San Vicente de Alcántara

San Vicente de Alcántara està situat al nord-oest de la província de Badajoz, a la comarca de la Sierra de San Pedro-los Baldíos. Destaca l’espai natural protegit de la Sierra de San Pedro, on perviu un interessant reducte de bosc mediterrani de gran riquesa ambiental, tant per la seva flora com per la seva fauna i, per descomptat, per la qualitat del suro de les seves suredes.

Es té constància de la presència humana en aquest territori des de la prehistòria i, de fet, el terme de San Vicente forma part d’un important focus megalític, com testifica l’abundància de dòlmens, menhirs i altres monuments funeraris. En l’època romana va ser nombrosa la població disseminada, així ho demostra la troballa de restes com mosaics, llaures, làpides, etc.

El segle XII es duu a terme la repoblació del territori per part de l’Ordre d’Alcántara, la qual, entre altres actuacions, construeix el castell de Piedrabuena, una fortalesa senyorial inclosa a la Ruta dels Castells d’Extremadura.

Amb un terme municipal reduït, que li impedeix la seva expansió agrària, San Vicente de Alcántara es dedica a activitats industrials, especialment des de finals del segle XVIII i principis del XIX, com adobat de pells i calçat. No obstant això, la indústria surera ha estat el sector d’activitat més important des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat.

municipio-san-vicente-de-alcantara-1
Racó de San Vicente, Església Parroquial de San Vicente Mártir, segle XVIII

 

 

municipio-san-vicente-de-alcantara-2
La pela del suro a San Vicente. Foto: Susana Expósito Amaro

 

EL SURO I SAN VICENTE

San Vicente de Alcántara i el suro han estat companys inseparables des de mitjans del segle XIX, quan el 1858, de la mà de Pedro Moreno, un soci d’una casa anglesa que es dedicava a la comercialització del suro, s’estableix al municipi. No obstant això, va ser el 1872 quan es va instal·lar la primera fàbrica que va donar origen a la posterior indústria. Es tracta de l’anomenada Fàbrica de l’Anglès i el seu primer propietari va ser Henry Bucknall. El 1888, la compra George Robinson i en ella s’abasta des de l’extracció del suro fins a la seva transformació en tap, donant treball a gran part de la població. L’arribada del ferrocarril en aquests anys i la ubicació de la localitat a la Sierra de San Pedro van suposar un gran impuls per a la indústria surera i les seves exportacions, la qual cosa va donar lloc a que moltes famílies de San Vicente s’animessin a posar les seves pròpies fàbriques de suro.

Avui dia, el 65% de la indústria surera es concentra a San Vicente, dedicant-se la majoria de les fàbriques a la preparació del suro en planxa i a la producció del tap natural, disc natural i tap aglomerat. Així, Extremadura es converteix en la segona comunitat autònoma en producció de suro.

El municipi acull també la seu d’ASECOR (Agrupación Sanvicenteña de Empresarios del Corcho), així com el Museu de la Identitat del Suro i el Centre d’Interpretació de la Naturalesa de la Sierra de San Pedro, Centre Alas.

 

ALGUNES DADES MUNICIPALS

  • Població: 5.788 habitants (2012)
  • Extensió: 275,3 km²

 

ESPAIS PROTEGITS, PARCS NATURALS I ALTRES

  • Sierra de San Pedro

    San Vicente es troba en un lloc privilegiat, entre dos magnífics espais naturals protegits, la Sierra de San Pedro, a Extremadura, i la Sierra de São Mamede, a Portugal. 

    A la Sierra de San Pedro, amb les seves més de 115.000 hectàrees, viuen espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial ibèrica, que amb 31 parelles és on major concentració d’aquesta majestuosa au podem trobar; convivint amb voltors negres, mussols reals, cigonyes negres, esparvers d’espatlles negres, ratapinyades, cérvols, muflons, llangardaixos ocel·lats, tortugues de rierol, arboços, estepes, farigoles, escombres, romanins, etc., en total, més de 400 espècies entre flora i fauna.

    El final de la Sierra de San Pedro és l’inici del Parc Natural Tajo Internacional, essent el riu Tajo el protagonista d’aquest espai protegit, fent frontera natural amb el veí Portugal.

municipio-san-vicente-de-alcantara-3
Sierra de San Pedro. Foto: Susana Expósito Amaro

 

Des de San Vicente ens podem apropar, a l’estiu, a les piscines naturals de La Codosera o de Portugal, i gaudir de la gastronomia del país veí. A la fi de l’estació comencem a escoltar la brama dels molts cérvols que habiten en aquest enclavament. A la tardor podem gaudir d’un passeig pel camp i recol·lectar algunes de les variades espècies de bolets i després asseure’ns davant d’una xemeneia i menjar-nos unes castanyes rostides.

Altres bells paisatges dignes d’esment són les deveses de Mayorga i Piedrabuena, la Vega del Madroñal Los Cachos Blancos i La Charca.

San Vicente de Alcántara, com a localitat, és la major ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) de colònies de Cernícalo primilla d’Extremadura, podent gaudir del vol d’aquesta au des de finals de la tardor fins a inicis de l’hivern.

 

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

A San Vicente trobem productes artesanals fets de suro, per exemple, a La Casita de Corcho, on trobarem des d’objectes d’ús quotidià i decoració, fins a regals d’empresa. A més, existeixen nombrosos artistes i artesans que realitzen maquetes, escuts, gerros, reproduccions de diferents figures…, com Alfonso Segura Santano, Casimiro Rosado Corchado, Manuel de Mato Ramilo, etc. No dubtin a consultar el catàleg Més enllà del tap, publicat a www.retecork.org, ja que a tota la zona hi treballen molts més.

A més de l’artesania en suro, abans citada, cal ressaltar l’existència d’un artesà dedicat al cuir, que realitza calçat a mesura, sabata clàssica, botes de caça, de camp… amb les millors matèries primeres relacionades amb el cuir i sola natural, de forma artesanal i de manera personalitzada.

Més informació

 

RECURSOS TURÍSTICS

  • Patrimoni històric:
    • Conjunt megalític

      En el terme municipal de San Vicente existeixen 9 dòlmens catalogats, els quals estan datats entre el Neolític i Calcolític (IV-III a.C.). Formen part del grup de 48 dòlmens, un dels més importants focus megalítics d’Europa, situat a l’oest d’Extremadura. El més conegut és l’anomenat Juan Durán I, inclòs a una de les rutes de senderisme de la localitat, essent de granit i presentant un bon estat de conservació.
       

    • Tombes antropomorfes

      Aïllades unes d’altres, no constitueixen una necròpoli. Encara que no han pogut datar-se amb exactitud, sembla que pertanyien a l’època tardo romana. Alguns autors s’aventuren a afirmar que podrien ser del segle VI i VII d.C.
       

    • Església de San Vicente Mártir

      Situada a la plaça d’España, les obres més importants es van efectuar entre els anys 1761 i 1766. Presenta la tipologia característica de les esglésies barroques del segle XVIII a l’Alta Extremadura. El seu estil és barroc de transició al neoclàssic i pot considerar-se dins d’una fase purista, iniciada el 1720, que rebutja l’ornament excessiu i constitueix un edifici de grans proporcions.

      Posseeix un atractiu contingut moble, destacant el retaule baldaquí barroc del segle XVIII, el Crist de la Sang, del segle XVI, i el Crist Natzarè, del XVII, esculpit per Sebastián de Paz.
       

    • Ermita de Santa Ana

      Aquesta ermita, declarada Bé d’Interès Cultural, es va aixecar al començament del segle XVIII, iniciant les obres cap el 1709, sufragades pels Vescomtes de la Torre d’Albarragena. És de modestes dimensions, composta per dos cossos de diferents èpoques, essent el més antic el que acull la cúpula de la capçalera. És d’una sola nau, distribuïda en dos trams mitjançant arc de mig punt, coberts amb volta de canó amb llunetes. El seu major atractiu són les pintures murals de mitjans del segle XVIII.

municipio-san-vicente-de-alcantara-4
Castell de Piedrabuena. Foto: Susana Expósito Amaro

    • Castell de Piedrabuena

      És considerat la més bella de les fortaleses senyorials d’Extremadura i està inclòs dins de la Ruta dels Castells d’Extremadura. Està situat a la vessant sud del Torrico de San Pedro, a la zona de fortaleses estratègiques de l’Ordre d’Alcántara. En aquest castell, d’origen medieval, es dóna la fusió de conceptes d’arquitectura militar i palatina, amb l’addició moderna d’elements renaixentistes i els gòtics de l’Edat Mitjana. Al segle XX es van introduir reformes de cert sabor romàntic i neogòtic.
       

    • Blasons de noblesa

      Als voltants de l’església parroquial i carrers adjacents, existeixen diverses cases amb blasons de noblesa. Es tractava de l’escut de hijosdalgos forans que es casaven amb filles de famílies terratinents adinerades de la població, datats des de finals del segle XVI fins a principis del XIX.

  • Patrimoni cultural i rutes:
    • Rutes

      Siguis amant de les marxes a peu, la bicicleta de muntanya o de carreres, el cavall o fins i tot els vehicles motoritzats, a les rodalies de San Vicente trobaràs un munt de rutes.

      Aquestes rutes i moltes més es troben recollides a la pàgina es.wikiloc.com, on tu mateix pots afegir noves opcions.

       

    • Observatori de Fauna Aquàtica Celestino Ramajo

      En plena Sierra de San Pedro, a la riba del riu Albarragena, podem gaudir de l’observatori on poder veure des de garses imperials, el blauet i, fins i tot, cigonyes negres.

      Per arribar a ell, a la carretera que uneix Alburquerque amb Herreruela, entrem per la dreta del pont del riu Albarragena i seguim la ribera fins a trobar-ho.

       

    • Alas, Centre d’Interpretació de la Natura

      En aquest Centre es pot conèixer un dels espais protegits més grans d’Extremadura, la Sierra de San Pedro, on descobrir àguiles daurades, imperials, voltors negres, mussols reals, cigonyes negres, alzines, estepes, alzines sureres… una representació de les més de 400 espècies animals i vegetals que podem trobar en aquesta ZEPA. Descobriran tot això a través de panells d’informació científica i el seu audiovisual a vol de voltor i veure les aus amb tot luxe de detalls.
       

    • Museu de la Identitat del Suro

      El Museu del Suro, integrat a la Xarxa de Museus d’Extremadura, presenta la identitat de San Vicente a partir de la seva vinculació amb aquest producte des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat.

      Compta amb una sala dividida en diferents espais. Tot això explicat d’una forma entretinguda mitjançant peces, panells i audiovisuals. L’exposició recorre el món del suro des de l’extracció de l’escorça de l’alzina surera, passant pels processos de transformació del material, fins a l’elaboració del producte final, amb el tap de suro com a peça estrella.

  • Festes i tradicions:

    Es celebren festes amb una fort tradició arraigades al municipi. Si haguéssim de destacar-ne algunes, serien:
     

    • San Vicente Mártir

      Es celebra el vespre del 22 de gener. Varis mesos abans, els nois de la localitat recullen branques, principalment d’olivera dels camps limítrofs, fins a aconseguir el major nombre possible, les quals van ajuntant perquè el vespre de la festa la seva foguera ostenti el títol de la de major grandària. La nit del 21 de gener, després de la processó del Sant Patró San Vicente Mártir i d’un repic de campanes, es dóna foc a les immenses fogueres.

      Amb un tros de suro, es mascarran la cara i surten en colla per tot el poble per ensutjar a tot aquell que vegin.

    • Corpus Christi (Festa d’Interès Turístic Regional)

      Es celebra el segon o tercer diumenge de juny. La matinada, els veïns dels carrers per on passa la processó, amb la col·laboració de tots els que ho desitgin, engalanen els carrers per on passarà el Corpus. La forma de decorar els carrers és a través de grans catifes elaborades amb serradures de suro i fusta tenyides amb colors vius. Aquestes catifes gaudeixen d’un disseny amb motius florals i dibuixos al·lusius a la celebració. Cada carrer té el seu propi estil i són dignes de visitar abans de la processó, ja que la seva vida és efímera, degut a que en finalitzar la desfilada processional queden totalment destruïdes. Abans la Custòdia era portada a coll; actualment es va recórrer novament al típic pal·lio anys quaranta.

municipio-san-vicente-de-alcantara-5
Corpus Christi. Foto: Ajuntament de San Vicente de Alcántara

    • Fira de San Miguel, Festes del Suro

      Es celebra el cap de setmana més proper al 29 de setembre, festivitat de San Miguel. El dijous s’inaugura la Fira amb l’encesa de llums i focs artificials. A partir d’aquí, durant 4 dies, es pot gaudir d’un ampli programa d’actes organitzats per l’Ajuntament, amb concursos, exposicions, concerts, monòlegs, atraccions per a nens i adults, etc., a més de prendre aperitius i copes a les casetes instal·lades en el centre de la localitat.

  • Gastronomia:

    Les receptes típiques del municipi gaudeixen d’una gran fama a tota la comarca, com la tomatá de mondongas (botifarres), el buche, embotits de matança i una gran varietat de dolços com els bollos de Pascua, els joriños o les perrunillas.

 

OFERTA TURÍSTICA

El municipi disposa de tipologia variada d’allotjaments, sobretot de tipus rural, així com d’establiments de restauració on poder degustar les especialitats gastronòmiques de la zona.

 

MÉS INFORMACIÓ

Ajuntament de San Vicente de Alcántara
Parque de España 1
06500 San Vicente de Alcántara, Badajoz
T. 924 410 050
ayuntamiento@sanvicentedealcantara.es
www.sanvicentedealcantara.es
http://turismociudaddelcorcho.es

Punt d’Informació Turística
Plaza de Joaquín Salgado s/n
(Centre d’Interpretació)
06500 San Vicente de Alcántara, Badajoz
T. 924 410 945
centroalas@sanvicentedealcantara.es

Museu de la Identitat del Suro
Avenida de Juan Carlos I, 33
06500 San Vicente de Alcántara, Badajoz
T. 924 410 945
laurabrixedo@hotmail.com

 

Fonts: Informació extreta de www.sanvicentedealcantara.es i http://turismociudaddelcorcho.es.