Espai d’Interès Natural Les Gavarres

Les Gavarres constitueixen l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana. Aquest massís, de reconeguts valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, va ser declarat Espai d’Interès Natural el desembre de 1992, amb una superfície de 28.672 hectàrees. L’objectiu d’aquesta figura de protecció és compatibilitzar els usos i la conservació d’aquest singular espai natural.

Les muntanyes són molt antigues, de l’Era paleozoica, formades bàsicament per esquistos i pissarres que cap al sud es troben en contacte amb granit litoral, mentre les calcàries apareixen puntualment a l’extrem nord occidental. La situació i orientació, de nord-oest a sud-est, així com els diferents tipus de substrat, confereixen a aquest massís un notable grau de diversitat.

Tot i ser de relleu suau, on el principal agent modelador han estat els cursos fluvials, i no aconseguint grans alçades, aquest massís constitueix una veritable barrera física entre el Baix Empordà i la Selva. El pic més elevat, el Puig de la Gavarra, té 532 metres d’altitud, seguit del Puig d’Arques amb 527 metres.

Aquest espai està inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya així com a la Xarxa Natura 2000.

gavarres-1
Les Gavarres, Romanyà de la Selva. Foto: Lluís Català

 

HÀBITATS

En l’espai protegit de Les Gavarres podem trobar els següents tipus d’hàbitats:

  • Suredes de Quercus suber
  • Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia
  • Boscos al•luvials d’Alnus glutinosa i Fraxinus excelsior

 

VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR

gavarres-2
Les Gavarres, Romanyà de la Selva. Foto: Lluís Català

A Les Gavarres es localitzen les suredes i boscos de pi marítim més importants del territori català. El paisatge predominant està configurat per matolls de bruc i estepa, amb un estrat arbori de sureres, pins i abundància d’arboç. Destacar la vegetació de torrents i ombries humides, més pròpia d’ambients euro-siberians, com els boscos d’alisos, avellaners i castanyers, que contrasten amb la resta del territori predominantment mediterrani.

Pel que fa a flora singular, destacar els isoets, un grup de plantes poc conegut i discret, amb aspecte d’herba d’un pam d’alt, que viuen en ambients entollats, doncs són una raresa evolutiva i es reprodueixen mitjançant unes espores que es formen a la base de les seves verdes tiges. Les orquídies són una altre grup destacat al massís, entre les quals la més especial és l’espirant estival, que creix sobre els cursos fluvials ben conservats i està protegida a nivell europeu.

Les Gavarres compta amb una interessant diversitat faunística. Entre la fauna vertebrada, el grup més estudiat i abundant és el de les aus (més de 100 espècies observades), entre elles, rapinyaires com el mussol reial, el mussol banyut i l’esparver. Cal destacar la presència de 14 espècies de ratpenats, tots ells protegits i alguns bastant estranys com el ratpenat de peus grossos. Els cursos fluvials i ambients aquàtics acullen nombrosos invertebrats i un total d’11 espècies d’amfibis i 4 de peixos autòctons.

 

 FAUNA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Gasterosteus aculeatus  Espinós
 Pelophylax perezi  Granota verda
 Circaetus gallicus  Àguila marcenca
 Barbus meridionalis  Barb de muntanya
 Bubo bubo  Mussol reial
 Coenagrion mercuriale  Zigòpter
 Cerambyx cerdo  Banyarriquer
 Caprimulgus europaeus  Enganyapastors
 Lucanus cervus  Escanyapolls
 Natrix natrix  Serp de collaret
 Coluber hippocrepis  Colobra de ferradura
 Natrix maura  Colobra escurçonera
 Sylvia undata  Tallareta cuallarga
 Erinaceus europaeus  Eriçó comú
 Mauremys leprosa  Tortuga de rierol
 Oxygastra curtisii  Libèl•lula
 Euphydryas aurinia  Brocat variable
 Callimorpha quadripunctaria  
 Alcedo atthis  Blauet
 Salamandra salamandra  Salamandra
 Pelodytes punctatus  Gripauet de punts
 Bufo bufo  Gripau comú
 Pelobates cultripes  Gripau d’esperons
 Alytes obstetricans  Tòtil
 Lullula arbórea  Cotoliu
 Triturus marmoratus  Tritó verd
 Lissotriton helveticus  Tritó palmat
 FLORA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Spiranthes aestivalis  Espirant estival
 Galium scabrum  
 Cistus ladanifer  Estepa ladanífera
 Genista linifolia  Genista linifolia
 Adenocarpus telonensis  Escruixidor

 

gavarres-3
Cirerer d’arboç. Foto: Lluís Català

PATRIMONI

El patrimoni cultural de Les Gavarres és ric i divers. Entre les restes arqueològiques més rellevants figuren més de 40 monuments funeraris, megàlits, datats des del 5000 al 2200 a.C. Aquests els podem trobar a Fitor i els seus voltants, Romanyà de la Selva i Calonge.

Els sepulcres de corredor són els més antics (3200-2500 a.C.), com el de Mas Bouserenys, a Santa Cristina d’Aro. Les galeries catalanes deriven de les anteriors i són una mica més modernes (2500-2100 a.C.). Existeixen de petites com la de Tres Caires, Roca de la Gla, Taula dels Tres Pagesos i Dolmen de Botey, a Fitor; i Puig d’Arques, a Cruïlles; així com de grans dimensions com la Cova d’en Daina, a Romanyà; i el Cementeri dels Moros, a Torrent. Les càmeres simples són més senzilles (2100-1500 a.C.), com la de Puig ses Forques, a Calonge; i Tres Peus, a Fitor.

Trobem també menhirs, com la Murtra, a Romanyà; la Pedra dels Goges, a Santa Cristina; o Pedra Dreta, a Sant Sadurní de l’Heura; i les coves artificials, concentrades sobretot al sector de Calonge.

La cultura ibèrica va néixer a partir de l’evolució dels pobladors indígenes i del seu contacte amb els pobles colonitzadors vinguts de la Mediterrània, sobretot fenicis i grecs. Tots els poblats coneguts a les Gavarres estan situats a Castell Barri a Calonge; el Puig del Castell a Cassà; i la Creueta a Quart.


Les Gavarres, Peratallada. Foto: José Jiménez i Montse López

L’arribada dels romans, al segle III a.C., va comportar importants canvis en la societat indígena. Es van abandonar els poblats i van sorgir les viles agrícoles. Algunes eren grans i luxoses com la de Collet de Sant Antoni a Calonge, o Vilarenys a Vall-llòbrega, tot i que la majoria eren petites explotacions agràries, de les quals es coneixen exemples a Celrà, Corçà i Cassà.

A partir del segle X, unes petites comunitats d’agricultors es van instal·lar al cor del massís i es constituïen al voltant d’unes esglésies que van generar una nova organització del territori: la parròquia. Destaquen la de Sant Cebrià de Lledó, Sant Cebrià dels Alls, Santa Pellaia o Sant Mateu del Montnegre, on entorn de les esglésies s’organitzaven les masies.

Exemple d’això ho trobem a Canapost, on entre 2004 i 2005 es van trobar 85 tombes antropomorfes (forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca, molt típica de la zona.

L’evolució interna a la societat del massís va ser paral·lela al desenvolupament dels mercats urbans de Girona i Barcelona, i això va fer que les terres de Les Gavarres s’anessin dedicant a activitats econòmiques vinculades a l’explotació del bosc i dels recursos naturals com la llenya, el carbó, els forns de calç i vidre, els pous de gel, etc. Gran mostra d’això ho podem trobar al terme municipal de Forallac, on observem rajoleries com la del Mas Frigola, forns de calç, les fonts de Peralta o de Fontenta; o els Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 metres de profunditat, excavades a la roca. 

A partir del segle XVIII l’activitat surera es va convertir en la més important del lloc i, al seu al voltant, més d’un miler de fàbriques dedicades a la transformació d’aquest material van iniciar la seva activitat.

El patrimoni arquitectònic que podem trobar a cadascun dels municipis que formen part de Les Gavarres bé mereix ser visitat. A través d’aquest patrimoni podem descobrir l’evolució de la història d’aquests pobles, així com visitar els seus bells paratges naturals i descobrir el seu ric patrimoni etnològic.

 

MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA

Dins l’àrea protegida trobem els següents municipis, tots a la província de Girona: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Calonge, Cassà de la Selva, Castell-Platja d’Aro, Celrà, Forallac, Girona, Juià, La Bisbal d’Empordà, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Quart, Sant Martí Vell, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llòbrega.

 

RUTES, CAMINS I ALTRES

El massís de Les Gavarres és un lloc perfecte per practicar senderisme o fer excursions en bicicleta, ja que està molt ben senyalitzat. A part de les que recomanem a continuació, existeixen un munt de rutes que poden trobar a la pàgina web wikiloc.com.

Alguns enllaços directes: wikiloc.com 1 i wikiloc.com 2.

  • Altres activitats

    Altres activitats turístiques per descobrir Les Gavarres i els seus voltants les ofereix l’empresa Globus Empordà: un viatge en globus, tant pels adults com per nens i nenes que no deixa a ningú indiferent, o excursions a cavall o en carruatge.

    Un altre opció divertida poden ser les activitats i tallers que ofereixen empreses d’educació ambiental, com Pipistrellus S.C., per descobrir els oficis de Les Gavarres o bé recollir fruits silvestres, entre altres moltes alternatives.

    També podem observar el firmament des d’un lloc privilegiat, el Santuari dels Àngels, a l’Observatori Astronòmic Les Gavarres.

    Els municipis que formen part del massís també ofereixen activitats d’enoturisme i rutes gastronòmiques, com és el cas de Calonge.

SERVEIS I EQUIPAMENTS

  • Activitats d’educació ambiental
  • Aparcament
  • Àrea de pícnic
  • Centre d’educació ambiental
  • Centre de visitants
  • Itineraris senyalitzats
  • Material divulgatiu
  • Plafons informatius
  • Visites guiades

Consorci de Les Gavarres
Can Geronès. Finca Camps i Armet s/n
17121 Monells, Girona
T. 972 643 695
consorci@gavarres.catwww.gavarres.cat

ACTIVITAT ECONÓMICA

Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen a l’espai protegit són:
 

  • Activitats culturals: museus i visites
  • Activitats organitzades: esportives
  • Ramaderia: ovina i caprina
  • Hostaleria: allotjament hoteler, de turisme rural i restauració
  • Silvicultura i explotació forestal: suro, fusta i altres productes diferents a la fusta

 

PUBLICACIONS

  • Publicacions puntuals destacades (referències bibliogràfiques)
    • Agustí Casas i l’arqueologia a les Gavarres. Francesc Aicart.
    • Els peixos de Les Gavarres i entorns. Quim Pou, Miguel Clavero y Lluís Zamora.
    • Fauna aquàtica de Les Gavarres. Dani Boix, Stéphanie Gascón, Mònica Martinoy, Eli Montserrat y Jordi Sala.
    • Flora singular de Les Gavarres. Modesta Juanola.
    • Gestió silvopastoral dels boscos mediterranis: el cas del Massís de Les Gavarres. Albert Besalú, Josep López y Núria Simon.
    • Històries amagades de Les Gavarres. Elvis Mallorquí.
    • La custòdia del territori a Les Gavarres. Xavier Basora y Xavier Sabaté.
    • Usos i cultura popular de les plantes a Les Gavarres. Sandra Saura.
       
  • Publicacions periòdiques
    • Memòria anual de l’Espai d’ Interès Natural de Les Gavarres

Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.gavarres.cat, www.visitemporda.com, www.baixemporda-costabrava.org, wikiloc.com, www.globusemporda.com, www.hipicaunicorn.com, www.pipistrellus.com, www.espaiastronomic.com, www.rutesdelviemporda.com i Viquipèdia.