El Parc Natural de la Sierra de Grazalema es localitza a la zona més occidental de la Serralada Bètica, entre les províncies de Cadis i Màlaga. Té una superfície de 53.411 ha i limita al sud amb el Parc Natural de Los Alcornocales.
La importància ecològica d’aquest Parc li va merèixer el reconeixement de Reserva de la Biosfera el 1977. Des del punt de vista paisatgístic, el relleu escarpat, amb barrancs i parets calcàries, la varietat de formes i els marcats contrastos entre les tonalitats blanques dominants a les serres calcàries i els tons més foscos de les altres unitats, ha merescut la seva inclusió en l’Inventario Nacional de Paisajes Sobresalientes (ICONA 1977).
L’erosió produïda per l’aigua ha creat canons de gran bellesa, com la Garganta Verde, de 400 metres de profunditat. Així mateix, ha originat un laberint subterrani d’avencs i grutes, entre les quals destaca el complex Hundidero-Gato, la cova de major longitud d’Andalusia, on hibernen unes 100.000 ratapinyades, la població més gran d’Espanya.
Aquest Parc està adherit a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) i altres figures que recauen en ell són: Reserva Intercontinental del Mediterrani, Zona Especial de Conservació i Zona d’Especial Protecció per a les Aus. La seva declaració com a Parc Natural va ser el 13 de febrer de 1985.
Ubrique. Foto: Parc Natural de la Sierra de Grazalema
HÀBITATS
Cañón de las Buitreras, Cortes de la Frontera. Foto: Parc Natural de la Sierra de Grazalema
En el Parc Natural de la Sierra de Grazalema podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Bruguerars i matolls de zona temperada
- Matolls arborescents mediterranis
- Matolls termo mediterranis i preestèpics
- Formacions herboses seques semi naturals i fàcies de matoll
- Boscos d’esclerofil·les de pasturatge (deveses)
- Prats humits semi naturals d’herbes altes
- Vegetació de deus petrificant d’aigües carbonatades amb formació de toves
- Despreniments mediterranis occidentals i termòfils
- Pendents rocoses amb vegetació casmofítica
- Coves no explotades pel turisme
- Boscos de l’Europa temperada
- Boscos mediterranis caducifolis
- Boscos d’esclerofil·les mediterranis
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
L’element més emblemàtic del Parc, a més del dens bosc mediterrani, és el pinsapar, principalment concentrat a la Serra de la Pineda, per ser el lloc més plujós de la Península, essent la millor massa de pinsaps de les quals actualment es conserven a Andalusia. Aquesta espècie és descendent dels avets centreeuropeus que formaven aquí grans boscos en les èpoques glacials. Avui aquests pinsaps habiten únicament en aquest espai, al Parc Natural de la Sierra de las Nieves i a Sierra Bermeja (tots dos a la província de Màlaga). El pinsapar, a més de l’enorme valor biogeogràfic que té, reuneix unes condicions paisatgístiques molt notables per l’escarpat i espectacular relleu en què es troba. També es poden trobar altres formacions de gran valor com alzinars, suredes, rouredes, oliveres i boscos de ribera, com oms, salzes i àlbers que formen boscos en galeria, entre unes altres, que contribueixen a diversificar el mosaic vegetal i a explicar la seva riquesa botànica i faunística.
La varietat florística del Parc és molt alta, amb més de 1.375 taxons representats en el seu àmbit. Entre les espècies florístiques de major interès es localitzen endemismes locals de l’àrea, dels quals la distribució no sobrepassa els límits d’aquest espai protegit. El Parc Natural compta amb 14 endemismes rondeños, 33 bètics, 42 endemismes bètics mauritans, 46 ibèrics i més de 140 iber mauritans. Destaca la presència d’espècies incloses al Catàleg Andalús d’Espècies Amenaçades i a més hi ha 6 espècies d’interès comunitari per la conservació de les quals és necessari assignar zones especials de conservació.
La conservada vegetació dóna lloc també a una rica fauna, mantenint amb llavors, fruits tardorencs i pastures al cérvol, cabirol, conill, perdiu i la cabra salvatge ibèrica. Són més de 200 les espècies de vertebrats catalogades. Destaquen les nombroses aus, amb 136 espècies diferents, com l’àguila cuabarrada i el voltor comú, aquest últim té aquí les majors colònies d’Europa.
FLORA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Abies pinsapo | Pinsap |
Asplenium petrarchae subsp. Bivalens | Falzia glandulosa |
Atropa baetica | |
Narcissus bugei | Narcis |
Papaver rupifragum | |
Rupicapnos africana subsp. Decipiens | |
Asplenium billotii | Falguera fina |
Avena murphyi | |
Cosentinia vellea subsp bivalens | Falguera de cinta |
Drosophyllum lusitanicum | |
Hymenostemma pseudoanthemis | |
Isoetes durieui | |
Laurus nobilis | Llorer |
Narcissus fernandesii | Narcís |
Ornithogalum reverchonii | |
Phyllitis sagitaria | |
Prunus insititia | |
Prunus mahaleb | Cirerer de Santa Llúcia |
Salix eleagnos | Salze |
Sorbus aria | Moixera |
Acer monspessulanum | Auró negre |
Celtis australis | Lledoner |
Quercus canariensis | Roure africà |
Silene mariana | |
Hymenostemma pseudoanthemis | |
Narcissus humilis (N. cavanillesii) | |
Festuca elegans |
FAUNA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Macromia splendes | Libèl·lula |
Euphydryas aurinia | |
Austropotamobius pallipes | Cranc de riu autòcton |
Chondrostoma polylepis | |
Discoglossus jeanneae | |
Mauremys leprosa | Tortuga de rierol |
Emys orbicularis | Tortuga d’estany |
Neophron pernocterus | Aufrany |
Hieraaetus fasciatus | Àliga cuabarrada |
Circus pygargus | Esparver cendrós |
Pyrrhocorax pyrrhocorax | Gralla de bec vermell |
Gyps fulvus | Voltor comú |
Rhinolophus mehelyi | Ratpenat de ferradura mitjà |
Rhinolophus hipposideros | Ratpenat de ferradura petit |
Rhinolophus ferrum-equinum | Ratpenat de ferradura gran |
Rhinolophus euryale | Ratpenat de ferradura |
Miniopterus schreibersii | Ratpenat de cova |
Myotis emarginatus | Ratpenat d’orelles dentades |
Myotis myotis | Ratpenat de musell llarg |
PATRIMONI
En el Parc Natural de la Sierra de Grazalema es troben 6 municipis declarats conjunts històrics: la vila de Benaocaz, la vila de Zahara de la Sierra, la població d’Ubrique, Algodonales, Ronda i el nucli antic de la població de Grazalema. Són Béns d’Interès Cultural les zones arqueològiques de Cabezo de Hortales, a Prado del Rey, i la Necròpolis de Los Gigantes a Ronda.
També són Béns d’Interès Cultural els monuments del Castell i la Torre Hexagonal de Zahara de la Sierra, les Muralles i el Castell de Aznalmara a Benaocaz, el Castell de Fátima a Ubrique, la Cova de la Pileta, amb nombroses pintures i gravats, i la Cueva del Gato, ambdues a Benaoján, així com la Torre de Agüita a Ronda.
Cal destacar l’ampli llistat de Béns d’Interès registrats pel Pla General de Béns Culturals, com les ruïnes romanes d’Ocuri, i un ric inventari de jaciments arqueològics (necròpolis, aqüeductes, vil·les i vies romanes; restes medievals i islàmiques, calcolítiques, enterraments, abrics neolítics, art rupestre, simes, etc.) de protecció específica. Entre les edificacions d’arquitectura popular es pot ressaltar la presència de nombrosos molins hidràulics, eres, tejares (edifici on es fabricaven els maons o teules), lagares, que eren els edificis on es guardava el raïm premsat, almàsseres, forns i safarejos públics.
Un altre element, en aquest cas del patrimoni etnològic, és l’artesania: marroquineria, cistelleria, espart, rajoles vidriades, objectes realitzats en suro, etc., i les famoses Mantes de Grazalema elaborades a mà amb pura llana d’ovella i de les que es poden obtenir més informació en el museu que es troba a la fàbrica de mantes i tèxtils. També forma part del patrimoni etnològic les tradicionals festes del Corpus a Zahara de la Sierra, el toro de corda a Grazalema, Villaluenga i Benaocaz, la crema de gamons a Ubrique o les lluites de moros i cristians a Banamahoma.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Dins l’àrea protegida trobem els següents municipis de la província de Cadis: Algodonales, Benaocaz, El Bosque, El Gastor, Grazalema, Prado del Rey, Ubrique, Villaluenga del Rosario i Zahara de la Sierra.
Pel que fa a la província de Màlaga, hi trobem: Benaoján, Cortes de la Frontera, Jimera de Líbar, Montejaque i Ronda.
Panoràmica de Grazalema. Foto: Parc Natural de la Sierra de Grazalema
RUTES I CAMINS
- Rutes a peu
- Sendera del Descansadero
Ruta d’1,2 km on descobrirem la font del Descansadero i les ruïnes del Molino del Susto.
- Camino de los Charcones
Sendera d’1,8 km paral·lela al naixement del riu Guadalete i amb excel·lents vistes a la Sierra de las Cumbres.
- Sendera El Pimpollar
Ruta de 3 km, de dificultat baixa, que discorre per una sendera d’arbres centenaris.
- Sendera El Pinsapar
Ruta de 10,5 km que necessita autorització donat que es troba dins la Zona de Reserva. Aquesta sendera ens endinsa en el bosc de pinsaps, avet singular que va propiciar la declaració d’aquesta zona com Reserva de la Biosfera i Parc Natural.
- Sendera El Tesorillo
Sendera curta d’1,2 km on podrem observar restos d’activitats tradicionals com el carboneig, així com gaudir del paisatge i de l’àmplia varietat d’aus.
- Sendera del Descansadero
A més d’aquestes rutes existeixen moltes altres que també poden realitzar-se tant a peu com en BTT, com per exemple la ruta La Garganta Verde, ruta del riu Majaceite o la de Llanos de Líbar.
Més informació:
Centre de Visitants El Bosque
C. Fco. García Lorca s/n
11670 El Bosque, Cadis
T. 956709733
Existeix un catàleg molt ampli d’activitats d’oci i aventura en el Parc Natural, des de rutes en canoa per l’embassament de Zahara de la Sierra a escalada, ràpel, parapent, espeleologia…
També hi ha rutes per fer en cotxe 4×4 i a cavall.
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Activitats d’educació ambiental
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Àrea infantil
- Centre d’educació ambiental
- Centre de visitants
- Itineraris adaptats
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Plafons informatius
- Visites guiades
Delegació Territorial de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient
Plaza de Asdrúbal s/n, 3ª planta
11071 Cadis
T. 956 008 700
Direcció-Conservació del Parc Natural
Av. de la Diputación s/n
11670 El Bosque, Cadis
T. 600 161 916
pn.grazalema.capma@juntadeandalucia.es
També poden dirigir-se als centres de visitants de Cortes de la Frontera i El Bosque; o al punt de visitants de Zahara de la Sierra.
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en l’espai protegit són:
- Activitat cinegètica: caça major
- Agricultura: cultius marginals i oliveres
- Aprofitament forestal: suro
- Altres aprofitaments forestals: recol·lecció de productes
- Ramaderia: ovina, bovina i caprina
- Turisme: allotjament hoteler
PUBLICACIONS
- Publicacions puntuals destacades
- Conociendo la Naturaleza – Mapas guías de senderos e hitos de interés
- Cuadernos de Senderos de los Parques Naturales de Andalucía
- Folleto Jardín Botánico El Castillejo
- Guía del Centro de Visitantes El Bosque
- Guía Oficial del Parque Natural de la Sierra de Grazalema
- Horario del Centro de Visitantes El Bosque
- Horario del Ecomuseo del Agua de Benamahoma
- Mapa-Guía del Parque Natural de la Sierra de Grazalema
- Mapa Uso Público del Parque Natural de la Sierra de Grazalema
Fonts: Informació facilitada per ACER. Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca; i extreta de www.ronda.es, www.algodonales.es, www.benaocaz.es, www.ayto-elbosque.es, www.elgastor.es, www.grazalema.es, www.pradodelrey.es, www.ayuntamientoubrique.es, www.villaluengadelrosario.es, www.zaharadelasierra.es, www.benaojan.es, www.cortesdelafrontera.es, www.jimeradelibar.es, www.montejaque.es, www.juntadeandalucia.es i Viquipèdia.