Muelas del Pan

Muelas del Pan es troba a tan sols 22 quilòmetres de la ciutat de Zamora, la qual, amb els seus 23 temples en el terme municipal i 14 esglésies en el casc històric, s’ha convertit en la ciutat amb major nombre i qualitat de temples romànics d’Europa, en la seva majoria oberts i visitables. Tot això l’ha fet mereixedora de la denominació Perla del Romànic en el món de l’art.

D’altra banda, declarada d’interès turístic internacional el 1986, la Setmana Santa de Zamora és el més rellevant esdeveniment religiós, cultural i social de la ciutat. Durant els dies centrals de la passió, la ciutat quintuplica la seva població i es converteix en un formiguer d’emoció, austeritat i fervor.

 

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

 

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

• La terrisseria

  La terrisseria suposa la principal activitat industrial realitzada en el municipi de forma tradicional. Associada a ella sorgeix de forma complementària l’arrieria, amb importància suficient perquè, entre les dues, portessin en ocasions gairebé a l’abandonament de l’agricultura, que tampoc és suficientment productiva en els terrenys, en general poc propicis, del municipi. Les primeres notícies sobre la seva existència es produeixen a l’Edat Mitjana ja que figura, en 1547, que a Muelas del Pan s’estan fent els gibrells per a la reina Juana la Loca.

  Al segle XIX encara es manté la terrisseria com a activitat principal. El fang de Muelas va ser treballat per homes i dones, encara que gairebé sempre s’ha adscrit a la tradició femenina pels estudiosos del tema. El tipus de forn en 
  el que es llauren les formes és un torn baix, en el que cal treballar de genolls, i que no posseeix cap sistema mecànic de tracció, sinó que és la pròpia persona que està treballant la que ha de donar-li tornades amb la mà. Alguns d’ells tenen un petit forat per donar a la roda més impuls amb un dit.

 

RECURSOS TURÍSTICS 

 

• Patrimoni natural:
  • Arribes de l’Esla

    L’Esla presenta les seves pendents escarpades visibles en el tram comprès entre la presa de Ricobayo i la seva desembocadura al Duero. Part del paisatge d’Arribes es troba inundat després de la construcció de l’embassament d’aquesta presa. No obstant això, encara existeixen paratges elevats des dels quals s’obtenen bones panoràmiques de les aigües embassades, com és el cas del mirador del Cueto Víboras.
     

  • Embassament de Ricobayo

    L’embassament disposa d’una platja artificial, de recent construcció. És el lloc ideal per passar els calorosos dies d’estiu. Té fines sorres, parc infantil i netes i cristal·lines aigües.
     

  • Sierra Gorda

    Paratge natural que ostenta la cota més alta del municipi, arribant als 844 metres d’altitud, talaia entre alzines sureres.
     

• Patrimoni cultural i rutes:
  • Rutes

    Les possibilitats que ofereix el municipi en aquest sentit són vàries. Pels enamorats del senderisme, disposa de rutes a cadascun dels nuclis, perfectament senyalitzades i marcades:

    • Ruta de los Arribanzos (Muelas del Pan)
    • Ruta del Cristo de San Esteban (Muelas del Pan)
    • Ruta del Alcornocal (Cerezal de Aliste)
    • Ruta de los molinos de Arroyo del Lugar (Cerezal de Aliste)
    • Ruta de los Perones (Ricobayo)
    • Ruta de Villaflor (Villaflor)
       
  • Centre d’Interpretació de la Naturalesa El Alcornocal

    És una de les últimes apostes pel turisme en el municipi, conjuminant, en un mateix concepte, cultura i naturalesa, les dues, de la mà, es presenten en aquest centre essent el perfecte aparador de la seva riquesa com a poble. Assentat sobre la vella casa del capellà, enfront de l’església parroquial, ens apropa, amb l’ajuda de les més modernes tècniques, a la contemplació del que, amb freqüència, passem per alt: el món natural.
     

  • Museu de la Terrisseria i Arqueologia

    Aprofitant el solar d’una antiga edificació, s’ha construït un edifici de nova planta, actual i innovador, que trenca amb la tradició per albergar els vestigis de la cultura que el temps ha anat acumulant al llarg dels segles. El museu ofereix una visita guiada, la possibilitat de consultar fons bibliogràfic i un taller didàctic

    Horaris:

    - Dijous, divendres i dissabte, d’11h a 14h i de 16.30h a 19.30h.
    - Diumenges i festius, concertar cita.

• Festes, tradicions i cultura:

  El temps de festa permetia als nostres avantpassats abandonar la rutina, el treball diari. Menjar, ballar i glorificar als sants, a Crist, a la Verge, demanar-li pels seus béns o donar-los gràcies pels ja rebuts. En l’actualitat, la despoblació, l’envelliment dels pobles, juntament amb un concepte diferent del temps de festa, ha provocat la desaparició de bona part de les seves festes tradicionals. No obstant això, perviuen algunes, havent-ne alterat bona part de les seves característiques, per l’implacable influx dels temps.
   

• Gastronomia:

  La cuina d’aquestes terres està encaminada, no podia ser d’altra manera, cap a les carns: exquisides preses de vedella, emparades per la Denominació de Qualitat Ternera de Aliste, i animals criats en els pasturatges i prats dels seus pobles.

  Acompanyament d’aquestes saboroses carns és un bon vi de Toro, o de la zona dels Arribes, que a poc a poc va fent-se lloc a les taules.

  Productes estacionals, com els bolets, poden degustar-se en el temps de tardor, així com els productes de la matança: xoriço, llom, llonganissa, pernil, botifarres… Fleques que elaboren el pa amb forn de llenya proveeixen als veïns d’autèntic pa de poble.

  La rebosteria és senzilla: oliats, bollos nevados, magdalenes, rebojos i l’exquisit bollo coscarón.

 

OFERTA TURÍSTICA

Muelas del Pan disposa de varies cases de turisme rural, hostals, així com bars, restaurants i una fonda on degustar la gastronomia de la zona.

• On menjar i dormir?

Tot i així, cal recordar que a menys de 30 quilòmetres del municipi es troba la capital de la província, Zamora, on poden trobar una oferta molt més àmplia d’allotjament i restauració.

 

MÉS INFORMACIÓ

 

Fonts: Informació extreta de www.ayto-muelasdelpan.com, www.alcornocal.com, www.tierradelpan.com, www.ayto-zamora.org i Viquipèdia.