Parc Natural del Montseny

El massís del Montseny és, a més de parc natural, Reserva de la Biosfera per l’interessant mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus que alberga, tot i la seva proximitat a la gran conurbació metropolitana de Barcelona (a només 50 km de distància). Molts dels hàbitats representats en aquest Parc són d’interès comunitari, com els alzinars, els boscos de pi mediterranis, sureres, fagedes, boscos de castanyers i landes. A més dels hàbitats eminentment forestals, alguns ambients de zones obertes, com els prats secs i de sega, són fruit d’una activitat agrícola i ramadera que durant segles va afavorir l’increment de la biodiversitat i que ara es troba en regressió.

A més d’una extraordinària biodiversitat, el Parc Natural del Montseny acull un patrimoni cultural i etnològic de gran valor, tant pel que fa a elements construïts (des de restes del paleolític fins edificis modernistes) com a les tradicions, activitats i manifestacions culturals.

La superfície protegida del Parc és de 31.064 ha, i aquest va ser declarat l’any 1987. Ja el 1978, la UNESCO va incloure el Montseny a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera; el 2004 va obtenir la Q de Qualitat, certificació de qualitat en la gestió de l’ús públic, atorgada per l’Institut per la Qualitat Turística Espanyola i l’any 2011 va obtenir l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

espacio-natural-montseny-1
Parc Natural del Montseny, Coll del Revell. Foto: Lluís Català

 

HÀBITATS

En el Parc Natural del Montseny podem trobar els següents tipus d’hàbitats:

  • Alzines de Quercus suber
  • Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia
  • Boscos al•luvials d’Alnus glutinosa i Fraxinus excelsior

 

VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR

espacio-natural-montseny-2
Parc Natural del Montseny, Fogueres de Montsoriu. Foto: Lluís Català

La vegetació del Montseny és una representació en alçada de les variacions latitudinals que es troben tant en zones mediterrànies fins als ambients centreeuropeus. Per això, recórrer aquest massís des de les parts baixes fins a les culminals és, paisatgísticament i florísticament parlant, com viatjar des del sud fins el nord d’Europa. A la tardor, la varietat cromàtica dels boscos és un autèntic espectacle.

Per les seves característiques paisatgístiques, juntament amb un relleu abrupte solcat per torrents i cingles, el massís del Montseny reuneix tant espècies singulars d’ambients mediterranis com d’ambients centreeuropeus. S’han citat unes 2.800 espècies de flora en el Montseny. D’aquestes, gairebé un centenar són protegides. Espècies relictes i exemplars aïllats de nombroses plantes úniques a la zona troben refugi en aquestes muntanyes; exemple d’això són la dròsera, la falguera real, o la genciana groga, l’herba peluda i el teix. Destaquen espècies endèmiques, que només es troben en aquest indret, com l’herba de Sant Segimon i el pensament o viola del Montseny.

La fauna d’aquest massís es caracteritza també per l’existència d’espècies típiques de zones centreeuropees i boreoalpines a les zones més altes, i per la fauna pròpia d’ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d’aquests ambients tan diversos en un territori relativament reduït explica que el Montseny albergui la diversitat faunística més important de tota la regió, amb més de 200 espècies de vertebrats i unes 9.000 espècies d’invertebrats.

Els animals, com la llebre, que habiten en els prats subalpins i landes culminals han de suportar variacions de temperatura, i a l’hivern molts d’ells es desplacen a cotes inferiors. Algunes espècies que habiten en avetars i fagedes tenen en el Montseny la seva distribució més meridional, com el cas del ratolí de coll groc, la troballa del qual és molt recent, detectat el 1996.

 

 FLORA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Fagus sylvatica  Faig
 Abies alba  Avet
 Drosera stenopetala  Dròsera
 Saxifraga vayredana  Herba de Sant Segimon (endèmica)
 Gentiana verna  Genciana
 FAUNA
 ESPÈCIE  NOM COMÚ
 Circaetus gallicus  Àguila marcenca
 Bubo bubo  Mussol reial
 Asio otus  Mussol banyut
 Caprimulgus europaeus  Enganyapastors
 Lucanus cervus  Escanyapolls
 Erinaceus europaeus  Eriço comú
 Mauremys leprosa  Tortuga de rierol
 Calotriton arnoldi  Tritó del Montseny
 Neomys anomalus  Musaranya aquàtica mediterrània

PATRIMONI

El patrimoni construït del massís del Montseny és, sens dubte, un altre dels seus grans atractius. Els elements més antics són els megàlits de la Serra de l’Arca, a Tagamanent, i les restes de la muralla ibèrica de Montgròs, al Brull.

Existeixen també diferents castells per visitar, alguns en procés de restauració com el Castell de Montsoriu, d’època gòtica; uns altres en procés d’excavació com el Castell de Montclús, i d’altres que ja han estat restaurats, com el Castell de Fluvià. Altres castells importants del massís són els de Cànoves, Montmany, Aiguafreda i el Brull. Però per sobre de tots ells destaca el de Montsoriu, ja sigui per la seva importància estratègica com pel seu estat de conservació actual, que el converteixen en una de les construccions medievals més valuoses del país.

L’Edat Mitjana està extensament representada al Parc, amb més d’una dotzena de temples de muntanya d’estil romànic. El representant principal serà el Monestir de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038.

espacio-natural-montseny-3
Panoràmica del Montseny. Foto: Lluís Català

Un altre monestir de gran bellesa és el de Sant Marçal. És un conjunt arquitectònic format pel temple i l’antic monestir benedictí, situat a 1.145 metres d’altitud. Actualment és un bonic petit hotel de muntanya.

Hi ha construccions d’èpoques posteriors també d’interès, com el Santuari de Sant Segimon, que actualment una part del seu conjunt està en procés de restauració. Sí que es pot visitar la cova de Sant Segimon, que queda al nord-est de l’edifici. També existeix l’ermita de Sant Miquel de Barretons, a 1.300 metres sobre el santuari de Sant Segimon. A més del seu patrimoni cultural, el Montseny presumeix d’un patrimoni natural de gran importància. Cal destacar la llista d’arbres monumentals, com el Castanyer de Can Cuch, amb gairebé dotze metres de perímetre i que ha estat declarat arbre monumental. El seu interior, que està buit, havia estat habitat per un carboner que tenia instal·lat un petit habitatge, amb taula, cadires i una xemeneia.

Al Parc trobaran tot tipus d’allotjaments, des de petits hotels familiars a cases de turisme rural o càmpings de muntanya, sense oblidar la varietat de restaurants en els quals podran gaudir dels productes típics de la zona, com vi, oli, cervesa, castanyes, embotits, herbes medicinals, formatges de pastor…

Més informació

 

MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA

Dins l’àrea protegida i a la província de Girona, trobem els municipis d’ArbúciesBredaRiells i ViabreaSant Feliu de Buixalleu i Viladrau.

Pel que fa a la província de Barcelona, hi trobem AiguafredaEl BrullCampinsCànoves i SamalúsFigaró – MontmanyFogars de MontclúsLa GarrigaGualbaMontsenySant Esteve de PalautorderaSant Pere de VilamajorSeva i Tagamanent.

 

RUTES I CAMINS

En el Montseny existeixen diversos punts d’informació, on a més ofereixen diferents rutes i excursions guiades durant tot l’any. Depenent de l’estació, els itineraris s’enfoquen d’una manera o una altra, com a la tardor, la descoberta dels bolets, o a la primavera, l’activitat animal o les primeres floracions.

Itineraris per castells, camins de castanyers i arbres monumentals, tallers de plantes i remeis casolans o rutes pels cursos fluvials, són algunes de les ofertes que ofereix aquest meravellós Parc.

Més informació

També existeix la possibilitat de realitzar excursions per lliure:

  • Els Tres Monts

    Els Tres Monts és un itinerari turístic que proposa un camí de 106 km entre el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, que es pot recórrer en un total de 32 hores. L’itinerari està dividit en sis etapes, que permeten endinsar-se per racons desconeguts i arribar a punts emblemàtics de la Catalunya prelitoral.
     

  • Senderes de Gran Recorregut

    Pel Parc travessen dos itineraris de gran recorregut (el GR5 i el GR2), assenyalats amb els seus inconfusibles senyals blancs i vermells disposats horitzontalment un sota l’altre. El GR5 va de Sitges a Canet de Mar, passant pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç de Munt i Obac, el Montseny, i el Montnegre i el Corredor, i travessa longitudinalment el Parc per la seva meitat meridional. Està senyalitzat amb indicadors metàl·lics de color verd ressaltats amb els colors blanc i vermell. El GR2 transcorre des de La Jonquera a Aiguafreda, i passa pel sector septentrional del massís. Tots dos coincideixen a Aiguafreda. El GR-83 va de Mataró a Prada de Conflent passant per Olot.

  • Senderes de petit recorregut

    Són itineraris de distàncies relativament curtes (PR-C 42, C-81, PR-C 139 i PR-C 201) de dificultat baixa i mitja. Aquests recorreguts permeten veure alguns dels diferents ecosistemes del Parc i la seva corresponent flora i fauna.
     

  • Rutes alternatives

    Són una proposta de 6 rutes diferents i amb diversos graus de dificultat.
     

  • Rutes clàssiques

    Són excursions de dificultat i durada variada. Totes les senderes es troben senyalitzades i s’inicien a diferents poblacions.
     

  • Rutes BTT

    Si s’estimen més conèixer el Parc en BTT, existeixen circuits de gran bellesa on també es poden visitar ermites, coves i fortificacions, així com gaudir de les increïbles panoràmiques.
     

  • Rutes en cotxe

    Existeixen dues rutes per realitzar en cotxe:

    • Per la Vall de Tordera (30 km), ideal para descobrir la part central del Montseny.
    • Pel Montseny més oriental (38 km), que permet tenir una visió dels diferents paisatges presents al Parc.

SERVEIS I EQUIPAMENTS

  • Activitats d’educació ambiental
  • Aparcament
  • Àrea de pícnic
  • Centre de visitants
  • Itineraris senyalitzats
  • Material divulgatiu
  • Plafons informatius
  • Visites guiades

Oficina del Parc Natural del Montseny
Masia Mariona
Ctra. 5119 km 2,5 Mosqueroles
08479 Fogars de Montclús, Barcelona
T. 938 475 102
p.montseny@diba.cat

Trobaran altres centres i punts d’informació a: Santa Fe del Montseny (Can Casades), Fogars del Montclús, Rectoria del Brull, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Aiguafreda, Figaró-Montmany (Estació) i Seva.

A més, el Parc Natural disposa de museus i instal·lacions culturals, centres de documentació així com equipaments d’educació ambiental com l’Escola de Naturalesa Can Lleonart, l’Escola de Naturalesa la Traüna i l’Escola de Naturalesa Rectoria de Vallcàrquera.

Ofereixen diverses activitats d’oci i cultura com un taxi turístic amb 3 rutes, el circ Cric, espai fix d’assaig i aprenentatge que també programa espectacles, o les hípiques i granges, aules de naturalesa…

Més informació

 

ACTIVITAT ECONÒMICA

Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en l’espai protegit són:

  • Activitats culturals: museus i visites
  • Hostaleria: allotjament de turisme rural i restauració
  • Silvicultura i explotació forestal: suro, fusta i altres productes diferents a la fusta

 

PUBLICACIONS

espacio-natural-montseny-4
Parc Natural del Montseny. Foto: Lluís Català

  • Publicacions puntuals destacades (referències bibliogràfiques)
    • Introducció a l’ecologia del faig del Montseny. Ecologia, UAB, 1985
    • El patrimoni biològic del Montseny I, 1986
    • El patrimoni biològic del Montseny II, 1995
    • Diecisiete años de gestión del Parque Natural del Montseny, 1994
    • El Montseny (coedición con Ed. Lunwerg), 1994
    • El Parc Natural del Montseny, mapa (1:25000), 1995, 2001, 2004
    • La vegetació del Montseny (edición facsímil), 2003
    • El senglar. Cévennes-Montseny, 1995
    • El Montseny. Quaderns de la Revista Girona, 1995
    • Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000

Cal destacar que existeix multitud de bibliografia en relació a itineraris, guies pedagògiques, monografies, fulletons, tríptics, cartells, etc.
 

  • Publicacions periòdiques
    • Memòries anuals des del 1996: Parc Natural del Montseny

Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.turisme-montseny.com, www.gencat.cat, http://parcs.diba.cat i Viquipèdia.