual s’enfonsarà sota els terrenys sedimentaris de l’altiplà castellà. Paral·lela a aquesta cadena principal es desenvolupa una altra secundària que finalitza a les rodalies d’Otero de Bodas.
Sierra de la Culebra. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Els rius que solquen la Reserva pertanyen a la conca del Duero. El més important és el Tera, en el qual s’han construït diversos embassaments com el de Cernadilla, Valparaíso i Nuestra Señora del Agavanzal.
La Sierra de la Culebra és un Espai Natural Protegit. Des de 1973 és una Reserva Nacional de Caça, i des de 1992 està inclòs en el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals. Compta amb una superfície aproximada de 65.891 ha.
HÀBITATS
En la Reserva de la Sierra de la Culebra podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Estanys eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition
- Estanys temporals mediterranis
- Bruguerars humits atlàntics de zones temperades d’Erica ciliaris i Erica tetralix
- Bruguerars secs europeus
- Bruguerars oro mediterranis endèmics amb argelaga
- Matolls termo mediterranis i preestèpics
- Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
- Prats amb molínies sobre sostrats calcaris, torbosos o argilo-limònic
- Prats humits mediterranis d’herbes altes del Molinion-Holoschoenion
- Megaforbis eutrofs higròfils de les orles de plana i dels pisos montans a alpins
- Depressions sobre sostrats torbosos
- Vessants rocosos silícics amb vegetació casmofítica
- Penyals silícics amb vegetació pionera del Sedo-Scleranthion o del Sedo albi-Veronicion dillenii
- Boscos al·luvials d’Alnus glutinosa i Fraxinus excelsior
- Rouredes galaicoportugueses amb Quercus robur i Quercus pirenaica
- Boscos de Castanea sativa
- Boscos galeria de Salix alba i Populus alba
- Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Més de la meitat de la superfície de la Reserva està ocupada per masses repoblades de coníferes. L’espècie que domina és el pi silvestre, acompanyat de pi marítim, pi bord i puntualment algun xiprer d’Arizona. El sotabosc és escàs, a causa de la gran densitat i escassa il·luminació, però sol estar representat per un bruguerar baix d’Erica umbellata, bruc ros i Genista tridentata. Molt degradat, formant masses discontínues i amb un festeig florístic molt empobrit es troba l’alzinar, que no obstant això presenta un extraordinari valor.
La formació climàcica de la Sierra de la Culebra és el reboll; en l’actualitat es tracta de formacions generalment petites, a excepció dels rebollars del Barco i Rabomalo.
Esment especial requereixen les suredes, pel seu alt valor ecològic, en trobar-se aquí en el seu límit més septentrional de distribució. Destaquen també les zones higroturboses, d’elevat interès biogeogràfic: es tracta de petites zones pantanoses. De les plantes protegides s’han localitzat l’àrnica i el jonc blanc.
Aquest espai natural acull 9 espècies de peixos, de les quals cap d’elles està considerada endemisme, 14 d’amfibis, on sobresurt com a endemisme específic peninsular la granota comuna, al costat d’altres espècies com la salamandra comuna, el tritó jaspiat, el Dicoglossus jeanneae… 14 espècies de rèptils, 76 espècies d’aus catalogades, on destaquen l’esparver cendrós, l’aufrany, l’àguila daurada i la marcenca, el mussol reial, etc.
Pel que fa als mamífers, són 29 les espècies que s’han comptabilitzat, sobresortint la important població de llop ibèric, el cabirol, el gat salvatge i la llúdria.
Àguila marcenca. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Llop ibèric. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Granota verda. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Cigonya blanca. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
FAUNA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Caprimulgus europaeus | Enganyapastors |
Milvus milvus | Milà reial |
Bubo bubo | Mussol reial |
Circaetus gallicus | Àguila marcenca |
Circus pygargus | Esparver cendrós |
Aquila chrysaetos | Àguila daurada |
Hieraaetus pennatus | Àguila calçada |
Falco naumanni | Xoriguer petit |
Falco peregrinus | Falcó pelegrí |
Milvus migrans | Milà negre |
Burhinus oedicnemus | Torlit |
Asio flammeus | Mussol emigrant |
Alcedo atthis | Blauet |
Coracias garrulus | Gaig blau |
Lullula arbórea | Cotoliu |
Anthus campestris | Trobat |
Elanus caeruleus | Esparver d’espatlles negres |
Pterocles orientalis | Xurra |
Aegypius monachus | Voltor negre |
Ciconia ciconia | Cigonya blanca |
Tetrax tetrax | Sisó |
FAUNA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Rutilus alburnoides | |
Rutilus arcasii | |
Chondrostoma polylepis | |
Salmo trutta | Truita comuna |
Discoglossus galganoi | |
Salamandra salamandra | Salamandra |
Emys orbicularis | Tortuga d’estany |
Lacerta schreiberi | Sargantana Schreiber |
Microtus cabrerae | Talpó de cabrera |
Barbastella barbastellus | |
Rhinolophus hipposideros | Ratpenat de ferradura petit |
Myotis myotis | Ratpenat de musell llarg |
Rhinolophus ferrumequinum | Ratpenat de ferradura gran |
Galemys pyrenaicus | Almesquera |
Myotis emarginatus | Ratpenat d’orelles dentades |
Canis lupus signatus | Llop |
Capreolus capreolus | Cabirol |
Cervus elaphus | Cérvol comú |
Lutra lutra | Llúdria |
Felis silvestris | Gat salvatge |
Sus scrofa | Porc senglar |
FLORA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Pinus sylvestris | Pi silvestre |
Festuca elegans | |
Narcissus asturiensis | Narcís d’Astúries |
Quercus suber | Alzina surera |
Quercus pyrenaica | Reboll |
Quercus robur L. | Roure |
Pinus nigra | Pinassa |
PATRIMONI
La zona posseeix una important densitat de llocs arqueològics, entre els quals destaquen les pintures rupestres esquemàtiques de l’Abrigo de El Portillón i el Canchal de Melendro. En l’actualitat estan catalogades com a béns d’interès cultural en la categoria d’art rupestre.
Cal destacar altres béns reconeguts com a interès cultural, com el conjunt històric de les viles de Puebla de Sanabria i Villadeciervos, i el conjunt etnogràfic de Santa Cruz de los Cuérragos.
La Puebla de Sanabria conserva encara en el seu centre les precioses façanes de la cases, amb boniques balconades i elaborats treballs de reixeria. A l’interior del recinte urbà trobem el Castillo de lo Condes de Benavente, l’Església de Santa María de Azogue i la Casa Consistorial, tots ells declarats bé d’interès cultural amb la categoria de monument. Villadeciervos es caracteritza per les façanes de les seves cases, amb boniques volades de galeries de fusta.
El casc urbà de Santa Cruz dels Cuérragos ha estat vinculat amb la cultura castrense, pel seu marcat caràcter primitiu. Els habitatges, que també compten amb balconades de fusta i estan construïts amb pedra i teulades de pissarra, són un bon exemple de conservació d’arquitectura tradicional.

Església de l’entorn. Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Altres monuments destacats de la zona són les esglésies, com la de Santa María, a Tábara, declarada Monument Històric el 1931 i més recentment Bé d’Interès Cultural.
També cal destacar les cabanyes i corrals de la Sierra de la Culebra, un tipus d’arquitectura popular que serveix per donar recer i protecció als animals.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Els municipis a l’àrea protegida, tots ells a la província de Zamora, són: Ferreras de Abajo, Ferreras de Arriba, Ferreruela de Tábara, Figueruela de Arriba, Manzanal de Arriba, Mahíde de Aliste, Otero de Bodas, Pedralba de la Pradería, Puebla de Sanabria, Riofrío de Aliste, Tábara i Villardeciervos.
RUTES, CAMINS I ALTRES
La Sierra de la Culebra és el lloc ideal pels amants del senderisme i per aquells que a més volen conèixer la història dels seus pobles.
Existeixen, a més, empreses que ofereixen la possibilitat de realitzar rutes d’observació del llop ibèric i la fauna de l’espai en general, així com escapades amb encant, algunes d’elles de diversos dies, com la Ruta de la Transhumància, tota una aventura per descobrir la vida dels pastors en aquesta regió muntanyenca.
Més informació: Sierra de la Culebra i www.aherca.com.
També destaquen activitats com la micologia o l’apicultura. A la Puebla de Sanabria trobem la Escuela Micológica de Ungilde, un centre d’exposició on es recreen els hàbitats dels fongs de la zona, i actua de punt turístic micològic on es realitzen rutes, xerrades i col·loquis, cursos de gastronomia i educació ambiental, a més de ser un centre de formació i recerca.
Pel que fa a l’apicultura, és un dels oficis tradicionals de la serra, obtenint una mel de gran qualitat. A Sagallos s’està construint el Centre d’Interpretació de la Mel, amb el propòsit de revaloritzar aquesta activitat.
Poden adquirir aquest producte a diversos pobles de la serra, com per exemple a Figueruela de Arriba o Villadeciervos.
I pels amants del turisme actiu, existeix la possibilitat de realitzar escalada, kayak, tir amb arc…
Més informació: www.turismoactivoturma.es i www.tradesaventura.com.
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Àrea de pícnic
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
Junta de Castella i Lleó
Medi Ambient. Xarxa d’Espais Naturals
www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente
També poden dirigir-se a:
Oficina de Turisme de Zamora
Av. Príncipe de Asturias 1
49012 Zamora
T. 980 531 845
oficinadeturismodezamora@jcyl.es
Oficina de Turisme de La Puebla de Sanabria
Castillo de Puebla de Sanabria s/n
49300 Puebla de Sanabria, Zamora
T. 980 620 734
ofturismo@pueblasanabria.com
www.turismosanabria.es
Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
Foto: Reserva Regional de la Sierra de la Culebra
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en l’espai natural són:
- Activitats cinegètiques: caça major
- Activitats organitzades: esportives
- Agricultura: fruita
- Ramaderia: vacuna
- Hostaleria: restauració, allotjament hoteler i de turisme rural
- Pesca i aqüicultura: esportiva
- Silvicultura i explotació forestal: fusta
PUBLICACIONS
- Publicacions puntuals destacades
- Guía Turística de la Sierra de la Culebra.
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.ayuntamiento.es/ferreras-de-abajo, www.ayuntamiento.es/ferreras-de-arriba, www.ayuntamientoferreruela.com/es, www.ayuntamiento.es/figueruela-de-arriba, www.aytomanzanalarriba.es, www.ayuntamiento.es/mahide, www.ayuntamiento.es/otero-de-bodas, www.webdelayuntamiento.com/noticias-de-pedralba-praderia-7709.html, www.pueblasanabria.com,
www.aytotabara.com, www.aytoriofrio.com, www.aytovillardeciervos.com, www.sierradelaculebra.eu, www.mieldealiste.com, www.turismoactivoturma.es/16.html, www.tradesaventura.com, www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente/ i Viquipèdia.