El Parc Nacional de Monfragüe està situat a la província de Càceres, a Extremadura, i és una gran àrea natural que s’estén entre Navalmoral de la Mata, Trujillo i Plasencia.
El riu Tajo travessa el Parc d’est a oest, al igual que el seu afluent, el Tiétar; de fet, aquesta àrea natural pot considerar-se com una vall per aquests dos rius.
A Monfragüe trobem la més extensa i millor conservada taca de muntanya mediterrània a nivell mundial. Les serres que delimiten aquesta vall acullen una important varietat de biòtops: alzinars, bosc i matoll mediterrani, penyals, embassaments i rierols… permetent l’existència d’una rica i variada vida vegetal i animal.
El 4 d’abril de 1979 va ser declarat Parc Natural i el 1988 es va declarar ZEPA, Zona d’Especial Protecció per les Aus. El juliol de 2003, la UNESCO va reconèixer Monfragüe com a reserva de la Biosfera, i el febrer de 2007 va ser reconegut Parc Nacional.
Devesa de Monfragüe. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
HÀBITATS
En el Parc Nacional de Monfragüe podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Boscos al•luvials residuals (Alnion glutinoso-incanae)
- Boscos de freixenedes amb Fraxinus angustifolia
- Boscos de Quercus ilex
- Boscos de Quercurs suber
- Boscos galeria de Salix alba i Populus alba
- Bruguerars oro mediterranis endèmics amb argelaga
- Bruguerars secs
- Formacions de ginebre
- Galeries de ribera termo-mediterrànies (Nerio-Tamaricetea) i sud-oest de la Península Ibèrica (Securinegion tictorae)
- Pastures amb molínies sobre substrats calcaris i argilencs (Eu.Milinion)
- Pastures ibèriques de Festuca indigesta
- Rouredes de Quercus faginea
- Subtipus silícics
- Zones subestèpiques de gramínies i anuals
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Alzina Surera. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
| FAUNA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Euphydrias aurinia | Brocat variable |
| Lucanus cervus | Escanyapolls |
| Discoglossus galganoi | |
| Emys orbicularis | Tortuga d’estany |
| Mauremys leprosa | Tortuga de rierol |
| Aquila adalberti | Àguila imperial ibèrica |
| Ciconia nigra | Cigonya negra |
| Circus aeroginosus | Arpellot de marjal |
| Aquila fasciata | Àliga cuabarrada |
| Falco peregrinus | Falcó pelegrí |
| Falco subbuteo | Falcó mostatxut |
| Aegypus monachus | Voltor negre |
| Milvus milvus | Milà reial |
| Circus pygargus | Esparver cendrós |
| Falco naumanni | Xoriguer petit |
| Riparia riparia | Oreneta de ribera |
| Elanus caeruleus | Esparver d’espatlles negres |
| Neophron pernocterus | Aufrany |
| Asio otus | Mussol banyut |
| Burhinus oedicneumus | Torlit |
| Apus caffer | Falciot cuablanc africà |
| Apus melba | Ballester |
| Coracias garrulus | Gaig blau |
| Dendrocopos minor | Picot garser petit |
| Anthus campestris | Trobat |
| Cinclus cinclus | Merla d’aigua |
| Miniopterus schreibersi | Ratpenat Schreiber |
| Myotis myotis | Ratpenat de musell llarg |
| Rhinolophus mehelyi | Ratpenat de ferradura mitjà |
| Lynx pardina | Linx ibèric |
| Microtus cabreae | |
| Rhinolophus ferrumequinum | Ratpenat de ferradura gran |
La particular disposició sud-est nord-oest de la regió muntanyenca principal de Monfragüe conforma dos vessants ben diferenciades: la solana i l’ombria. A les ombries, on la humitat és major i les temperatures més suaus, tenim la millor representació del bosc primitiu, l’estrat arbori del qual està format per sureres acompanyades per alguns gal·lers, aurons negres o cornicabres.
Les solanes estan cobertes per una vegetació especialment adaptada a la sequera i a les altes temperatures estivals. Com a estrat arbori destaca l’alzina acompanyada per ullastres, perelloners, olivelles, ginestes, i a les zones més degradades els caps d’ase, estepes o argelagues.
La devesa és el bosc mediterrani buidat per eliminació del matoll i selecció dels arbres més productius; un pasturatge arbrat resulta de la interacció de l’home i el seu bestiar sobre el bosc.
Les riberes constitueixen l’ecosistema aquàtic natural, format per bosc en galeria d’alisos, freixes i salzes. En els rierols intermitents sense arbres apareixen uns arbustos espinosos anomenats tamujas (Flueggea tinctoria).
Al Parc Nacional de Monfragüe existeixen més de 1.400 espècies vegetals, la qual cosa suposa gairebé tres quartes parts de totes les espècies que habiten a Extremadura. A més, moltes d’aquestes espècies són endemismes, és a dir, que només creixen en alguns llocs de la Península Ibèrica i han trobat en aquest espai protegit les condicions òptimes per viure.
Destaquen entre les espècies protegides una falguera aquàtica, anomenada trèvol de quatre fulles, el ginebre, l’armeria, la rascaviejas (Adenocarpus complicatus), el lliri groc, el tamujo (Flueggea tinctoria) i la didalera, aquestes dues últimes considerades d’interès especial.
Els trets biogeogràfics d’aquest territori, juntament amb la varietat de l’estructura i composició de les comunitats vegetals i l’escàs grau d’intervenció antròpica, afavoreixen el manteniment de nombroses espècies de fauna, greument amenaçades a la seva àrea de distribució però que gaudeixen en aquest territori d’una excepcional representació. Són espècies de gran importància per a la preservació de la diversitat genètica pròpia del Mediterrani. Entre aquestes espècies destaquen pel seu interès científic, singularitat i vulnerabilitat l’àguila imperial ibèrica, el voltor negre, la cigonya negra i el linx ibèric. A més, destaquen també el gat salvatge, l’esparver d’espatlles negres i la mangosta.
Les aus troben en els penyals un lloc idoni per nidificar, espècies tan singulars com la cigonya negra, el mussol reial, l’àguila daurada, l’aufrany, o les grans colònies de voltor comú, amb més de 500 parelles. En el medi aquàtic, les espècies més interessants són la llúdria, únic mamífer aquàtic a Monfragüe, amfibis com els tritons o la reineta meridional i la tortuga de rierol i d’estany.
Jara. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
| FLORA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Marsilea strigosa | Trèvol aquàtic |
| Juniperus oxicedrus | Ginebra |
| Acer monspessulanum | Auró negre |
| Iris lusitánica | |
| Ruscus aculeatus | Rusc |
| Flueggea tinctorea | |
| Spiranthes aestivalis | Espirant estival |
| Adenocarpus argyrophyllus | Arçot |
Iris lusitanica. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
PATRIMONI
Pont romà. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
Monfragüe compta amb nombrosos vestigis que posen de manifest la presència humana des de fa milers d’anys.
El més destacable de l’etapa prehistòrica és el gran nombre de pintures rupestres que existeixen al Parc, com les que es troben a la Cueva del Castillo de Monfragüe, que demostren diferents fases de realització. Són les úniques visitables i la majoria de representacions que podem admirar són figures antropomorfes i animals de l’època.
De la Hispània romana ens han arribat restes de calçades, ponts, fonts i làpides, per la proximitat del Parc a la ruta de la Plata. També hi ha restes de talaies defensives en les seves serres, el Cerro Gimio és un exemple. Cal dir que és als romans a qui es deu el nom del Parc: mons fragorum (muntanya densa).
Durant l’Edat Mitjana, aquestes terres, igual que la resta de la Península, estan marcades per l’empremta musulmana. Al segle IX es construeix el Castell de Monfragüe, amb cinc torres i dos perímetres de muralles. No obstant això, el que ens ha arribat fins avui són restes de les múltiples restauracions posteriors. La visita al Castell de Monfragüe és imprescindible, doncs des del cim de la torre pentagonal, la vista panoràmica és increïble.
També cal destacar el Puente Cardenal, que va ser construït el segle XV, pel cardenal D. Juan de Carvajal. Només és visitable en algunes èpoques de l’any, quan el nivell de les aigües és baix. Va suposar una gran via de comunicació que va ser fonamental per al desenvolupament de la zona, encara que al llarg de la història ha sofert diverses remodelacions.
A més de tot aquest patrimoni, a través de les rutes senyalitzades, podran gaudir de diferents fonts i miradors, passaran per la via pecuària o la Cañada Real, descobriran els chozos de Villareal, on antigament descansaven els ramaders que feien la transhumància, així com coneixeran les llegendes que existeixen d’aquests llocs.
Tot això sense oblidar la gastronomia de la zona, basada en productes i plats tradicionals de la comarca, així com l’artesania, realitzada en fusta i pell, i la terrisseria, ceràmica i ferro. No podem oblidar els laboriosos brodats, encaixos i vestits típics.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Els municipis dins l’àrea protegida, tots ells a la província de Càceres, són: Casas de Miravete, Jaraicejo, Malpartida de Plasencia, Serradilla, Serrejón, Toril i Torrejón el Rubio.
La zona declarada com Reserva de la Biosfera compta, a més, amb altres 7 municipis: Casas de Millán, Casatejada, Deleitosa, Higuera de Albalat, Mirabel, Romangordo i Saucedila.
RUTES, CAMINS I ALTRES
El Parc Nacional de Monfragüe compta amb vàries rutes senyalitzades per gaudir de la fauna, flora i paisatges del mateix, a més de descobrir el patrimoni que alberga.
- Ruta vermella (Castillo – Salto del Gitano – Fuente La Parra)
Ruta amb alguns trams forts, ideal per albirar voltors comuns i negres, així com gaudir d’unes vistes increïbles.
- Ruta blava (Villarreal – Fuente del Francés)
Sendera de 3 km, pot fer-se a peu o bé en cotxe.
- Ruta groga (Villarreal – Embassament de Torrejón)
Ruta de 2,2 km i sense dificultat. Aquesta sendera ofereix paisatges de deveses i eucaliptus i a més podran gaudir de la Fuente del Alisar, la Fuente de los Tres Caños i el Charco del Infierno.
- Ruta verda (Villarreal – Puente Malvecino)
Sendera per realitzar a peu de 2,8 km i sense dificultat. L’inici transcorre entre camps i finques i més endavant el camí transcorre al costat del rierol Malvecino, fins a finalitzar en el pont del mateix nom, construït en fusta.
- Ruta ombria per las Sierras de las Corchuelas
Camí de 2 km que transcorre des del castell fins a la Fuente del Francés per un bosc de corredor molt frondós.
Més informació: Parc de Monfragüe i Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
El Parc Nacional de Monfragüe és ideal pels amants de la fotografia així com pels que gaudeixen del birdwatching, donat que és un lloc idoni per l’albirament de voltors i altres espècies. Per això, s’ha disposat de diversos miradors per tot el Parc.
SERVEIS I EQUIPAMIENTS
- Activitats d’educació ambiental
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Àrea infantil
- Centre d’educació ambiental
- Centre de visitants
- Itineraris adaptats
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
- Visites guiades
Conselleria d’Indústria, Energia i Medi Ambient. Direcció General del Medi Natural. Parc Nacional de Monfragüe.
C. Arroyo Valhondo 2, 1ª planta
10071 Càceres
T. 927 006 160
Centre de Recepció i Informació de visitants del Parc Nacional
10695 Villarreal de San Carlos, Càceres
T. 927 199 134
pnmonfrague@juntaex.es
També poden dirigir-se a les oficines de turisme de Villarreal de San Carlos, Plasencia, Trujillo i Càceres.
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en l’espai protegit són:
- Activitat cinegètica: caça major i menor en vedats públics i privats
- Aprofitament forestal: suro, poda i recol·lecció de productes
- Ramaderia: ovina, porcina, bovina i caprina
- Turisme: activitats de naturalesa, senderisme, espeleologia, hostaleria i restauració
PUBLICACIONS
- Publicacions puntuals destacades
- Extremadura viva, fauna extremeña. Fredy Hannemann
- Guía de rapaces de Extremadura. J.L. Rodríguez y F. Blanco
- Monfragüe desde dentro. ADENEX
- Monfragüe, un Parque Nacional en Extremadura. Guía de visita.
Voltor negre. Foto: Parc Nacional de Monfragüe
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.torrejonelrubio.es, www.casasdemiravete.es, www.ayuntamiento.org/jaraicejo.htm, www.malpartidadeplasencia.es, www.serradilla.es, www.serrejon.es, www.toril.es, www.parquedemonfrague.com/rutas.html#, www.magrama.gob.es/imagenes/es/monfrague_guia_2010_tcm7-247875.pdf i Viquipèdia.
Español
Català
English
Français
Português
Italiano
Deutsch