A la frontera entre les províncies de Càceres i Badajoz es troba la Zona d’Interès Regional Sierra de San Pedro, a la submeseta sud de la Península Ibèrica. La Sierra de San Pedro posseeix una orientació general nord-est, amb una distància en diagonal de 90 km. L’àrea presenta diferents alineacions muntanyenques amb la mateixa orientació, així com grans planes que les envolten pels seus flancs.
Al nord trobem els rius Tajo i Salor, mentre que proper al límit nord-est discorre el riu Ayuela, tots ells a la província de Càceres.
Cap al sud el relleu es suavitza cada vegada més, fins a connectar amb les planes del nord de Badajoz i les Vegas del Guadiana.
Els relleus més representatius formen sèries de serres que actuen retenint els núvols de pluja que es presenten a uns 600 metres d’alçada, fent-les descarregar aigua al seu pas.
Aquesta serra, d’elevacions més modestes que altres de la província, acaba al sud, en els voltants de Alcuésar, d’una manera brusca, doncs és interrompuda la seva trajectòria per una falla. La superfície protegida és de 115.032 ha.
Sierra de San Pedro, San Vicente de Alcántara. Foto: Lluís Català
HÀBITATS
En la Zona d’Interès Regional Sierra de San Pedro podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Boscos de quercines amb matoll
- Boscos de quercines: deveses
- Boscos de matoll noble
- Cabdals i riberes
- Matoll oportunista
- Pasturatges amb escàs o nul arbrat
- Oliveres
- Horts o cultius intensius
- Eucaliptols i pinedes de repoblació
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Sierra de San Pedro. Foto: Mancomunitat Sierra de San Pedro
Dins la comarca natural definida com ZIR Sierra de San Pedro s’estableixen dos tipus de paisatges: la devesa i la serra. En general, la devesa es desenvolupa en el pla. L’altre paisatge, la serra, segons l’orientació de les vessants per les quals s’estén, defineix les dues parts de la Sierra de San Pedro i propicia el bosc de solana o d’ombria, que proporciona aspectes diferents al paisatge.
Alzinars i suredes, en trobar-se en bon estat de conservació, constitueixen uns dels ecosistemes més complexos i madurs del territori. Les etapes clímaxs apareixen amb gran freqüència modificades per l’acció de l’home i es presenten com a estats de degradació en forma de les associacions que caracteritzen les comunitats vegetals existents, presentant formacions intermèdies que són: les deveses, els boscos de matoll noble, el matoll oportunista, pasturatges, oliveres i altres cultius, etc. A més, cal esmentar els boscos de ribera, formats per alisos i freixes.
La Flueggea tinctoria és un endemisme de la regió luso-extremenya present a la Sierra de San Pedro. L’excel·lent adaptació a l’estiatge i a la falta d’humitat, així com a les inundacions i al fred extrem, l’han fet poblar bona part dels rius que sofreixen grans oscil·lacions en el seu llit i conserven jaços àrids i rocosos. D’altra banda, resisteix perfectament a l’esporgada dels herbívors.
A més d’aquesta espècie, els sòls acidòfils amb tendències continentals poden albergar bona part dels endemismes descrits per a la regió.
En l’espessor de la serra es poden observar moltes de les espècies de fauna amenaçades d’Europa, entre les quals es troben unes de les més famoses espècies ibèriques: el llop i el linx.
Entre l’ictiofauna, l’espècie més rellevant és la truita, acompanyada pel barb, la voga, el lluç de riu, la carpa i la tenca.
El bosc i el matoll mediterrani són molt rics en rèptils i amfibis, essent una de les espècies més característiques d’aquests paratges l’escurçó ibèric.
Però sens dubte, és en les aus i els mamífers on es troben les joies faunístiques d’aquest lloc. L’àguila imperial ibèrica, amb 21 parelles, representa la meitat de la població regional, a més d’altres espècies de gran interès com l’àguila daurada, el voltor negre, el voltor comú, la cigonya negra, el mussol real i moltes altres. Una altra au hivernant de gran rellevància és la grua, que durant el dia freqüenta les zones de devesa i utilitza les ribes dels embassaments per dormir.
| FLORA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Securineja tinctoria | |
| Viburnum tinus | Marfull |
| Quercus coccifera | Garric |
| Rhamnus alaternus | Aladern |
| Rhamnus oleoides | Arçot |
| Myrtus communis | Murtra |
| Rosmarinus officinalis | Romaní |
| Pyrus bourgacana | |
| Crataegus monogyna | Arç blanc |
El Buraco, Santiago de Alcántara. Foto: Mancomunitat Sierra de San Pedro
| FAUNA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Salmo trutta | Truita |
| Luciobarbus comiza | Barbo |
| Tinca tinca | Tenca |
| Triturus boscai | Tritó ibèric |
| Triturus marmoratus | Tritó verd |
| Pleurodeles waltl | Gandaria |
| Pelobates cultripes | Gripau d’esperons |
| Bufo bufo | Gripau comú |
| Bufo calamita | Gripau corredor |
| Hyla meridionalis | Reineta meridional |
| Rana perezi | Granota verda |
| Emys orbicularis | Tortuga de rierol |
| Mauremys leprosa | Tortuga d’estany |
| Chalcides striatus | Lludrió llistat |
| Chalcides bedriagai | Bívia ibèrica |
| Psammodromus algirus | Sargantana cuallarga |
| Timon lepida | Llangardaix ocel•lat |
| Blanus cinereus | Colobreta cega |
| Natrix maura | Serp de collaret |
| Natrix natrix | Colobra viperina |
| Vipera latastei | Colobra escurçonera |
| Ciconia ciconia | Cigonya negra |
| Ardeola ralloides | Martinet ros |
| Pernis apivorus | Aligot vesper |
| Hieraaetus fasciatus | Àguila cuabarrada |
| Falco peregrinus | Falcó pelegrí |
| Aegypius monachus | Voltor negre |
| Ixobrichus minutus | Martinet menut |
| Ardea purpurea | Agró roig |
| Nycticorax nycticorax | Martinet de nit |
| FAUNA | |
| ESPÈCIE | NOM COMÚ |
| Anas plathyrhynchus | Ànec collverd |
| Hieraaetus pennatus | Àguila calçada |
| Pandion haliaetus | Àguila peixatera |
| Gyps fulvus | Voltor comú |
| Milvus milvus | Milà reial |
| Neophron percnopterus | Aufrany |
| Aquila chrysaetos | Àguila daurada |
| Asio otus | Mussol banyut |
| Cinclus cinclus | Merla d’aigua |
| Myotis emarginatus | Ratpenat d’orelles dentades |
| Miniopterus schreibersii | Ratpenat Schreiber |
| Nyctalus leisleri | Nòctul petit |
| Tadarida taeniotis | Ratpenat cuallarg |
| Talpa occidentalis | Talp occidental |
| Crocidura russula | Musaranya comuna |
| Erinaceus europaus | Eriçó |
| Mustela nivalis | Mostela |
| Mustela putorius | Turó comú |
| Martes foina | Fagina |
| Meles meles | Teixó |
| Genetta genetta | Geneta |
| Lutra lutra | Llúdria |
| Felis silvestris | Gat salvatge |
| Oryctolagus cuniculus | Conill |
| Lepus capensis | Llebre |
| Vulpes vulpes | Guineu |
| Ovis munimon | Mufló |
| Cervus elaphus | Cérvol |
| Sus scrofa | Porc senglar |
| Capreolus capreolus | Cabirol |
PATRIMONI
Castell de Piedrabuena, San Vicente de Alcántara. Foto: Mancomunitat Sierra de San Pedro
Territori poblat des de l’època prehistòrica, els primers habitants dels municipis integrants a la Zona d’Interès Regional de la Sierra de San Pedro es remunten al període paleolític: els menhirs, restes megalítiques i dòlmens donen fe d’això. En aquesta zona es troba el major i millor conservat conjunt de dòlmens de l’Europa Occidental, declarats Bé d’Interès Cultural amb la categoria de Recinte Megalític.
Per les primeres referències escrites que es coneixen, van ser els vetons i els lusitans, en continuades lluites amb els celtes, els primers pobladors estables de la zona, que va formar part de la Lusitania. A ells es deu la fundació dels primers assentaments, per la qual cosa es poden titular com a indígenes d’aquesta àrea.
La dominació romana, esdevinguda sobre l’any 155 a.C., va deixar una profunda empremta a tota la zona de la Sierra de San Pedro, amb innombrables restes trobades sense excavacions: ares votives, columnes, làpides sepulcrals, mosaics, obres públiques, etc.
És a l’època medieval a la qual pertanyen la major part de vestigis: castells, recintes emmurallats, santuaris, esglésies parroquials i ermites.
D’altres èpoques trobarem diversos monuments històrics nacionals (com l’Església de Rocamador de Valencia de Alcántara), edificis i conjunts històrics (com el Barri Gòtic també a Valencia) i un nombrós conjunt d’esglésies i ermites de curiosa arquitectura popular.
Història i naturalesa es fonen en un paisatge inigualable tant natural com urbà. Festes típiques, una magnífica gastronomia i una infinitat de tradicions populars tanquen l’espectacularitat d’aquesta zona veïna amb Portugal on les seves gents són el major patrimoni que poden oferir.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Dins l’àrea protegida, i a la província de Badajoz, trobem els municipis d’Alburquerque, San Vicente de Alcántara i Villar del Rey. A la província de Càceres, hi trobem Aliseda, Cáceres, Carbajo, Herreruela, Membrío, Salorino, Santiago de Alcántara i Valencia de Alcántara.
RUTES I CAMINS
Existeixen diverses rutes i senderes per gaudir de la naturalesa que ofereix la Sierra de San Pedro, així com per descobrir el patrimoni del que disposa cadascuna de les localitats que la integren. Dòlmens, miradors, ermites… tot un atractiu per descobrir.
- Ruta de dòlmens
- Ruta ornitològica pel Tajo Internacional
- Ruta ornitològica per la Sierra de San Pedro
- Ruta pel Barri Gòtic
- Rutes per la Mancomunitat de municipis
- Senderes senyalitzades:
-
- Ruta del Camino de San Vicente
Amb una durada de 10 hores caminant. La ruta de San Vicente de Alcántara, on des de l’Ermita de San Cristóbal es pren la Cañada Real de Sancha Brava o antic camí a Villar del Rey, discorre per deveses i muntanya mediterrània, travessant diversos rierols; les carreteres EX-324, EX-303 i l’EX-326; i la cua de l’embassament de Peña del Águila, punt on s’uneixen les tres rutes, fins a arribar a Villar del Rey.
- Ruta de Salorino a Villar del Rey
Amb una durada de 13 hores caminant. La ruta s’inicia a l’entrada de la població per la carretera de San Vicente, des d’on s’agafa el cordill ramader que empalma amb la Cañada Real de Sancha Brava a la Casa de la Grullera i es connecta amb la ruta anterior.
- Ruta de la Azagala
Amb una duració de 4 hores caminant. La ruta surt de la població d’Alburquerque des d’on s’agafa el camí de les Lanchas fins a la seva confluència en el camí de la roca pel port d’Azagala, que condueix al castell del mateix nom i vorejant la Sierra de los Bueyes, conflueix en el riu Zapatón amb les dues rutes anteriors per arribar a Villar del Rey. Al llarg del recorregut s’observen impressionants paisatges, boscos i matoll mediterrani, cérvols, diverses aus, etc.
- Ruta del Camino de San Vicente
-
- Ruta de Circumval·lació
Partint d’Alburqueque per la carretera BAV-5021 s’arriba a Villar del Rey des d’on es continua per la BAV-5022 a la Roca de la Sierra. Allà s’agafa la EX-100 fins al seu encreuament amb la CCV-140 a Aliseda, confluint amb la N-521 fins a Valencia de Alcántara, passant per Herreruela i Salorino. Des de Valencia de Alcántara, per la E-110 es torna a Alburquerque a través de San Vicente de Alcántara.
- Miradors
- Puerto del Zángano a la carretera EX-100
- Puerto de Clavín a la carretera EX-100
- Puerto de Mingolla a la carretera EX-100
- Puerto de Azauche a la carretera EX-303
- Puerto de Elice a la carretera EX-324
- Puerto de Lapones a la carretera N-521 entre Salorino i Valencia de Alcántara
- Ruta de Circumval·lació
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Activitats d’educació ambiental
- Aparcament
- Àrea infantil
- Àrea de pícnic
- Centre d’educació ambiental
- Centre de visitants
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
- Visites guiades
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en la Zona d’Interès Regional són:
- Activitat cinegètica: caça major
- Agricultura: cultius diversos
- Apicultura: obtenció de cera i mel
- Aprofitament forestal: suro
- Ramaderia: ovina, porcina, bovina i caprina
- Indústria: mineria i aigües minerals
- Altres aprofitaments forestals: recol·lecció de productes
- Turisme: allotjament hoteler i restauració
Direcció General de Medi Natural. Centre de Recuperació
de Fauna i Educació Ambiental “Los Hornos”
Apartat de correus nº 7
10181 Sierra de Fuentes, Càceres
T. 927 200 170
Oficina de Turisme d’Alburquerque
Plaza de España s/n
06510 Alburquerque, Badajoz
T. 924 401 201
La pela del suro. Foto: Mancomunitat Sierra de San Pedro
PUBLICACIONS
- Publicacions puntuals destacades
- Ruta autoguiada: Mancomunidad Sierra de San Pedro
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.mancomunidadsierrasanpedro.com i Viquipèdia.
Español
Català
English
Français
Português
Italiano
Deutsch