El Parc Natural del Tajo Internacional es troba dividit entre dos països pel riu Tajo. La part que forma part d’Espanya, concretament a la província de Càceres, s’estén sobre una superfície de 25.088 hectàrees. La part portuguesa, en el districte de Castelo Branco, ocupa 26.484 hectàrees. Ambdues zones posseeixen característiques idèntiques i el riu Tajo serveix de nexe d’unió entre els dos països estenent-se al llarg de 60 quilòmetres.
Aquest Parc destaca per la seva gran riquesa botànica. El bosc mediterrani és la principal formació vegetal i pel que fa a la fauna, trobem espècies molt importants i variades que habiten en ell, algunes d’elles amenaçades, com per exemple la ratapinyada mitjana de ferradura, l’àguila imperial ibèrica, la cigonya negra o el cranc de riu autòcton, entre d’altres.
Va ser declarat Parc Natural el 7 de juliol de 2006 i gran part de la seva superfície coincideix amb els espais declarats Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Importància Comunitària (LIC); formant part també del territori Xarxa Natura 2000.
Mirador de la Carrasquera, Cedillo. Foto: Javier Lemus
HÀBITATS
En el Parc Natural Tajo Internacional podem trobar els següents tipus d’hàbitats:
- Suredes de Quercus Suber
- Alzinars de Quercus ilex
- Ginestars i matolls de ginesta
- Zones d’arbustos termòfils
- Bruguerars
- Boscos galeria
- Baladrars
- Zones subestèpiques
VEGETACIÓ, FLORA I FAUNA SINGULAR
Cérvols creuant el riu Tajo, Parc Natural Tajo Internacional. Foto: José María Barrera
FLORA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Cornicia | |
Antirrhinum majus | Conillets |
Cytisus striatus | Escobón |
Dianthus lusitanus | Clavelina lusitana |
Phlomis lychnitis | Salvió blener |
Centaurea solstitialis | Obrepuny |
Cytisus multiflorus | Escoba blanca |
Bufonia macropetala | |
Brassica barrelieri | |
Anthyllis lusitánica | |
Campanula transtagana | |
Iris lusitánica | Lliri groc |
Serapias perez-chinascoi | Serapi verd |
Salix eleagnos | Sarga |
Rucus aculeatus | Galzeran |
Narcissus bulbocodium | |
Narcissus triandus | |
Juncus valvatus |
La principal formació vegetal del Parc és el bosc mediterrani. Trobem principalment l’alzina, l’alzina surera, el garric, l’olivella i l’alabern, l’arboç i diverses espècies de brucs. També trobem l’estepa ladanífera, l’ullastre i l’arç negre, així com el llentiscle, la cornicabra, el romaní i el tomaní.
De forma puntual apareixen el càdec i l’auró negre. També de forma molt puntual trobem espècies d’influència atlàntica com serien el roure pènol, el freixe de muntanya o la flor de rocío, aquesta última amb escassos exemplars.
Algunes espècies característiques del Parc són la cornicina, les boquitas de dragón, la genista linifòlia, la clavellina lusitana, l’orella de llebre, el card estrellat o la Cytisus multiflorus.
S’ha de destacar l’Anthyllis lusitanica, la Campanula transtagana, el lliri groc (Iris lusitánica), la Serapias perez-chiscanoi, la sarga, el Ruscus aculeatus, el Narcissus bulbocodium, el Narcissus triandrus i el Juncus valvatus.
Pel que fa a fauna, espècies de gran importància conviuen en aquesta zona com són la cigonya negra, l’àguila imperial blanca i el cranc autòcton, tots elles en perill d’extinció. Destaquen també poblacions de llúdria, la sargantana Schreiber, àguila marcenca, àguila daurada, aufrany, voltor comú, voltor negre i àguila cuabarrada.
Nombroses colònies de papallones habiten al Parc, com la donzella d’ones vermelles o la papallona d’arboç, el Calopterix haemorphoidalis o la Libellula quadrimaculata.
També trobem els peixos autòctons del Tajo com el barb comú, el Luciobarbus comizo, la pardilla, la boga del Tajo (Pseudochondrostoma polylepis), el calandino (Squalius alburnoides), el cacho i la colmilleja (Cobitis paludica), i rèptils com la sargantana Schreiber i la tortuga d’estany.
Pel que fa als mamífers, observem el cérvol, el senglar, el teixó, la fagina, la mostela, el turó, la geneta, la mangosta i el gat salvatges. Destaquen també 14 espècies de ratapinyades entre les quals ressalta la ratapinyada mitjana de ferradura i el talp de Cabrera.
FAUNA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Parus major | Mallerenga carbonera |
Merops apiaster | Abellerol |
Aquila chrysaetos | Àguila real |
Pterocles alchata | Ganga |
Aquila fasciata | Àguila cuabarrada |
Hieraaetus pennatus | Àguila calçada |
Burhinus oedicnemus | Torlit |
Aegypius monachus | Voltor negre |
Circaetus gallicus | Colobra europea |
Elanus caeruleus | Esparver d’espatlles negres |
Milvus milvus | Milà real |
Milvus migrans | Milà negre |
Discoglossus galganoi | |
Microtus cabrerae | Talpó de Cabrera |
Lissotriton boscai | Tritó ibèric |
Athene noctua | Mussol comú |
Otus scops | Xot |
Lanius senator | Capsigrany |
Ghyps fulvus | Voltor comú |
Lanius excubitor | Botxí septentrional |
Buteo buteo | Aligot comú |
Falco tinnunculus | Xoriguer comú |
Falco naumanni | Xoriguer petit |
Falco peregrinus | Falcó pelegrí |
Natrix natrix | Serp de collaret |
Hemorrhois hippocrepis | Colobra de ferradura |
Bubo bubo | Mussol reial |
Coracias garrulus | Gaig blau |
Ciconia nigra | Cigonya negra |
Ciconia ciconia | Cigonya blanca |
Oriolus oriolus | Oriol |
Erithacus rubecula | Pit-roig |
Dendrocopos minor | Picot garser petit |
Tetrax tetrax | Sisó |
Sitta europea | Pica-soques blau |
Sylvia melanocaphala | Tallarol capnegre |
Sylvia hortensis | Tallarol emmascarat |
Sylvia conspicillata | Tallarol trencamates |
Fringilla coelebs | Pinsà |
Cyanopica cyanus | Garsa blava |
FAUNA | |
ESPÈCIE | NOM COMÚ |
Chalcides bedriagai | Bívia ibèrica |
Lacerta schreiberi | Sargantana Schreiber |
Emys orbicularis | Tortuga de rierol |
Felis silvestris | Gato montés |
Pterocles orientalis | Xurra |
Pandion haliaetus | Àguila peixatera |
Circus pygargus | Esparver cendrós |
Neophron percnopterus | Aufrany |
Oenanthe leucura | Còlit negre |
Egretta garzetta | Martinet blanc |
Grus grus | Grua |
Bubulcus ibis | Esplugabous |
Ardea cinerea | Bernat pescaire |
Cyanistes caeruleus | Mallerenga blava |
Upupa epops | Puput |
Lophophanes cristatus | Mallerenga emplomallada |
Alcedo atthis | Blauet |
Monticola solitarius | Merla blava |
Podiceps cristatus | Cabussó emplomallat |
Lutrinae | Llúdria |
Rhinopolus ferrumequinum | Ratpenat de ferradura gran |
Rhinopolus mehelyi | Ratpenat de ferradura mitjà |
Miniopterus schreibersii | Ratpenat de Schreiber |
Rana iberica | Granota ibèrica |
Hyla arborea | Reineta arbòria |
Cervus elaphus | Cérvol |
Sus scrofa | Porc senglar |
Meles meles | Teixó |
Martes foina | Fagina |
Mustela nivalis | Mostela |
Mustela putorius | Turó |
Genetta genetta | Geneta |
Herpestes ichneumon | Mangosta |
Microtus cabrerae | Talp de Cabrera |
Luciobarbus comizo | |
Chondrostoma polylepis | |
Cobitis taenia | |
Rutilus lemmingii | |
Squalius alburnoides | |
Cerambyx cerdo | Banyarriquer |
PATRIMONI
Es té constància de presència humana a les terres del Tajo Internacional des de la prehistòria. Així ho demostren les pintures rupestres, dòlmens i menhirs que es troben dispersos per la zona.
Les pintures rupestres esquemàtiques, unes de les més importants de la Península Ibèrica, junt amb els jaciments megalítics, conformen un patrimoni artístic i cultural de gran importància.
Els conjunts de dòlmens i menhirs del Tajo Internacional són de gran rellevància i a més destaquen pel seu bon estat de conservació, destacant el que podem trobar a Valencia de Alcántara, declarat Bé d’Interès Cultural, el de Santiago de Alcántara, el de Herrera, el de Cedillo i el d’Alcántara. Són tants i tan importants, que es va creure imprescindible divulgar i interpretar aquest patrimoni mitjançant la creació del Centre d’Interpretació de la Cultura Dolmènica, situat als afores de Santiago de Alcántara.
Una altra visita imprescindible és el conjunt monumental d’Alcántara, declarat conjunt Historicoartístic des de 1998, que gràcies a la ubicació de la seu de la Orden de Alcántara, va convertir al municipi en un centre cultural, econòmic, religiós i administratiu. La Orden de Alcántara va ser creada per lluitar contra els musulmans durant la Reconquesta i aconseguir l’estabilitat dels territoris recuperats.
Pont d’Alcántara. Foto: Javier Lemus
Destaca la Sinagoga, el Convent de Sant Benito, l’església de Santa María de Almodóvar, la de la Encarnación, la de San Pedro de Alcántara i la capella de Nuestra Señora de los Remedios, l’alcassaba àrab i el recinte emmurallat, així com nombroses cases pairals.
Les edificacions del municipi de Valencia de Alcántara, les del municipi de Brozas o les de Zarza la Mayor, mostren al costat de les d’Alcántara, el poder que va tenir la Orden durant segles.
Tot aquest patrimoni històric, junt amb l’entorn natural, els dòlmens i menhirs de la zona i el patrimoni etnogràfic i cultural dels municipis, fa que la visita al Parc Natural Tajo Internacional es converteixi en una experiència única.
MUNICIPIS A L’ÀREA PROTEGIDA
Els municipis que trobem dins l’àrea protegida, tots ells a la província de Càceres, són: Alcántara, Brozas, Carbajo, Cedillo, Herrera de Alcántara, Membrío, Salorino, Herreruela, Santiago de Alcántara, Valencia de Alcántara i Zarza la Mayor.
RUTES, CAMINS I ALTRES
Existeix una infinitat de rutes per conèixer la zona, des d’aquelles que recorren els municipis i el seu patrimoni cultural, a les senderes on es pot contemplar la bellesa del Parc i la seva flora i fauna. Miradors, dòlmens i menhirs, deveses, rius… una oferta per a tots els gustos i edats així com diferents nivells de dificultat i durada.
Més informació: Camins i experiències.
També existeixen rutes per BTT i fins i tot per realitzar en vespa.
No es poden perdre el recorregut fluvial que ofereix el vaixell “Balcón del Tajo”, una manera diferent de conèixer el Parc des de l’aigua i observar algunes espècies d’aus de la zona o de gaudir de la seva vegetació. Ofereixen diversos recorreguts.
Una altra opció al nostre abast és la ruta en 4×4 per descobrir la brama del cérvol, la ruta contrabandista del cafè o la nocturna pels camins que utilitzaven els bandolers, així com les rutes a cavall.
D’altra banda, el senderisme és una excel·lent opció per descobrir tota la bellesa del territori, però existeixen a més moltes altres activitats per conèixer les tradicions i el folklore de les seves gents.
Activitats com la pesca en aigua dolça, rutes gastronòmiques, una visita a la devesa i assecadors de pernils, gaudir del dia de la Mormentera (dolç d’Alcántara), realitzar un taller d’observació d’estrelles, etc., són algunes de les propostes del Parc.
I pels més atrevits, una gimcana que alterna trekking, escalada, BTT, ràpel, tir amb arc…
SERVEIS I EQUIPAMENTS
- Activitats d’educació ambiental
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Centre d’educació ambiental
- Centre de visitants
- Itineraris senyalitzats
- Material divulgatiu
- Observatori de fauna
- Plafons informatius
- Visites guiades
Oficina del Parc Natural Tajo Internacional
C. Arroyo Valhondo, 2 1ª planta
10071 Càceres
T. 927 006 158 – 927 006 281
www.extremambiente.es
Centre d’Interpretació del Parc Natural Tajo Internacional
C. Cuatro Calles, 2
10980 Alcántara, Càceres
T. 927 390 132
ci.tajointernacional@juntaextremadura.net
Dolmen El Mellizo, Valencia de Alcántara. Foto: Javier Lemus
ACTIVITAT ECONÒMICA
Les activitats econòmiques principals que es desenvolupen en el Parc Natural són:
- Silvicultura y aprofitament forestal
- Ramaderia
- Agricultura
- Cinegètica
- Turisme
Fonts: Informació extreta de www.turismotajointernacional.com, www.extremaambiente.gobex.es i Viquipèdia.