Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

La Serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des del Coll del Pertús fins el mar. Separa les planes de l’Empordà i del Rosselló i  des de 1659, pel tractat dels Pirineus, la seva línea de cresta constitueix la frontera franc espanyola. La cima més destacada és el Puig Neulós, de 1.257 metres d’alçada.

L’Albera està constituïda per dos sectors ben diferenciats: l’occidental, de Requesens-Baussitges, i l’oriental, de Sant Quirze de Colera, separats per la zona del Coll de Banyuls. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on s’observa la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies; tot això es troba en el marc d’una zona dominada per les roques metamòrfiques del Pirineu: esquistos i pissarres.

Aquest sector pirinenc va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1986 i compta amb una superfície de 4.207 ha. Posteriorment a la seva declaració, s’estableix la creació de dos reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la capçalera del riu Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània.

L’ Albera, Darnius. Foto: Lluís Català

En el Paratge Natural hi ha diverses espècies vegetals protegides. Destaquen dos arbres: el teix i el grèvol. De la resta d’espècies destaquen les orquídies.

L’espècie més valuosa de l’Albera és la tortuga mediterrània. La zona oriental és l’únic lloc de la Península on subsisteix aquest rèptil. Es tracta d’una població realment relicta en greu perill d’extinció i està subjecta a una protecció especial. De la resta d’herpetofauna, destaquen espècies típicament euro-siberianes com la granota roja, el llangardaix verd o la colobra d’Esculapi, fins a espècies més ibèriques i mediterrànies com el llangardaix ocel·lat o la colobra d’escala.

És remarcable la gran diversitat de ratapinyades. Del grup de les aus rapinyaires cal assenyalar l’àguila reial, l’àguila cuabarrada o el mussol reial. De la fauna piscícola destaquen la truita i el barb de muntanya. Quant als carnívors, a més de la guineu, trobem la fagina, la mostela, la geneta i el gat salvatge. En els últims anys s’ha disparat la presència de senglar.

El massís de l’Albera, per tenir els serrals i muntanyes de menor alçada de tot el Pirineu, ha estat des de sempre lloc de pas. No és d’estranyar que en les seves vessants meridionals es trobi una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, des del neolític mitjà (3500 a.C.) fins al calcolític (1800 a.C.).

En el terme de La Jonquera destaquen els dòlmens de Canadal, El Mas Baleta, Els Mesclants, El Pedreguer o els dòlmens i menhirs Els Estanys; a Espolla, ressalten els dòlmens de la Cabana d’Arqueta —un dels majors de l’Albera—, de la font del Roure, d’Arreganyats i El Barranc —amb una llosa de coberta amb gravats esculpits—, el menhir de Castellar o la necròpoli hallstàttica de Els Vilars. En el municipi de Rabós, trobem els dòlmens de la Coma de Felis, dels Menges Llobes, El Solar d’en Gubert o el menhir El Mas Roquer. Molt a prop, a Sant Climent Sescebes, es troba el notable dòlmen de la Gutina i el menhir de la Murtra o Pedra Gentil.

Els serrals de Panissars i del Pertús, tots dos dins del terme de La Jonquera, són els passos més transitables de tota la serra, travessats per camins importants des de temps molt remots.

• Monuments megalítics:

  A l’Albera fa uns 5.000 anys que l’ésser humà va aixecar construccions megalítiques. En aquella època va aparèixer a Catalunya la cultura megalítica que comprenia els períodes que van des del neolític mitjà fins al calcolític (5.300-3.800 anys AP).
   

• Sant Quirze de Colera:

  Des de l’època de la Reconquesta, la zona va ser dominada per dos temples de gran influència religiosa i política. Un està dins de la mateixa serra de l’Albera: el monestir de Sant Quirze de Colera; l’altre, en la propera serra de Rodes: el monestir de Sant Pere de Rodes.
   

• Requesens:

  A finals del segle XIX va ser reconstruït totalment i al seu voltant es van crear uns jardins que alberguen gran diversitat d’espècies vegetals, tant autòctones com foranes. Avui dia el castell gaudeix d’un itinerari botànic extraordinari.

  Als voltants de Requesens hi ha diversos pous de neu que servien de dipòsit subterrani per, durant l’hivern, emmagatzemar les matèries que, transformades en gel, s’utilitzaven en les èpoques de més calor, per conservar els aliments o refrescar les begudes. Dos són els pous de neu que es conserven actualment: el de Puig Neulós i el de Requesens.

• Activitats d’educació ambiental
• Aparcament
• Àrea de pícnic
• Centre de visitants
• Itineraris senyalitzats
• Material divulgatiu
• Plafons informatius
• Visites guiades

L’Albera, Darnius. Foto: Lluís Català

• Publicacions destacades
  • Descobreix l’Albera. Guia didáctica. Exposició permanent.
  • Fem ruta cap a: El Castell de Requesens. ZER Requesens.
  • Fulletó del Paratge Natural d’Interès Nacional. Generalitat de Catalunya DAAM.
  • Guies de l’Albera, 1995.
  • Itinerari Megalític a l’Albera (Capmany-Agullana).
  • L’Albera, terra de pas, de memòries i d’identitats, 2005.
  • L’Albera. Vinyes i vinyaters. Vignes et vignerons.
  • Pirene nostrum, 2006.
  • Vértex i miradors, de Josep M. Dacosta.
  • Viu el paisatge. L’Alt Empordà. Consell Comarcal de l’Alt Empordà.