Els massissos del Montnegre i el Corredor són dos unitats de relleu ben definides que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva.
Tots dos conjunts muntanyencs estan bàsicament formats per una massa granítica travessada per roques filonianes. No obstant això, a la part alta del Montnegre, més abrupta, destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió: les pissarres.
La situació geogràfica, el relleu i les variacions climàtiques entre les vessants interiors i les que miren al mar condicionen i donen diversitat d’ambients al Parc. La proximitat al mar, que proporciona un grau suplementari d’humitat ambiental, especialment a l’estiu, afavoreix el desenvolupament d’una vegetació exuberant enriquida amb nombroses espècies de caràcter centreeuropeu i, fins i tot, atlàntic.
Mosaic agrari forestal. Foto: Arxiu del Montnegre i el Corredor
El Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990.
La superfície de l’àrea protegida és de 15.010 ha; d’aquesta, 2.241 ha són de sureda pura i 5.876 ha de sureda amb pi.
HÀBITATS
Pineda amb sureda. Foto: Arxiu del Montnegre i el Corredor
En el Parc Natural del Montnegre i el Corredor podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Sureda de Quercus suber
- Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia
- Rouredes
- Pinedes de pi pinyoner i mala herba
- Rius mediterranis de cabdal intermitent
- Formacions sabanoides de Hyparrhenia
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Les masses forestals són quasi continues a l’interior del Parc i inclouen una gran diversitat de comunitats vegetals amb una important riquesa florística (més de 1.000 espècies de plantes superiors). Destaca, igualment, l’interès miològic i biològic tant del Montnegre com del Corredor.
Les formacions més extenses són els alzinars i les suredes, aquestes últimes afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro. Les pinedes de pi pinyoner caracteritzen el paisatge de les vessants marítimes del Maresme.
A la part més alta del Montnegre destaquen les rouredes de roure africà i de roure de fulla gran, amb una gran varietat d’espècies vegetals d’afinitat centreeuropea, com alguns peus de faig que subsisteixen gràcies a l’elevada humitat.
A l’ombria del Montnegre, entre avellaners i alzinars, trobem encara importants plantacions de castanyers. A les zones més humides i en torrents i rieres es conserven magnífiques vernedes.
L’existència de masses forestals denses i ben conservades afavoreix la prosperitat de les espècies de caràcter forestal, com el senglar, la geneta, el liró comú, l’esquirol, l’astor, el picot verd, el gaig o la serp blanca. Així mateix, destaquen espècies pròpies d’ambients centreeuropeus com la fagina, el talpó roig o el liró gris. A més, últimament han estat identificades diverses espècies arborícoles de ratapinyades, estranyes a Catalunya.
També cal nomenar una espècie d’herbívor recentment introduïda: el cabirol, població que ha experimentat un important creixement en pocs anys. Les zones obertes, bastant escasses a l’interior del Parc, són l’hàbitat de depredadors com l’àguila marcenca, l’aligot comú, la guineu, la serp verda i el llangardaix.
Puput. Foto: ACER
Els ambients humits, rieres i torrents constitueixen l’hàbitat en el qual prospera una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Ressalta la riera de Fuirosos, que conserva la comunitat de peixos característica dels rius mediterranis de cabal estacional.
| FAUNA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Accipiter gentilis | Astor |
| Caprimulgus europaeus | Caprimúlgid |
| Cerambyx cerdo | Banyarriquer |
| Circaetus gallicus | Àguila marcenca |
| Lucanus cervus | Escanyapolls |
| Martes foina | Fagina |
| Natrix maura | Colobra escurçonera |
| Strix aluco | Gamarús |
| FLORA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Castanea sativa | Castanyer |
| Erythrophleum guiñéense | Roure africà |
| Fagus sylvatica | Faig |
| Quercus aliena | Roure de fulla gran |
PATRIMONI
Santuari del Corredor. Foto: Arxiu del Montnegre i el Corredor
Des d’èpoques molt antigues, els recursos que ofereixen aquests dos massissos han fet que l’home s’establís en aquestes terres, i mostra d’això són els dòlmens de Pedra Arca (entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra) i de Pedra Gentil (prop de Vallgorguina). Aquest últim, diu la tradició, que era lloc de reunió de bruixes, i actualment, en la nit de Sant Joan, es celebren sabbats populars.
També cal destacar les restes iberes de Turó del Vent i Puig del Castell, així com les múltiples esglésies, capelles i ermites medievals.
Així, unes de les construccions d’interès que trobem al Parc són l’església de Sant Cristòfol, documentada el 1025, i l’església de Sant Andreu del Far, de 1164. En el punt culminant d’aquest sector es troba el Santuari del Corredor, que era una ermita l’any 1544 i reconstruïda més tard amb l’estil gòtic tardà.
A la vessant marítima destaca l’església preromànica de Sant Martí de Mata, restaurada el segle XVI.
A la zona del Montnegre, on les comunicacions han estat sempre més difícils, es troben parròquies aïllades, com Fuirosos, Ramió, Vallmanya i Hortsavinyà. En els llocs elevats es troben ermites com Santa Maria, Sant Martí i l’Erola, i les ruïnes del Monestir de Roca-Rossa.
Altres construccions notables són les restes del Castell de Montpalau, una antiga fortalesa medieval de la qual es conserven alguns murs, i la
casa modernista Can Bordoi, la qual actualment és un alberg de la Fundació Jaume Bofill.
El patrimoni que amaga cadascun dels municipis que es troben dins l’àrea protegida del Parc són de gran interès històric. A Dosrius, per exemple, podem trobar la Cova Sepulcral de la Costa de Ca Martorell, un jaciment arqueològic de gran importància a causa del tipus de sepulcre, a la gran quantitat de persones inhumades i al material arqueològic recuperat.
Les esglésies i capelles de Fogars de Montclús, els dòlmens de Llinars del Vallès, el patrimoni arquitectònic de Sant Celoni i Mataró, els monuments de Tordera, com per exemple la Canònica de Santa Maria de Roca-Rossa, o els edificis dels segles XIX i XX de Pineda de Mar, són alguns dels recursos que ofereixen els pobles del Parc.
En definitiva, tota una visita imprescindible tant pels amants de la naturalesa com pels que volen conèixer la història d’aquests municipis a través dels importants jaciments i els seus edificis.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Els municipis a l’àrea protegida, tots a la província de Barcelona, són: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de Montclús, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
RUTES I CAMINS
El Parc del Montnegre i el Corredor ofereix una gran quantitat de rutes guiades per experts que ens ajudaran a descobrir i interpretar el paisatge del Parc. Fauna, flora i història s’uneixen per ensenyar-nos els racons més bonics de l’entorn i els seus municipis. Trobaran també rutes en BTT així com horaris i punts de partida en el següent enllaç.
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Centre de visitants
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
- Visites guiades
Oficina del Parc Natural del Montnegre i el Corredor
Església, 13 – 2º
08471 Vallgorguina, Barcelona
T. 938 679 452
p.montnegre@diba.cat
Trobaran altres centres i punts d’informació a: Hortsavinyà, Santurari del Corredor, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta, Mercat de Tordera, Fogars de la Selva i a l’Oficina de Turisme de Sant Celoni.
Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Foto: Lluís Català
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en el Parc Natural són:
- Activitats culturals: museus i visites
- Ramaderia: ovina i caprina
- Hostaleria: allotjament de turisme rural i restauració
- Silvicultura i explotació forestal: suro
PUBLICACIONS
- Publicacions puntuals destacades (referències bibliogràfiques)
- Publicacions periòdiques
- Parc del Montnegre i el Corredor. Memòria anual.
- Parc del Montnegre i el Corredor. Memòria anual.
- Fonts on obtenir les publicacions
- Oficina del Parc del Montnegre i el Corredor
- Diputació de Barcelona (Oficina Tècnica de Parcs Naturals)
- www.diba.cat
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de http://parcs.diba.cat, www.arenysdemunt.cat, www.dosrius.cat, www.fogarsdemontclus.cat, www.llinarsdelvalles.cat, www.mataro.cat, www.palafolls.cat, www.pinedademar.org, www.stcebria.net, www.santceloni.cat, www.santiscle.cat, www.tordera.cat, www.vallgorguina.cat, www.vilalbasasserra.cat i Viquipèdia.
Español
Català
English
Français
Português
Italiano
Deutsch