Sestrica

El 1966 Sestrica es va fusionar amb el municipi de Viver de la Sierra. Actualment, les condicions climàtiques de Sestrica i Viver afavoreixen que existeixi una producció de gran qualitat de productes com l’olivera, la cirera o l’ametlla, la majoria conreada sense reg.

Sestrica es troba a poc menys d’una hora de la capital de la comunitat autònoma d’Aragó, Saragossa.

 

ALGUNES DADES MUNICIPALS

• Població: 400 habitants (2013)
• Extensió: 40,88 km²

 

PRODUCTE LOCAL I ARTESANIA

Les condicions climàtiques de Sestrica i Viver afavoreixen que existeixi una producció de gran qualitat en productes com l’olivera, la cirera o l’ametlla, la majoria conreada sense reg.

El desenvolupament de la indústria del calçat a la comarca de l’Aranda també va arribar a Sestrica, on encara es manté aquesta activitat.

Cal destacar la tradició terrissera del municipi. Compta amb una terrisseria que es caracteritza per no utilitzar l’habitual torn, sinó que les peces es realitzen ajuntant diverses tires de fang sobre una base inicial. La majoria d’aquests objectes no tenien decoració i s’utilitzaven per a ús domèstic i religiós.

Més informació

 

RECURSOS TURÍSTICS

• Patrimoni històric construït:
  • Torre dels Urrea

    L’esvelta torre dels Urrea destaca en alçada i volumetria de la resta del caseriu, essent l’única pervivència de l’antic castell dels Urrea que va haver-hi a la localitat.
     

  • Església de San Miguel

    Església aixecada amb una única nau amb creuer, coberta amb una cúpula recolzada sobre petxines. Una torre campanar de maçoneria, igual que la resta de l’església, completa l’edifici. Aquesta torre és de planta quadrada però compta amb una rematada octogonal de maó, que es corona amb un capitell metàl·lic. La portada s’obre amb un arc de mig punt i l’exterior presenta moviment de volums i joc de cobertes, amb un aspecte sobri. El retaule major, dedicat a San Miguel Arcàngel, és del segle XVIII i d’estil plateresc-barroc.
     

  • Peirons

    Els peirons, també denominats pairones, són pilars o monòlits construïts en pedra o maó que assenyalen, a la sortida d’una gran part dels pobles d’Aragó, un inici o confluència de camins. Solen acabar, a la seva part superior, amb una fornícula decorada per les imatges d’un sant o verge. Sestrica compta amb dos: el peiró de San Bartolomé i el peiró de San Miguel.
     

  • Molí, font, neveres…

    El molí de Sestrica, conegut com el palomar, es troba a la Carta Arqueològica d’Aragó i ha estat estudiat per experts que han fet referència a l’existència d’un molí fariner de vent a Sestrica, similar als famosos molins manxecs.

    La font, situada a un parell de quilòmetres del poble, és una construcció quadrangular que cobreix la deu de la qual s’ha proveït sempre el poble de Sestrica fins que en els anys 90 es va construir el proveïment des de l’embassament de Maidevera. Encara avui segueix arribant aigua fins a la font situada en el centre del poble i no existeixen notícies que s’hagi assecat mai.

    Les zones més altes de Sestrica i Viver de la Sierra tenen entre 1.200 i 1.400 metres d’altitud, rebent habitualment abundants nevades a l’hivern de les quals s’emmagatzemaven importants quantitats per al consum al llarg de l’any. Per a això es construïen dipòsits circulars, coberts amb cúpules de pedra. Actualment, es poden visitar quatre d’aquestes neveres: una a la muntanya de San Cristóbal, altres dues properes al Collado de Aniñón i una altra a la Peña Guzmán, l’única que encara conserva la major part de la coberta.
     

  • Santuari de la Virgen del Prado

    Emplaçat a 0,5 km de Viver, aquest Santuari d’origen romànic és també un edifici barroc construït entre 1720 i 1783. A l’interior, la planta és de creu llatina, amb testera recta, coberta per una cúpula sobre petxines decorades amb pintures tetramorfes. Són destacables la reixeria amb els monogrames de Jesús i Maria que separa la Santa Capella de la nau de l’església, les restes de rajols originals del segle XVII que s’observen en un costat de l’altar, les escultures de San Francisco i San Antonio que hi ha a banda i banda de l’arc d’accés al presbiteri, diversos llenços, etc. L’altar major és d’estil barroc, amb una fornícula a la seva part central que alberga la imatge de la Virgen del Prado.
     

  • Arc miner

    A la carretera que porta de Sestrica a Viver de la Sierra es troba una construcció que genera irremeiablement la curiositat d’els qui circulen per aquí per primera vegada. Conegut com a arc de Viver o pont penjant, aquest arc constitueix una de les poques restes conservades del telefèric construït a inicis del segle XX per transportar el mineral del ferro extret del pou Santa Rosa fins a l’estació de ferrocarril de Calatayud. Ha estat declarat Monument d’Interès Local el 2012.
     

  • Aqüeducte

• Patrimoni natural:

  Existeixen en el municipi varis elements naturals de gran interès que mereixen la pena ser visitats. Si bé el paisatge convida a mirar cap amunt, amb punts emblemàtics com Peña Guzmán (1.349 metres) o la muntanya de San Cristóbal, amb la seva creu, situada a 1.265 metres, més a baix hi ha racons tan peculiars com la cascada de La Huerta.

  Pels camps de Viver i Sestrica poden observar-se també nombroses espècies endèmiques i pròpies de la zona. La fauna de Sestrica és l’habitual de la Sierra de la Virgen, amb diverses espècies cinegètiques (cabirol, perdiu, conill…) i unes altres especialment estimades pels veïns, com la xivitona.

  Els aficionats a l’espeleologia tenen un punt d’atracció a l’avenc conegut com a cova de Trampaspeñas.

  D’altra banda, en una corba de l’antiga carretera a Viver, es troba un interessant jaciment geològic del precambrià.
   

• • Els cirerers

    A la primavera, els cirerers destaquen durant la seva floració, oferint un grandiós espectacle en prendre la carretera des de El Frasno i a zones com El Campillo, a Viver. El fet de ser conreat sense reg, confereix a les vint varietats de cireres de Sestrica i Viver un sabor espectacular.
     

  • Arbres singulars

    Essent l’alzina surera l’element natural més conegut de Sestrica, es poden observar exemplars únics de diverses espècies d’arbres. Entre ells, els més destacats són l’Alzina surera del Prado, a Sestrica, i l’Arbre Solitari de Viver, paratge natural que ostenta la cota més alta del municipi, arribant als 844 metres d’altitud, talaia entre alzines sureres.
     

• Festes, tradicions i cultura:

  A Sestrica es celebren una gran quantitat d’esdeveniments i festes populars. A Setmana Santa es celebra el diumenge de Quasimodo, diumenge següent al Diumenge de Resurrecció, moment en el que Sestrica celebra la tradició d’anar en processó fins a l’ermita de San Bartolomé i, un cop celebrada l’eucaristia, apropar-se al paratge de La Hiedra i degustar la culeca, coca que té dins seu ou dur.
   

• Gastronomia:

  La gastronomia de Sestrica es la típica de la zona de la comarca de l’Aranda. Els principals ingredients són les verdures i llegums de l’horta, les fruites (cireres, peres, préssecs i pomes), el xai, el porc i la caça.

 

 

MÉS INFORMACIÓ

 

Fonts: Informació extreta de www.sestrica.es, www.viverdelasierra.com, www.turismodezaragoza.es, www.comarcadelaranda.com i Viquipèdia.