El Parc Natural de la Serra d’Espadà, amb les seves 32.000 hectàrees, és el segon espai més extens de la Comunitat Valenciana. Aquest massís muntanyenc, amb nombroses fonts, barrancs frondosos i masses boscoses, forma part del Sistema Ibèric i separa les conques dels rius Palancia, al sud, i Mijares, al nord. Aquesta serra és una de les poques en la comunitat on es troben afloraments de gres, anomenats rodenos, que originen un relleu abrupte i fraccionat, amb muntanyes de fins a mil metres d’altitud.
Posseeix un clima mediterrani i els vents són canalitzats pel relleu, que produeix un efecte barrera per la seva disposició nord-est, afavorint la penetració de corrents d’aire humit. Les precipitacions es veuen influenciades també pel relleu, i és notable el gran contrast entre les vessants d’ombria i solana, donada l’orientació de la serra. Les nevades són esporàdiques però les gelades bastant freqüents.
El Parc Natural va ser declarat l’any 1998.
Parc Natural de la Serra d’Espadà. Foto: Arxiu del Parc Natural de la Serra d’Espadà
HÀBITATS
En el Parc Natural de la Serra d’Espadà podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Suredes de Quercus suber
- Boscos mediterranis de Taxus baccata
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Parc Natural de la Serra d’Espadà, barranc d’Ajuez. Foto: Lluís Català
Les condiciones climàtiques, geològiques i edàfiques, així com la riquesa florística i l’acció humana sobre el medi, han donat lloc a diverses formacions vegetals: pinedes, boscos de ribera, zones rurals, alzinars i suredes.
Les suredes són una de les formacions més interessants de la Comunitat Valenciana i són el bosc més representatiu del Parc i la vegetació potencial en els sòls silícics. Al costat de les suredes, o bé formant masses boscoses, trobem el pi redó, utilitzat en l’antiguitat per a l’extracció de resines. El pi Carrasco comparteix sòls calissos amb les alzines.
A més dels frondosos boscos, també existeixen zones de matolls formats per diverses espècies del gènere Cistus, brucs, ginebres i l’astruc.
La vegetació de la Serra d’Espadà inclou entre les seves espècies més representatives alguns endemismes que només allà podrem observar. Entre aquests endemismes valencians destaquen espècies com la centaura, el clau de roca o l’herba de les llunes. La serra presenta altres espècies de gran interès científic o biogeogràfic com el pericó de sureda i la ginesta de sureda.
Entre els arbres i arbustos d’interès estan el reboll, el teix, el grèvol, el castanyer, els salzes, el roure de fulla petita, l’avellaner, el server, el freixe i l’arboç.
La fauna que habita al Parc és resultat de la diversitat de paisatges i ambients que ofereix. Podem trobar diverses espècies d’amfibis com el gripau comú, el gripau corredor o la gandària. Els rèptils estan representats per diferents espècies com el llangardaix ocel·lat, la sargantana cuallarga, la colobra d’escala i la serp verda.
Pel que fa a l’avifauna destaquen sens dubte, les rapinyaires, com l’escassa i amenaçada àguila cuabarrada, l’àguila marcenca, l’àguila calçada i l’astor. Entre les rapaces nocturnes trobem el gamarús, el mussol banyut i el mussol reial. Altres aus típiques d’aquesta serra són el gaig, el pica-soques blau, el pit-roig, el colltort i el pinsà. Els mamífers estan representats, entre d’altres, pel senglar, la guineu, la fagina, la geneta i el teixó.
Finalment, esmentar que existeixen 16 espècies de ratapinyades, 7 de les quals estan catalogades com a espècies amenaçades.
Cranc autòcton. Foto: Vicente Sancho
| FAUNA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Cerambyx cerdo | Banyarriquer |
| Pelobates cultripes | Gripau d’esperons |
| Circaetus gallicus | Àguila marcenca |
| Coluber hippocrepis | Colobra de ferradura |
| Rhinechis scalaris | Serp blanca |
| Natrix maura | Colobra escurçonera |
| Pleurodeles waltl | Ofega bous |
| Martes foina | Fagina |
| Hirundo daurica | Oreneta cua-roja |
| Timon lepida | Llangardaix ocel•lat |
| Psammodromus algirus | Llangardaix cuallarga |
| Hieraaetus fasciatus | Àguila cuabarrada |
| Hieraaetus pennatus | Àguila calçada |
| Accipiter gentilis | Astor |
| Asio otus | Mussol banyut |
| Bubo bubo | Mussol reial |
| Strix aluco | Gamarús |
| Caprimulgus europaeus | Caprimúlgid |
| Sitta europaea | Pica soques blau |
| FLORA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Biscutella calduchii | |
| Taxus baccata | Teix |
| Cytisus villosus | Ginesta de sureda |
| Minuartia valentina | |
PATRIMONI
Nevera Castro. Foto: Arxiu del Parc Natural de la Serra d’Espadà
Al Parc Natural de la Serra d’Espadà es localitzen una considerable quantitat de recursos culturals, importants tant des del punt de vista historicoartístic com natural. Existeixen nombroses restes prehistòriques, de l’Edat del Bronze Valencià, iberes, romanes, medievals i sobretot moltes restes de castells que s’edificaven en època àrab. Algunes d’aquestes restes es troben en ruïnes, però unes altres es conserven en bon estat o bé s’han anat restaurant com el piló de Matet, torre d’estil àrab, el forn Mudèjar del segle XVIII a Higueras, que alberga en el seu interior el Museu del Pa, o el de Pavias, del segle XV.
La ramaderia i l’agricultura aconsegueixen un gran auge gràcies al sistema de reg amb sèquies, basses, sínies, preses i aqüeductes, la qual cosa va afavorir un important augment poblacional. Un dels exemples d’aquest patrimoni és l’aqüeducte de la Rambla d’Eslida o el de l’Arquet d’Alfondeguilla.
A causa de l’especial orografia del terreny, la serra es converteix en un lloc estratègic per les seves defenses naturals en tots els conflictes armats que deixen mostra de la seva presència a través de nombroses excavacions i trinxeres.
Destaca també l’abundant presència d’elements d’interès etnològic i etnogràfic, construccions i estris vestigi d’activitats humanes que van perdurar fins a èpoques recents (neveres, mines, trinxeres…). Alguns d’aquests elements els podem trobar als museus d’algunes poblacions com el Museu Etnològic de Pavias o el de Tales.
El patrimoni natural dels pobles que conformen la Serra d’Espadà ofereix al visitant un paisatge espectacular on trobarà coves com la de Chelva, a Alcúdia de Veo, la qual té una obertura vertical en la roca de la muntanya per on raja gran cabal d’aigua, o bé les de Simas del Alt, d’Eulogio, del Toro, de la Hoya Vieja, de la Lloma i del Molinet, que posseeixen fenòmens càrstics. També cal destacar les fonts que existeixen en molts municipis, com les Fonts d’Ayodar o els boscos de sureda, de gran riquesa tant per la seva singularitat com pel bon estat de conservació. El paisatge també ens porta a descobrir un altre dels patrimonis que alberguen els municipis del Parc, el patrimoni humà.
Com hem esmentat anteriorment, l’extracció del suro i el cultiu de l’ametller, l’olivera, el garrofer, el cirerer i uns altres fruiters, mostren els recursos que han utilitzat els habitants de la Serra d’Espadà, activitats totes elles respectuoses amb el medi ambient. Un altre exemple és l’apicultura, activitat amb gran desenvolupament a la zona, existint gran nombre de ruscs que proporcionen, a més d’excel·lents mels, altres productes com la gelea reial, el pol·len o la cera. Un altre recurs és la fabricació de mànecs o gaiatos a partir de les branques del lledoner o llidoner, denominat també llatonero.
Així mateix, cal no oblidar les interessants manifestacions actuals d’elements tradicionals com les festes i l’artesania. Tot aquest patrimoni converteix a aquesta zona en un espai cultural d’indubtable interès, que en alguns aspectes aconsegueix un valor màxim en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Dins l’àrea protegida trobem els següents municipis, tots ells a la província de Castelló: Aín, Alcúdia de Veo, Algimia de Almonacid, Alfondeguilla, Almedíjar, Artana, Ayodar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayodar, Higueras, Matet, Pavias, Suera, Tales, Torralba del Pinar, Vall de Almonacid i Villamalur.
RUTES I CAMINS
Existeixen diferents rutes i senderes que permeten descobrir la vegetació i la fauna del Parc així com el seu patrimoni i els costums de les seves gents.
- Ruta Verda: barranc d’Ajuez (Chóvar)
Al llarg d’aquesta ruta, que discorre pels barrancs d’Ajuez i del Carbó, podrem gaudir d’un ben conservat bosc de sureda, impressionants tallats rocosos, amb un intens color vermellós que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre la qual ressalten les falgueres i les magnífiques panoràmiques; tot això fa d’aquest un dels paisatges més bells de la Serra d’Espadà.
- Ruta Vermella: barranc de la Caritat (Aín)
La ruta s’inicia en el calvari, amb una ermita del segle XVIII i transcorre pel barranc de la Caritat fins al castell d’Aín. Durant el trajecte podrem observar un excel·lent exemple de vegetació de ribera (freixes, salzes, pollancres, etc.), a més d’un frondós bosc de sureda, que ens mostra els signes d’un recurs ancestral: el suro.
- Ruta Blava: el castell d’Almonecir (Vall d’Almonacid)
La ruta s’inicia i acaba a la Vall d’Almonacid. Durant el recorregut travessarem terrenys de cultiu de regadiu i una extensa zona d’oliveres i visitarem les ruïnes del Castell d’Almonecir, un dels castells més importants de la Serra d’Espadà.
- Ruta Groga: Villamalur-Pavias-Matet
Aquesta ruta suposa una interessant mostra del patrimoni, ja que podem contemplar antics pous de neu, castells i fortaleses, un despoblat i la típica arquitectura de les poblacions d’aquesta zona, amb un marcat caràcter àrab. Durant el nostre itinerari passem al costat dels principals cims i trobem enclavaments que ens oferiran magnífiques panoràmiques de la serra i els seus voltants, obtenint una visió general de tot el Parc Natural.
La ruta s’inicia a l’àrea recreativa de la rambla de Vilamalur, des d’on podem contemplar aquest municipi.
Altres senderes homologades per descobrir el Parc:
- GR7
- Font del Nogueret-Font de Cabres
- Saganta
- Mas de Noguera-Caudiel-Mas de Noguera
- Barranc de la Maimona
- Montanejos-Alcudia
- Les Moles
En el Parc existeixen altres senderes i itineraris impulsats des dels ajuntaments, mancomunitats i altres entitats, orientades a que el visitant conegui els bells racons de la Serra d’Espadà.
Parc Natural de la Serra d’Espadà, barranc d’Ajuez. Foto: Lluís Català
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Activitats d’educació ambiental
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Centre d’educació ambiental
- Centre de visitants
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
- Visites guiades
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en el Parc Natural són:
- Agricultura: fruiters (cireres, garrofers i ametllers) i oliveres (producció d’oli)
- Indústria manufacturera: fusta
- Silvicultura i explotació forestal: suro, fusta i altres productes diferents a la fusta
Centre de Visitants del Parc Natural de la Serra d’Espadà
Av. Francisco Mondragón, 2
12528 Eslida, Castelló
T. 964 629 112 – 679 196 294
parque_espadan@gva.es
Trobaran punts d’informació col·laboradors a Segorbe, Montanejos, Chilches, Onda, Castelló de la Plana, Navajas, Moncofa, Almenara i Almassora.
PUBLICACIONS
- Publicacions destacades
- Espacios naturales de Castellón, Valencia y Alicante. Editorial Everest, 2001. Juan Antonio Calabuig Ferré, Jordi Calabuig Salas.
- Espacios naturales: tierras interiores valencianas. Edicions Bromera, 2001. José Manuel Almerich, Jorge Cruz Orozco, Paco Tortosa.
- Els espais naturals protegits a Espanya: legislació i inventari. Edicions El Magnànim, 1991. Vicent Llorens Martí, Joseba A. Rodríguez Aizpeolea.
- Guía de la naturaleza de la costa de Castellón. Itinerarios para conocer su fauna, flora, paisaje e historia. Editorial Antinea, 2001. Miguel Ángel Gómez Serrano, Olga Mayoral García-Berlanga, Jordi Domingo Calabuig.
- Plan de Ordenación de Los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán (PORN). Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient, 2000.
- Publicacions periòdiques
- Memòries anuals del Parc Natural de la Serra d’Espadà de 2008 a 2012.
- Memòries anuals del Parc Natural de la Serra d’Espadà de 2008 a 2012.
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.eslida.es, www.fuentesdeayodar.es, www.alcudiadeveo.es, www.pavias.es, www.tales.es, www.alfondeguilla.es, www.matet.es, www.higueras.es, www.valldealmonacid.es, http://parquesnaturales.gva.es i Viquipèdia.
Español
Català
English
Français
Português
Italiano
Deutsch