Agullana

Agullana forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. Els límits del terme municipal són al nord amb França i La Jonquera, a l’est Capmany, al sud amb Darnius i a l’oest amb Maçanet de Cabrenys i La Vajol. Té agregat el nucli de L’Estrada i el seu territori s’estén per la zona occidental de la serra de l’Albera.

Agullana ja era habitat en la prehistòria. Reflex d’això és la presència de quatre monuments megalítics, dos dolmens, dos menhirs i la necròpolis de Can Bech de Baix, que pertany a la cultura dels camps d’urnes i data entre els segles IX y VII a.C. La primera referència documental d’Agullana es troba l’any 1019, amb el nom d’Aguliana, en un document en el que el bisbe Rotger cedeix l’Ecclesiam Sanctae Mariae d’Aguliana a la Canònica de Girona. Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí.

A mitjans del segle XVIII es comença a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxim esplendor, a principis del segle XX, la vila comptà amb 40 fàbriques que es dedicaven a aquest sector. Mostra del desenvolupament d’Agullana en l’època és tota una sèrie d’edificis modernistes, com el xalet Parellada, la casa Estela, Can Vidal, l’escola, l’asil Gomis o el cafè La Concòrdia.

municipio-agullana-1
Agullana. Foto: Lluís Català

 

EL SURO I AGULLANA

Agullana va ser un important centre de la indústria surera. Sembla ser la primera població on, al voltant de 1750, es va començar a treballar el suro. Com s’ha esmentat anteriorment, es coneix que a principis del segle XX hi havia fins a 40 fàbriques al poble, encara que actualment només en queda una.

Durant l’època de màxima esplendor de la indústria surera, va tenir lloc la publicació del popular diari El tap de suro.

ALGUNES DADES MUNICIPALS

  • Població: 853 habitants (2013)
  • Extensió: 27,00 km²

 

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

  • Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

    La serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des de Coll del Pertús fins el mar. Separa las planures de l’Empordà i del Roselló i des de 1659, pel tractat dels Pirineus, la seva línea de cresta constitueix la frontera franc espanyola. El cim més destacat és el Puig Neulós, de 1.257 metres d’alçada.

    L’Albera està constituïda por dos sectors ben diferenciats: l’occidental, de Requesens-Baussitges, i l’oriental, de Sant Quirze de Colera, separats per la zona del Coll de Banyuls. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirenaica i les més típicament mediterrànies; tot això en el marc d’una zona dominada per les roques metamòrfiques del Pirineu: esquistos i pissarres.

    Aquest sector pirinenc va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1986 i compta amb una superfície de 4.207 ha. Posteriorment a la seva declaració, s’estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la capçalera del riu Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per la protecció de la tortuga mediterrània.

  • Paratge Natural Salines-Bassegoda

    El massís de les Salines (4.199,5 ha) s’estén des de la conca de la Muga-Riumajor fins el Llobregat de l’Empordà, por sobre de la cota dels 400 metres. L’espai de les Salines és una bona representació de la diversitat de paisatges de la terra baixa i muntanya mitja silícia de les últimes digitacions pirinenques. El seu interès és principalment mostrar el contrast entre els paisatges de la plana litoral empordanesa i la muntanya pirinenca oriental.

    Conserva, juntament amb l’Albera, una de les millors mostres de formacions vegetals com la sureda, rouredes acidòfiles i landes de bruguerola. L’interès florístic de l’espai és que constitueix el límit corològic oriental als Pirineus per diverses espècies centreeuropees i orofítiques, algunes d’elles molt estranyes a Catalunya. La fauna de les biocenosis forestals és molt rica i diversa, i sobresurten espècies que ocupen el límit oriental de distribució.

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

Les particularitats de l’entorn d’Agullana fan que els seus productes siguin de gran qualitat com, per exemple, el vi de la D.O. Empordà o l’oli d’oliva verge de la Denominació d’Origen Protegida de l’Empordà.

 

RECURSOS TURÍSTICS

  • Patrimoni històric construït:
    • Església Parroquial de Santa Maria d’Agullana

      L’església parroquial d’Agullana constitueix l’exemple més espectacular, pel que fa a dimensions, del Romànic III des de La Jonquera a Albanyà. La primera notícia d’aquesta església data de l’any 1019. A part d’aquesta referència, l’església és citada en altres documents dels segles XIII i XIV, i això permet saber que havia tingut sufragades les parròquies de Santa Maria de l’Estrada, Sant Martí de La Vajol i Sant Julià de Torts.
       

    • Restes i monuments megalítics

      Fins avui no s’ha trobat a Agullana cap assentament nòmada del paleolític, però la privilegiada situació en una zona de pas i intercanvi cultural com és la serra de l’Albera, fa més que probable l’existència d’algun en el terme.

      Les primeres restes conservades daten del neolític final i del calcolític, és a dir, del 2500-1800 a.C., just abans i en el primer moment de la introducció dels metalls.

      Es tracta de dos dòlmens: la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, i dos menhirs: la Pedra Dreta, anomenada també Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus.

municipio-agullana-3
Cafè La Concòrdia, Agullana. Foto: Lluís Català

    • Ermita de Santa Eugènia

      Si una advocació hi ha per la que tots els habitants senten una fe especial, és la de Santa Eugènia i l’ermita que aquesta té dedicada al costat del Coll de Portell, un dels llocs que els desperta sentiments i records molt intensos.
       

    • Edificis modernistes (La Concòrdia, asil Gomis, etc.)

      Repartits d’una manera quasi estratègica dins del nucli urbà, Agullana té un seguit d’edificis modernistes que en bona part, són els que li atorguen caràcter.

      El modernisme arriba a inicis del segle XX i es tradueix en unes quantes obres d’ús particular: el xalet de Gomis, can Vidal, ca l’Estela, i un seguit d’obres de tipus social: el Grup Escolar, l’asil Gomis i el cafè La Concòrdia.
       

    • Las masies

municipio-agullana-2
Porta original de l’antiga fàbrica de Can Bech, Agullana. Foto: Lluís Català

  • Patrimoni natural i rutes:
    • Arbres monumentals

      Agullana compta amb una sèrie d’arbres monumentals de característiques impressionants. Castanys, alzines sureres, roures… són arbres centenaris i alguns d’ells tenen el tronc de més de 7 metres de gruix.
       

    • Rutes

      Existeixen diverses rutes de senderisme i BTT on es pot gaudir de l’entorn d’Agullana i que connecten amb les poblacions veïnes com la ruta de Darnius a Agullana, o la que va d’Agullana a Boadella i Terrades, sendera que ofereix la possibilitat d’admirar una gran varietat de paisatges i permet visitar importants monuments megalítics (dolmens i menhirs) i magnífiques mostres d’arquitectura civil.

  • Patrimoni cultural:
    • Sala d’exposició permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix

      Aquest és el nom que rep el jaciment del Bronze Final ubicat en el terme municipal d’Agullana. Aquest jaciment arqueològic va ser descobert per casualitat l’any 1927 per l’escriptor gironí Miquel de Palol. Però no va ser fins el 1943 en què el seu fill, Pere de Palol, va efectuar les primeres excavacions. A partir d’aquest moment, la necròpolis de Can Bech de Baix va ser un referent pels estudiosos de camps d’urnes del Bronze Final de l’occident mediterrani.

      L’excavació va permetre l’estudi d’un miler d’enterraments que van ser publicats l’any 1958. L’any 1973 es van reprendre els treballs de la necròpolis amb estudiants d’arqueologia sota la direcció del Catedràtic de la Universitat de Barcelona, Pere de Palol.

      És precisament el que es va trobar en aquesta campanya el que s’ubica a la sala d’exposicions de Can Bech de Baix.
       

  • Festes i tradicions:

    Són moltes les festes que es celebren a Agullana durant tot l’any, com per exemple la Castanyada, la Festa de Pasqua i trobada de Santa Eugènia, la Festa de la Xuia o la recuperada Festa de l’Estrada.
     

  • Gastronomia:

    Destaca la qualitat i singularitat de l’oli de la Denominació d’Origen Protegida de l’Empordà així com el vi de la D.O. Empordà. La gastronomia d’Agullana és la típica mediterrània, essent els menjars casolans i la botifarra de perol els plats per excel·lència. Com dolços o postres, podem destacar els bunyols de quaresma, els taps i les coques de crema i pinyons.

    Però si hi ha una festa on la gastronomia sigui la protagonista, aquesta és la Festa de la Xuia. És molt antiga entre els habitants i es celebra de manera anual. Els veïns del poble inicien un recorregut per tot el poble, el veïnat de l’Estrada i els mansos del Riberal, per recollir els ingredients i fer les truites Xuies: ous, cansalada, botifarres i oli.

 

OFERTA TURÍSTICA

En trobar-se al mig de dos paratges naturals, Agullana disposa d’un entorn molt propici al turisme actiu, amb multitud de possibilitats com el senderisme, rutes a cavall, BTT, etc. No oblidem també totes les visites culturals que es poden realitzar en el mateix municipi o en els seus voltants.

Més informació

En relació als allotjaments, disposa de vàries cases rurals, així com pensiones i hostals. Podran trobar també un parell de restaurants on degustar els plats més típics.
 

MÉS INFORMACIÓ

Ajuntament d’Agullana
C. Lluís Gomis 2
17707 Agullana, Girona
T. 972 535 206
ajuntament@agullana.cat
http://ca.agullana.cat

Consorci Salines Bassegoda
Plaça de la Vila 5
17744 Navata, Girona
T. 972 565 004
http://es.salines-bassegoda.org/

 

Fonts: Informació extreta de www.agullana.cat, www.salines-bassegoda.org i Viquipèdia.